¡°La vitalitat valenciana, ara, pot ser subversiva¡±

Si mai ha existit quelcom que es puga anomenar, sense cap mena de dubte, pop mediterrani, ¨¦s la magistral trilogia que els debuts de Julio Bustamante, Pep Laguarda i Remigi Palmero van enregistrar a les darreries dels setanta. Aquella manera d¡¯abordar la creaci¨® pop, fresca i rica, lliure de prejudicis i impregnada d¡¯una mena de malenconia amb aroma de salnitre, va suposar un abans i un despr¨¦s en la nostra manera d¡¯entendre la m¨²sica popular. Tot i la condici¨® de fita hist¨°rica, ni va tenir un gran ress¨° popular ni tampoc massa continu?tat, m¨¦s enll¨¤ de certs coetanis i d¡¯all¨° que alguns dels seus protagonistes hagen pogut fer per compte seu, ja que han allargat les seues traject¨°ries amb una certa intermit¨¨ncia. Ara, al cap de trenta anys, una bona part de la generaci¨® dels m¨²sics joves formats als noranta (sota la influ¨¨ncia inevitable del rock independent anglosax¨®) han tingut l¡¯oportunitat de redescobrir al p¨²blic una f¨®rmula no sols ben aut¨°ctona, sin¨®, a m¨¦s, d¡¯all¨° m¨¦s exportable. Perqu¨¨ el transvasament d¡¯idees entre m¨²sics separats per desenes d¡¯anys no pot ser res m¨¦s que enriquidor.

Aix¨° li ha passat a Jorge P¨¦rez (format en el grup Ciudadano fa m¨¦s de quinze anys), que ha extret tot el suc possible a la seua experi¨¨ncia amb Julio Bustamante en el grup Maderita i ha compost una de les millors col¡¤lecciones de can?ons parides a la nostra escena en molt de temps: Entusiasmo (El Volc¨¢n/Los Enanos Gigantes) ¨¦s el segon ¨¤lbum de T¨®rtel, el seu projecte, radicat a Val¨¨ncia, que mostra una progressi¨® descomunal. Deu can?ons que, tot i estar escrites en castell¨¤, esgrimeixen una lluminositat que no s¡¯entendria sense aquest aprenentatge previ: ¡°Tocar amb Bustamante i descobrir discos com el Brossa d¡¯Ahir de Pep Laguarda o coses de Jaume Sisa m¡¯ha influ?t molt¨ªssim¡±, diu Jorge P¨¦rez, que reconeix que, despr¨¦s de la gravaci¨® del seu primer disc amb Joaqu¨ªn Pascual (Surfin Bichos, Mercromina), el que m¨¦s l¡¯ha ajudat ¨¦s ¡°col¡¤laborar amb amics per a fer cr¨¦ixer les can?ons, perqu¨¨ jo no s¨®c un gran instrumentista¡±. Els amics a qui al¡¤ludeix s¨®n gent com Abraham Boba (Nacho Vegas, De La Rosa), Abel Hern¨¢ndez (El Hijo), Pau Roca (Litoral, La Habitaci¨®n Roja) o Cayo Bellveser (Maderita). I, de nou, Joaqu¨ªn Pascual pel que fa a la producci¨®.

La regeneraci¨® del pop local amb les injeccions de saviesa que la nostra tradici¨® hi pot aportar, no sols des de pressup¨°sits rockers, sin¨®, fins i tot, recorrent a les arrels folk, ¨¦s una via que P¨¦rez reconeix que ¡°m¡¯interessa, tot i que cadasc¨² pot fer el que li vinga de gust¡±. I cal dir que, sota l¡¯aparen?a de senzillesa que traspuen les can?ons (una part de l¡¯encant, cal dir), hi ha un treball de depuraci¨® de la f¨®rmula que no ¨¦s gens f¨¤cil: ¡°El mecanisme ¨¦s m¨¦s senzill, per¨°, alhora, m¨¦s complex. I la part aut¨°ctona fa que sigues m¨¦s tu mateix, que et pugues fer m¨¦s fort. A 18 anys, quan vaig comen?ar amb Ciudadano, no pots assimilar aquestes coses, per¨° s¨ª que ho pots fer amb 34. I a la gent de fora de Val¨¨ncia els sembla l¡¯h¨°stia.¡±

La vitalitat del disc ¨¦s contagiosa, perqu¨¨ ¡°aquest punt vitalista ¨¦s molt necessari tal com estan ara les coses¡±, diu, i afig que ¡°est¨¤ menyspreat el fet de fer un disc joi¨®s, com si f¨®ra una frivolitat, per¨° despr¨¦s t¡¯adones de com ¨¦s de fotut fer un disc aix¨ª, ir¨°nic sense semblar fr¨ªvol¡±. Hi ha, per a P¨¦rez, un rerefons social que explicaria el caire ombr¨ªvol amb qu¨¨ hem de viure ara, assetjats per la crisi econ¨°mica i, fins i tot, ideol¨°gica i de valors, que respon a ¡°un inter¨¦s perqu¨¨ la gent estiga trista i immobilitzada, i aix¨° no pot ser¡±, amb el resultat que ¡°aquesta despreocupaci¨®, que he mirat de transmetre, aquesta vitalitat tan valenciana ¨¦s, fins i tot, subversiva. Combregue molt amb la filosofia, per exemple, dels Litoral¡±. Doncs, clar i valenci¨¤.