Una llengua del m¨®n

Els humans, despr¨¦s del desastre de la torre de Babel, degueren experimentar un profund desconcert i una profunda alegria: no arribarien al cel, per¨° s¡¯escamparien i ocuparien la terra sencera. Havien perdut la llengua divina, la llengua d¡¯Adam, la llengua primera, per¨° ja podien inventar totes les lleng¨¹es del m¨®n. Donaren noms diversos a les diverses formes de la neu i del gel, als colors del desert, als terratr¨¦mols, als dolors de l¡¯¨¤nima i del cos, als desenganys i a la nost¨¤lgia, als odis i als amors. I tot aix¨° de maneres infinites, impensables abans de ser pensades, i sobretot abans de ser pensades amb paraules, que segurament ¨¦s l¡¯¨²nica manera que tenim els humans de pensar, i potser l¡¯¨²nica manera de sentir. Ser hum¨¤ significa sentir i pensar amb paraules, veure el m¨®n amb l¡¯idioma, que en grec vol dir ¡°cosa pr¨°pia¡±: i com menys ¡°coses pr¨°pies¡± ens queden, menys maneres tenim de ser humans. No vull imaginar aquell dia infeli? que quedarem redu?ts a una sola llengua universal, com abans de Babel, quan totes les cultures del m¨®n, totes les literatures, per a ser comprensibles hauran de ser tradu?des a aquesta ¨²nica llengua. Els qui de tant en tant tradu?m literatura, sabem com ¨¦s d¡¯empobridora la millor traducci¨®: com perdem, a cada pas, alguna part d¡¯all¨° que Dante volgu¨¦ expressar en cada vers. De coses aix¨ª vaig escriure fa alguns anys en l¡¯exemplar revista M¨¨tode, on hi havia tamb¨¦ una entrevista amb Noam Chomsky (personatge que l¡¯encerta en all¨° que sap i l¡¯erra sovint en all¨° que no sap), el qual, quan li pregunten per qu¨¨ la diversitat ling¨¹¨ªstica ¨¦s valuosa i mereix ser protegida, respon: ¡°Per la mateixa ra¨® per la qual estic a favor de protegir la ciutat de Ven¨¨cia de la seua destrucci¨® per les inundacions¡±. La ciutat de Ven¨¨cia, antiga, petita, poc pr¨¤ctica, ¨¦s com la llengua catalana: est¨¤ en perill permanent d¡¯inundaci¨® i de ru?na. Sobretot si, com a les Balears i al Pa¨ªs Valenci¨¤, l¡¯autoritat p¨²blica rebenta a poc a poc els dics de protecci¨®. I aix¨ª, quan haurem destru?t totes les lleng¨¹es comen?ant per la pr¨°pia, quan tots parlarem amb els mateixos mots, no ser¨¤ un retorn al parad¨ªs joi¨®s d¡¯Adam, ser¨¤ un infern trist¨ªssim.