La vida, en passat i en present

Emmanuel Mounier va escriure que ¡°alguna cosa falta en la vida de l¡¯home que no ha conegut la malaltia, la desgr¨¤cia o la pres¨®¡±. La de la pres¨® ¨¦s una conting¨¨ncia biogr¨¤fica no precisament ins¨°lita, per¨° tampoc habitual; en canvi, almenys a partir d¡¯una certa edat, l¡¯experi¨¨ncia de la malaltia i de la desgr¨¤cia ¨Cdel dolor-, forma part de la condici¨® humana. ?s una trista manera de ser humans, aquesta, per¨° ¨¦s cert que ens enfondeix.

Trobe la frase cap al final de Joc de daus, un llibre entre diar¨ªstic i memorial¨ªstic ¨Cperqu¨¨ ara i ad¨¦s l¡¯instant present evoca o reviu el lluny¨¤, en di¨¤leg perpetu- que acaba de publicar Josep Piera. L¡¯autor, fins on jo s¨¦, no ha conegut mai la pres¨®, per¨° segur que al llarg dels seus ja 65 anys ha hagut de con¨¦ixer, com tothom, molts dels rostres de la desgr¨¤cia ¨Cmort d¡¯¨¦ssers estimats, il¡¤lusions perdudes, angoixes, fracassos i desolacions diverses- i, a m¨¦s, ha patit una malaltia cr¨°nica ¨Cla seua se¡¯n diu Crohn, precisament- que als anys 80 el va deixar a les portes de la mort i que despr¨¦s ha seguit treballant-lo amb cruesa. Per tant, ell t¨¦ tot el dret a dir que en aquest m¨¤ster de trista humanitat s¡¯ha doctorat cum laude, o, com ho expressaven els antics, s¡¯ha begut aquesta copa fins als solls. Que aquestes experi¨¨ncies no hagen debilitat gens ni mica el seu vitalisme pertina? ¨¦s la millor prova de la for?a que l¡¯impulsa. Piera ¨¦s un home i un escriptor que s¡¯estima la vida amb un deler incandescent ¨Cdir, com fem els valencians, que se l¡¯estima amb deliri, ac¨ª pot ser un ¨¨mfasi, per¨° de cap manera una exageraci¨®-. Amb tot, aquest profund s¨ª a la vida que informa sempre l¡¯escriptura de Josep Piera ha adquirit amb els anys una plenitud i un rerefons que la joventut ha d¡¯ignorar. El dolor ¨¦s un gresol molt exigent, en la literatura i en la vida. No sempre ofega l¡¯entusiasme ¨Ccom ho demostra la literatura i tota l¡¯actitud de Josep Piera-, per¨° ¨¦s inevitable que el matise. Amb aquest fonament, l¡¯entusiasme vital es fa m¨¦s savi i potser tamb¨¦ m¨¦s ferm. Ja no fa proclamacions, per¨° se sap sostindre.

A despit de rebrots intermitents de la malaltia ¨Calguns de ben intensos-, cal dir que la vitalitat liter¨¤ria de Josep Piera no ha cedit ni un mil¡¤l¨ªmetre en aquests ¨²ltims anys. Fins i tot s¡¯ha acrescut, darrerament. En poc de temps ha publicat unes mem¨°ries dels anys d¡¯aprenentatge, Puta postguerra ¨Cque ¨¦s un dels seus llibres majors-, dues biografies de personatges tan diferents com Francesc de Borja i Teodor Llorente, i ara aquest llibre. Joc de daus ¨¦s un dietari sense dates que ens parla de nou de les coses que Josep Piera s¡¯estima o el preocupen: la bellesa de la serra d¡¯Aldaia, vista des de la Drova; els canvis c¨ªclics de la climatologia; la destrucci¨® accelerada del paisatge valenci¨¤; la poesia i la m¨²sica; la llengua maltractada; la mort omnipresent ¨Cels pares dels amics, el cos¨ª Melcior, els escriptors Joan Climent i Joan M. Monjo-; la vida que rebrosta, impetuosa, despr¨¦s de cada incendi, com si res; els viatges ¨Ca Marr¨¤queix de nou, a Egipte o a Sic¨ªlia, sempre el Mediterrani-, els llibres deliciosos i les llargues converses dels amics. I amb aix¨°, mil detalls saborosos: l¡¯extensi¨® del xe i el truc valencians a l¡¯Argentina, la perviv¨¨ncia del l¨¨xic de la nostra emigraci¨® a l¡¯Alger, el ress¨° que amb el temps adquireixen les can?ons de Raimon, la sorpresa de la veu d¡¯Hugo Mas o de les fotografies de Toni Catany, l¡¯esmunyedisa definici¨® del car¨¤cter valenci¨¤. Tot el llibre ¨¦s un compendi de reflexions fugaces, suaument melanc¨°liques, de saviesa del dia, d¡¯¨¤gils esbossos de personatges i converses, d¡¯al¡¤lusions en relleu, tot escrit en una llengua flu?da, culta i popular alhora, molt atenta a les inflexions vives de cada lloc, desinhibida i fresca.

L¡¯¨²ltima part de Joc de daus ¨¦s una llarga divagaci¨® a partir d¡¯un llibre memorial¨ªstic

L¡¯¨²ltima part de Joc de daus ¨¦s una llarga divagaci¨® a partir d¡¯un llibre memorial¨ªstic de Josep Maria Castellet, Seductors, il¡¤lustrats i visionaris, que el fa anar i arrere, perdent-se a gratcient en el laberint del temps. L¡¯autor del llibre ¨¦s un amic, i Piera coneix b¨¦ alguns dels personatges de qu¨¨ parla. La lectura suscita els records, i aquests s¡¯estiren els uns als altres, com les cireres, fins arribar al present, i torna a comen?ar. En queda un reguitzell de pensaments i an¨¨cdotes, moltes de curioses i algunes de tremendes, com l¡¯homenatge cr¨ªtic i fero?ment autoir¨°nic que dedic¨¤ Joan Fuster al su?cidi de Gabriel Ferrater, que conformen una part important del tel¨® de fons viscut de la nostra literatura. De tot aix¨°, Josep Piera t¨¦ moltes coses a contar, i ho va fent de mica en mica, en llibres com aquest, que enclouen el seu m¨®n i parlen del nostre, i que sobretot expressen una vida viscuda amb plenitud i ens conviden a celebrar-la amb ell, un dia rere l¡¯altre.