Titelles ben tocats

Heinrich von Kleist (Francfort de l¡¯Oder, 1777 - Potsdam, 1811) se situa entre els intersticis del classicisme de Goethe i Schiller i el romanticisme de Novalis o Tieck. La seva obra reflecteix la tensi¨® m¨¤xima entre la racionalitzaci¨® il¡¤lustrada i la indagaci¨® de les zones obscures de la consci¨¨ncia. Kleist, un dels grans solitaris, un dels grans inadaptats que escoll¨ª el su?cidi, s¡¯adon¨¤ que el llenguatge era un mitj¨¤ de comunicaci¨® que no podia ¡°pintar l¡¯¨¤nima¡±, sin¨® que nom¨¦s n¡¯oferia fragments esqueixats.

Descarnada, l¡¯escriptura de Kleist deixa entreveure la desemparan?a del qui sap que, amb la ra¨®, ¨¦s impossible d¡¯at¨¨nyer la veritat. Si en la narrativa o el teatre la confrontaci¨® es presenta en estat brutal, en les peces period¨ªstiques Kleist explora, amb una ironia incisiva i una gran concisi¨® formal, les paradoxes i les contradiccions que q¨¹estionen una mirada racional del m¨®n.

Sobre el teatre de titelles i altres escrits, una nova aportaci¨® a l¡¯anostrament de Kleist a cura de traductors insignes (Ernest Mart¨ªnez Ferrando, Feliu Formosa, Jaume Ortol¨¤), recull una tria dels textos que l¡¯autor de Pentesilea va escriure durant els darrers anys de la seva vida. Des del punt de vista teatral, el m¨¦s interessant, no cal dir-ho, ¨¦s Sobre el teatre de titelles, publicat al Berliner Abendbl?tter el desembre de 1810. Kleist hi planteja un di¨¤leg entre un ballar¨ª i el narrador, en qu¨¨ el primer defensa la tesi que els titelles de fil tenen una ingravidesa i una gr¨¤cia que mai no poden aconseguir els humans. Com m¨¦s consci¨¨ncia o m¨¦s reflexi¨®, en s¨ªntesi, m¨¦s dificultat d¡¯acostar-se a la perfecci¨®. Un ninot articulat mec¨¤nic, absolutament mancat de sensibilitat, doncs, pot ser molt m¨¦s perfecte que un ballar¨ª.

La reflexi¨® de Kleist entra de ple en la coneguda com a ¡°paradoxa del comediant¡± que Diderot va formular dues d¨¨cades abans, en virtut de la qual la sublimitat de l¡¯actor esdevindria inversament proporcional al grau de sensibilitat que posa en joc. I, m¨¦s tard, inspir¨¤ les teories de Gordon Craig que concebien l¡¯actor com una ¡°supermarioneta¡±, perfecta i divinal (L¡¯art del teatre, 1911). Per m¨¦s que hagi fet anar de corcoll molts teatr¨°legs, la paradoxa diderotiana deu ser irresoluble i la supermarioneta de Craig, una aut¨¨ntica quimera. Kleist, en canvi, atorga als titelles el do de la gr¨¤cia per embrancar-se, com raona Anna Montan¨¦ en l¡¯espl¨¨ndid estudi introductori, en una reflexi¨® est¨¨tica i filos¨°fica d¡¯alt voltatge sobre el pes inhibidor de la consci¨¨ncia i del coneixement.

De la resta d¡¯escrits aplegats en el volum, en destaca Carta d¡¯un jove poeta a un jove pintor, un al¡¤legat a favor d¡¯alliberar-se de l¡¯autoritat dels ¡°grans mestres¡± i d¡¯arriscar-se a traslladar a lloure les fantasies a la tela. Per a Kleist, com per als rom¨¤ntics, l¡¯ess¨¨ncia de l¡¯art ¨¦s ¡°la invenci¨® segons lleis pr¨°pies¡±. L¡¯artista ha de girar-se d¡¯esquena als models i escalar ¡°el cim de l¡¯art¡±. Un bon exemple, d¡¯altra banda, de la dist¨¤ncia que l¡¯allunyava de Goethe en seria tamb¨¦ El nou Werther (m¨¦s feli?), una extraordin¨¤ria par¨°dia de l¡¯heroi rom¨¤ntic amb un final sarc¨¤stic. L¡¯apel¡¤laci¨® a una art lliure i la desconfian?a en els mecanismes de la ra¨® o els ¡°artefactes del sentiment¡± revelen la lucidesa ferida d¡¯un escriptor amb un cor rom¨¤ntic que sembla encadenat per l¡¯agonia de la ra¨® il¡¤lustrada.