Mem¨°ries d¡¯un penya-segat

La muntanya de Montju?c de Barcelona sempre ha estat un prop¨°sit no realitzat. Com si es compl¨ªs amb aquesta un antic malastruc, el lloc que va veure n¨¦ixer la primitiva Barcelona, que havia de ser pulm¨® urb¨¤, zona residencial o futur barri tecnol¨°gic, segueix arrossegant una llarga tradici¨® de projectes estroncats. La pres¨¨ncia del castell, dominant amb la seva silueta amena?adora tota la plana, va resultar odiosa moltes d¨¨cades; despertava una por massa ben justificada. Quan Montju?c va ser enjardinat el 1929, molts cregueren que es convertiria en un Central Park o Bois de Boulogne a la catalana. Per¨° darrere d¡¯aquesta fa?ana tur¨ªstica i ol¨ªmpica, encara s¡¯amaga un territori deshabitat, amb una hist¨°ria plena de llegendes.

ON LA CIUTAT PERD EL SEU NOM

El Morrot ¨¦s el nom que rep el vessant sud de Montju?c, on la muntanya es precipita abruptament sobre el mar. Els forats de les seves roques acullen una reserva natural de xoriguers (falco tinnunculus), aus rapinyaires que comparteixen amb l¡¯Ajuntament de Barcelona el control d¡¯esp¨¨cies com els coloms o les gavines. Aquesta paret rocallosa est¨¤ coronada pel castell, entre el far i el cementiri del sud-oest. I sembla que va ser l¡¯origen geol¨°gic del que avui ¨¦s Barcelona. Ho explica el doctor en arquitectura Estanislau Roca: ¡°En el per¨ªode Mioc¨¨, el Morrot era un illot en el mar que aturava la sorra que portaven les onades, acumulant prou material com per formar una petita pen¨ªnsula i dibuixar aix¨ª el litoral barcelon¨ª. Segles m¨¦s tard, els ibers hi van construir la primitiva Barkeno. No va ser fins despr¨¦s de 1714, quan la muntanya va agafar mala imatge. El record dels bombardeigs dels generals Espartero (1842) i Prim (1843) i les hist¨°ries de tortures i execucions al castell la van convertir en un s¨ªmbol de l¡¯opressi¨®. Paradoxalment, sense els militars la muntanya hauria estat engolida per les cases¡±.

L¡¯altre element que la va fer un lloc apartat van ser les pedreres, la m¨¦s antiga de les quals era la de l¡¯Esper¨® del Morrot, d¡¯on va sortir la pedra per construir les muralles i els edificis de Barcelona. Se¡¯n treia pedra molinera per les moles dels molins, i els carreus amb qu¨¨ es va aixecar la catedral, Santa Maria del Mar, l¡¯hospital de la Santa Creu, la casa de l¡¯Ardiaca i els palaus g¨°tics de la ciutat.

Fins a l¡¯arribada de la totxana, totes les cases es van construir amb aquest material (el darrer edifici fet amb pedra de Montju?c va ser el Banc d¡¯Espanya de la pla?a de Catalunya). Durant el segle XX hi van haver 25 pedreres en funcionament, tancades el 1955 pel risc de les voladures amb dinamita.

COVES I LLADRES

El Morrot sempre ha estat un lloc de coves, ja habitades en el Paleol¨ªtic. Les restes arqueol¨°giques m¨¦s antigues de Barcelona s¡¯han trobat aqu¨ª: un taller del 8.000 a.C., on s¡¯explotava el jaspi groc o vermell de la muntanya per fer ganivets, puntes de fletxa o llan?a i eines. Quan els romans van traslladar la ciutat de Barkeno al tur¨® del Taber, sota els penya-segats es va fer el primer port on s¡¯obtenien les preuades ostres de Barcelona. Amb la caiguda de l¡¯Imperi, les coves de Montju?c van ser ocupades per anacoretes i eremites. I la muntanya m¨¤gica va ser colonitzada per capelles com les de Sant Juli¨¤, Sant Fructu¨®s, Sant Bertran o Santa Madrona (la llegenda diu que va n¨¦ixer en una cova del Morrot). Aquesta part de la muntanya tamb¨¦ acoll¨ª els dos cementiris jueus de la ciutat medieval. En segles posteriors, les coves van ser habitades per bandolers i lladres. Corria la veu que hi havia enterrats tresors, com el que van trobar en un forat els constructors de la casa dels Cargols del Paral¡¤lel. El 1641, en la revolta dels Segadors, el virrei de Catalunya es va amagar en una d¡¯elles, on va ser detingut i executat pel poble. Al 1714, les tropes borb¨°niques detindrien al general Moragues en la cova dels Argenters.

El 1896 el que van trobar va ser un nen assassinat, que commocion¨¤ la ciutat. Durant la Primera Guerra Mundial, molts desertors europeus les van habitar; i en temps del pistolerisme s¡¯hi van localitzar amagatalls d¡¯armes i explosius. Tot aquest m¨®n subterrani va ser parcialment tapiat durant les obres de l¡¯Exposici¨® de 1929, malgrat que cinc anys despr¨¦s la policia encara va fer una gran batuda per detenir els delinq¨¹ents que hi vivien. En la postguerra s¡¯hi refugiarien alguns republicans que no van poder fugir de les autoritats franquistes. El 1963 un home va caure accidentalment en una cova (fet que es repetiria al 1966 i al 1967). I el 1978 es va produir una baralla a cops de puny entre indigents per la propietat d¡¯un aven?. De manera inesperada, al 2006 es van detectar nous habitants en alguna de les coves de la muntanya.

Jaume Susany ¨¦s membre del Centre d¡¯Estudis de Montju?c. La seva afici¨® l¡¯ha portat a buscar els t¨²nels del castell: ¡°La de Montju?c ¨¦s l¡¯¨²nica fortalesa del seu tipus sense camins subterranis coneguts. Per¨° que no siguin de coneixement p¨²blic no vol dir que no existeixin. Sabem que el Tren de la Bruixa del Parc d¡¯Atraccions era un tros del t¨²nel que feien servir els militars per transportar municions fins a la bateria d¡¯artilleria de Bellavista, una de les que hi havia a la muntanya. I a la carretera de Montju?c, davant del carrer Cabanes es conserva una porta tapiada d¡¯un altre passad¨ªs¡±.

A LA ¡®CURVA¡¯...

En una de les seves rumbes, el cantant Gato P¨¦rez descrivia aquests espadats com un lloc: ¡°A mig cam¨ª del port, on Montju?c i El Prat es fonen en terrenys guanyats al mar¡±. Per anar-hi s¡¯havia de passar per la carretera del Morrot, on estava la famosa curva que ell va cantar. Aquest antic cam¨ª anava des de les Drassanes fins a Can Tunis, i el XIX era el dest¨ª preferit pels su?cides rom¨¤ntics que es llen?aven al mar. En aquells anys, quan hi havia tempesta les onades tallaven la carretera. El pas tamb¨¦ era interromput quan feien pr¨¤ctiques de tir des del castell o quan hi havia esllavissades, molt freq¨¹ents. De l¡¯antiga carretera encara se¡¯n pot veure algun tram sota l¡¯actual Ronda del Litoral, constru?da entre les d¨¨cades de 1970 i 1980.

Per la carretera del Morrot circulava el tramvia 48, dels m¨¦s peculiars del transport p¨²blic barcelon¨ª. En aquesta l¨ªnia havia treballat un jove arquitecte anomenat Antoni Gaud¨ª, que moriria anys despr¨¦s atropellat per un tramvia. Va entrar en funcionament el 1905, amb un trajecte que anava des de la Rambla fins als banys Zoraida i l¡¯hip¨°drom de Can Tunis. Llavors semblava que aquesta zona li faria la compet¨¨ncia a la Barceloneta com a lloc de bany i d¡¯oci. Per¨° despr¨¦s de la Guerra Civil, el 48 es va convertir en el tramvia del cementiri (Atraccions Apolo-Fossar de Montju?c). Les esllavissades van fer que fos considerada una l¨ªnia poc segura; i quan va ser suprimida el 1963 feia el recorregut Palau-Cementiri.

Durant molt de temps, en el moll del Morrot era on feien la quarantena les naus sospitoses de dur malalts a bord. Llavors era una zona de poc tr¨¤fic mar¨ªtim, fins que el 1908 es va construir la d¨¤rsena. A partir de 1914, davant mateix van apar¨¨ixer les muscleres del Morrot, on dos anys despr¨¦s es van rodar imatges de la pel¡¤l¨ªcula La vida de Col¨®n, de G¨¦rard Bourgeois. I durant l¡¯epid¨¨mia de la grip espanyola de 1918 es va instal¡¤lar un campament sanitari. Per les mateixes dates, s¡¯obria aqu¨ª la primera base hidronaval de la Pen¨ªnsula, en funcionament fins al 1961. Hi havia tamb¨¦ els tallers de la Nueva Vulcano i els magatzems de la CAMPSA. A partir de 1950, la d¨¤rsena del Morrot va ser ocupada quasi en exclusiva per les naus de la Sisena Flota dels Estats Units.

Al costat del moll hi ha l¡¯estaci¨® del Morrot. Pertanyia a l¡¯antiga l¨ªnia MZA, i malgrat haver estat una de les candidates per acollir l¡¯AVE, ha quedat com una estaci¨® de mercaderies. Dalt de la muntanya es troba el far, de 1906, poc conegut i reedificat el 1922 per l¡¯arquitecte Josep Cabestany. ?s un edifici rectangular, amb dues plantes de totxana vermella, coronat per una torre cil¨ªndrica, on fins a finals del XX hi va viure un farer. El far va ser automatitzat i ha quedat deshabitat; fins i tot es va parlar de fer-ne un restaurant. Ara fa 10 anys, l¡¯arquitecte Josep Maria Botey remodel¨¤ l¡¯espai: ¡°El projecte era fer-hi la seu d¡¯Activitats Socials de l¡¯Autoritat Portu¨¤ria de Barcelona. Hav¨ªem de rehabilitar l¡¯interior i fer accessible la part del far, per fer-hi un petit museu¡±. Les obres es van acabar, per¨° no ha estat obert. Encara el 2007 es va parlar de reconvertir-lo en un centre de documentaci¨® i observaci¨® de l¡¯entorn natural. Per¨° segueix tancat.

L¡¯HOTEL TRANSEUNTE

Si passen per la Ronda del Litoral, veuran a la falda de Montju?c una construcci¨® amb sostre de volta, de dif¨ªcil acc¨¦s i amb la porta tapiada. ?s conegut com el Polvor¨ª. Ho explica Joan Montoya, un enamorat dels esports de muntanya i l¡¯espeleologia, que va ser-hi fa tres anys: ¡°S¨®n dues grans galeries de ciment armat connectades entre si, que en algun tram fan necessari l¡¯¨²s de cordes. Hi vaig anar amb gent del grup GEXXI i del Club d¡¯Exploradors de Llocs Abandonats (CELA). Estava ple de brossa, hi havia diaris de fa 30 anys, botelles, nines, restes de fogueres...¡±.

El t¨²nel va ser constru?t durant la Guerra Civil per amagar-hi els magatzems de benzina de CAMPSA, que l¡¯aviaci¨® italiana provava de destruir. Es va aprofitar una cova natural, a partir de la qual es van perforar dues galeries sobreposades. Tanmateix, en el bombardeig del juny de 1938, les bombes van fer explotar els dip¨°sits i les obres es van aturar. En la postguerra es va transformar en una ciutat de la mis¨¨ria, on vivien els captaires m¨¦s estripats. Llavors eren conegudes com les Coves d¡¯Ali Baba, l¡¯Hotel Transeunte o l¡¯Hotel Montecarlo, per un cartell burleta que alg¨² penj¨¤ a l¡¯entrada. El perill d¡¯esllavissades va fer que en els anys 60 fossin desnonades i tapiades.

Dels barris de barraques i del poblament informal en sap molt Julio Ba?os, membre de la Fundaci¨® Paco Candel i president dels Amics del Centre de Documentaci¨® Hist¨°rica Montju?c-La Marina. Segons explica, ¡°Can Tunis va ser una zona que ¡ªa finals del XIX¡ª semblava una opci¨® ¨°ptima per fer-hi un barri de categoria. Nom¨¦s hi havien masies i algun berenador, amb fama de menjar-s¡¯hi el millor peix fresc i les millors angules pescades a la desembocadura del Llobregat. Els senyors de Barcelona venien fins aqu¨ª per anar a l¡¯hip¨°drom de Can Tunis. Per¨° quan van fer el cementiri, l¡¯espai es degrad¨¤. I en comptes d¡¯un lloc selecte es convert¨ª en un dels primers barris de barraques de Barcelona¡±.

Les primeres barraques del Morrot van apar¨¨ixer al 1870, quan va comen?ar l¡¯explotaci¨® intensiva de les pedreres. El ve?nat era molt peculiar, i anava a retratar sovint el pintor Isidre Nonell. Les barraques all¨¤ eren coves excavades a la paret, amb una fa?ana d¡¯obra. Comen?aven a tocar de la f¨¤brica Rivi¨¨re, despr¨¦s venien les del Huerto de la Paloma. I al final les de la Muntanyeta, amb edificacions tan ben fetes que, en ser traslladats els seus ve?ns, hi van instal¡¤lar fam¨ªlies de gitanos a qui les autoritats franquistes van prometre escoles, equipaments sanitaris i feina. Per¨° de tot all¨° no es va fer res. Els serveis municipals les van tapiar quasi totes entre el 1952 i el 1953, despr¨¦s d¡¯una esllavissada que va matar una fam¨ªlia. Com recorda Ba?os: ¡°Aquesta mena d¡¯accidents era molt freq¨¹ent. Amb 15 o 16 anys era a la parada del tramvia i com que feia tard vaig decidir anar caminant. Sota el castell vaig veure els bombers, amb unes escales molt llargues. A la paret de roca hi havia un forat, i d¡¯aquest en sortia una m¨¤ que demanava auxili¡±.

BLAU@ICTINEA, UN SOMNI

A Barcelona, cada projecte municipal inclou un barri de nova planta. Aix¨ª, la Vila Ol¨ªmpica va ser el referent de Pasqual Maragall, com el 22@ ho va ser de l¡¯alcalde Joan Clos. Des de fa cinc anys, la nau ins¨ªgnia de l¡¯ajuntament Trias ha estat el Blau@Ictinea; nom for?a extravagant pel Morrot. Tanmateix, no ¨¦s un projecte nou; segons l¡¯arquitecte Roca: ¡°Des que el 1914 Montju?c va ser declarat d¡¯utilitat p¨²blica, s¡¯han succe?t diversos plans d¡¯edificar-hi habitatges¡±. Durant la dictadura de Primo de Rivera, l¡¯arquitecte municipal Ferran Romeu ja va proposar la construcci¨® d¡¯un barri de xalets adossats. Acabada l¡¯Exposici¨® de 1929, Rubi¨® i Tudur¨ª project¨¤ enderrocar els palaus i urbanitzar la muntanya. Dins d¡¯aquest projecte, el GATPAC va proposar la construcci¨® d¡¯un ascensor que pug¨¦s des de l¡¯estaci¨® del Morrot fins al castell.

L¡¯escriptor Josep Pla mostrava l¡¯estranyesa que en comptes de viure arran de mar, la burgesia de Barcelona preferia Collserola. Al 1960, amb la cessi¨® del castell a l¡¯Ajuntament, van haver-hi dos nous projectes; el primer de Josep Maria Bosch i Aymerich, i el segon dels arquitectes Bonet Castellana, Oriol Bohigas i Josep Martorell. Aquest pla especial tenia el patrocini de l¡¯empresa BEOSA, que pretenia acabar amb el cementiri de Montju?c per fer-hi un barri residencial i prolongar la ciutat per la fa?ana mar¨ªtima.

La proposta de Trias fou durant les municipals del 2007. El pla era construir 10.000 habitatges en un nou barri anomenat Blau@Ictinea. Per¨° aviat es van veure les dificultats: calia traslladar l¡¯estaci¨® de mercaderies i modificar la Ronda del Litoral. Aix¨° va reduir la xifra a 2.000 habitatges, amb espai per a empreses i sector terciari. Finalment, el projecte parlava de blocs d¡¯oficines i usos hotelers. L¡¯oposici¨® record¨¤ el perill de fer domicilis al costat del moll d¡¯Inflamables. El Morrot ¨¦s un espai molt conflictiu: el 1992 pat¨ª un xoc entre un tren de mercaderies i un cami¨® cisterna; el 1996, una fuita de di¨°xid de sofre; el 2003, un incendi, i el 2008, una fuita qu¨ªmica.

L¡¯abril passat el ple municipal rebutj¨¤ el projecte. Tot i que CIU no hi renuncia, de moment ¨¦s un altre dels prop¨°sits no realitzats que han tingut la muntanya de Montju?c per escenari.