Territori personal

Miguel Calatayud t¨¦ una veu velada, molt pausada, que s¡¯expressa amb una cad¨¨ncia educada, fixant els ulls grisencs sobre l¡¯interlocutor i exposant de manera raonada el seu pensament. No ¨¦s propi en ell la vehem¨¨ncia, aquells estirabots que, de vegades, trobes en la manera de ser d¡¯un artista, que fa l¡¯enfant terrible (o que senzillament n¡¯¨¦s, de terrible). Ara b¨¦, aquella manera civilitzada de ser no exclou que sempre diga el que pense i que, quan alg¨² ha estat, per la ra¨® que siga, una mica descort¨¦s, s¡¯encare amb ell i, amb aquell to civilitzat, li diga de quin mal ha de morir. No sempre qui m¨¦s crida ¨¦s qui m¨¦s es fa sentir, i, quan Miguel Calatayud s¡¯expressa, imposa, des d¡¯aquell estat ser¨¤fic aparent, un respecte. Faig aquest exordi per a centrar la personalitat d¡¯aquest artista valenci¨¤, nascut a Asp l¡¯any 1942, Premi Nacional de Disseny i dibuixant excepcional. Quan vaig comentar a Carmen Calvo que pensava entrevistar-lo, digu¨¦ aquestes dues paraules: dibuixant excepcional. I, tanmateix, potser Miguel Calatayud ¨¦s m¨¦s conegut com a dissenyador, l¡¯altra vessant d¡¯expressi¨® que li ¨¦s molt pr¨°pia. Ara mateix acaba d¡¯enllestir el disseny del cat¨¤leg de l¡¯exposici¨® de Rosa Torres a la Universitat de Val¨¨ncia, i el resultat, com tot el que conrea, ¨¦s brillant: un llibre molt bell i alhora agradable de llegir. En aquest sentit, Miguel Calatayud creu en la funcionalitat del disseny i em diu, sense variar el to de la veu, que una cadira pot tindre un disseny molt bonic, per¨° substancialment ha de servir per a seure. Un llibre, igualment: tots coneguem monstres bibliogr¨¤fics en qu¨¨ els grandiosos impulsos del creador han fet que aquella obra no es puga llegir, o de vegades, fins i tot, no es puga ni arriba a obrir (o calga un manual d¡¯instruccions per a aconseguir-ho). En el treball de Miguel Calatayud aix¨° no passa: un llibre sempre ¨¦s un llibre i, en el seu cas, un llibre ben fet.

L¡¯illa fabulosa

El visitem al seu estudi de la Gran Via de les Corts Valencianes. El pis ¨¦s molt llumin¨®s i mira al Palau de Congressos. Enfront hi ha aquella torre de l¡¯hotel Hilton, ara potser rebatejat amb un altre nom. Miguel Calatayud no necessita gran cosa per a la seua faena: una taula o, m¨¦s aviat dit, un tauler sobre dos cavallets, un llum articulat i un carret amb rodes on t¨¦ els pinzells i els tinters de colors. En una altra habitaci¨® guarda l¡¯ordinador, en qu¨¨ treballa les tipografies i altres q¨¹estions menors del disseny: ¨¦s un PC molt vellet, engroguit pel pas del temps, quasi una andr¨°mina muse¨ªstica, per¨° que li fa el paper, no necessita m¨¦s. Perqu¨¨ la seua manera de treballar ¨¦s bastant distinta de la convencional: l¡¯ordinador, com dic, l¡¯empra poc; en canvi, quan dissenya un llibre, trau unes tisores, uns fulls de paper, retalls de l¡¯obra de l¡¯autor i hi fa un collage. Se¡¯l mira i, si no el conven?, en fa un altre, i aix¨ª fins que troba la portada i les proves d¡¯interior que creu que s¡¯adiuen m¨¦s b¨¦ a la personalitat i a la naturalesa del llibre. Despr¨¦s, a la impremta mateixa, d¨®na les instruccions pertinents (amb la seua veu velada i educada, per¨° ferma) i all¨ª fan realitat el seu esb¨®s.

Una cadira pot tindre un disseny molt bonic, per¨° substancialment ha de servir per a seure

D¡¯aquesta manera, Miguel Calatayud, en contra del que ¨¦s m¨¦s habitual, dissenya manualment i no amb l¡¯ordinador. Em mostra el cat¨¤leg que fa un any va preparar el MUVIM sobre la seua obra i hi veig tota mena de llibres, cartells i portades de revistes (entre aquestes, de la cartellera Turia, que en va fer un fum, i que ara Vicente Ferrer, editor de Media Vaca, vol recollir en un llibre). Tamb¨¦ hi s¨®n les seues il¡¤lustracions de relats i de llibres infantils, amb aquell estil caracter¨ªstic: ¡°En el camp de la il¡¤lustraci¨®, la figuraci¨® ¨¦s imprescindible ¡ªem diu, quan li pregunte sobre el seu estil¡ª. Has de crear un territori personal: en el meu cas hi ha una certa geometria i una simplificaci¨® formal. Trie solucions, en rebutge d¡¯altres, ¨¦s clar! Fa quaranta anys que m¡¯hi dedique, seria dif¨ªcil no ser recognoscible¡­ Per¨° ¨¦s cert que hi ha dissenyadors que estan preocupats, precisament, per posseir un estil que no els tenalle, i aix¨° els permet fer coses totalment diferents, girs de 180 graus¡­ A mi em diuen, de vegades, que empre massa la l¨ªnia recta, per¨°¡­¡±. Li comente que ¨¦s cert, que els seus tra?os tenen una certa angulositat, i riu: ¡°Aix¨° ¨¦s una interpretaci¨®. L¡¯angle delimita la forma i a mi m¡¯agrada la concreci¨®. Dins de la forma, ja hi pose el color, ja hi flueix el color, per¨° utilitze sempre la l¨ªnia¡±.

Li pregunte si se sent m¨¦s il¡¤lustrador que no dibuixant. ¡°Vaig passar dotze anys fent classes a l¡¯institut Benlliure. La meua formaci¨® ¨¦s pict¨°rica, per a mi el dibuix ¨¦s b¨¤sic, la l¨ªnia s¡¯ajusta a la forma. Els meus treballs no s¨®n gens mat¨¨rics, el que faig sempre ¨¦s transparent. Per aix¨° m¡¯agrada tant l¡¯aquarel¡¤la, que deixa veure-hi el paper. El meu rol seria m¨¦s aviat de dibuixant que no d¡¯artista pl¨¤stic¡±. Pense en Josep Segrelles i en el seu paper tan important com a il¡¤lustrador, i, en especial, en aquella col¡¤lecci¨® tan espl¨¨ndida d¡¯aquarel¡¤les que va fer per a les Mil i una nits. Miguel Calatayud hi est¨¤ d¡¯acord, i m¡¯explica que Segrelles va deixar d¡¯il¡¤lustrar quan un bon dia el paper que emprava per a fer les seues obres es va deixar de fabricar: va provar amb una altra classe de material i va fer servir oli, i el resultat fou catastr¨°fic. ¡°Per¨° Segrelles ¨¦s un il¡¤lustrador: quan il¡¤lustra sap fer el rol d¡¯il¡¤lustrador¡­ Tamb¨¦ Artur Heras ¨¦s un il¡¤lustrador grand¨ªssim¡­ En canvi, hi ha pintors que, quan els demanen que il¡¤lustren un llibre, hi fan un quadre. Aix¨° no ¨¦s¡±.

En Calatrava hi ha una motivaci¨® escult¨°rica que t¨¦ poc a veure amb l¡¯arquitectura¡­

Em mostra un dels seus ¨²ltims treballs: la il¡¤lustraci¨® d¡¯un llibre infantil de Joan Manuel Gisbert, titulat Las islas fabulosas (Editilde). Em diu que, quan li fan aquesta mena d¡¯enc¨¤rrecs, busca crear un relat il¡¤lustratiu paral¡¤lel, una interpretaci¨® pr¨°pia del text: ¡°Hi ha massa influ¨¨ncia de Disney entre els il¡¤lustradors¡­ Tamb¨¦, de vegades, un exc¨¦s de convencionalisme, un filtre massa amable, com si els xiquets foren ximples¡­¡±. Un dels dissenyadors que m¨¦s li interessen ¨¦s Heinz Edelmann, el creador de Curro, aquell ocellot que fou el s¨ªmbol de l¡¯Expo de Sevilla del 92. Li pregunte la seua opini¨® sobre Xavier Mariscal: ¡°M¨¦s que com a artista m¡¯interessa com ha prestigiat la il¡¤lustraci¨® ¡ªdiu, despr¨¦s de pensar-s¡¯ho una mica¡ª. El conec des dels or¨ªgens, i un dia, quan ja havia triomfat, em va dir que jo continuava sent bohemi¡­¡±. Miguel Calatayud riu: ¡°Volia dir que continuava sent fidel a la meua taula d¡¯estudi, al meu vell ordinador, a les meues tisores¡­ En canvi, ell ha creat tota una ind¨²stria al seu voltant¡±. En aquesta derivaci¨® l¨°gica vull saber qu¨¨ pensa de Santiago Calatrava, i la seua resposta no desentona de les explicacions anteriors: ¡°Quan se sobrepassa la funcionalitat, i hi ha una intenci¨® aliena a la ra¨® de ser d¡¯all¨°, no m¡¯interessa. En Calatrava hi ha una motivaci¨® escult¨°rica que t¨¦ poc a veure amb l¡¯arquitectura¡­ El disseny mai no ha de ser el protagonista de res: sempre ha d¡¯haver-hi, primer de tot, la ra¨® de ser de l¡¯objecte. ?s com en el cine, si es veu massa el gui¨®, mala cosa! Cal protegir la ficci¨®¡±.

Li demane que ens explique el seu modus operandi per a il¡¤lustrar un text. ¡°Primerament, faig un esb¨®s al llapis. Ho faig relaxadament, potser assegut al sof¨¤. Quan veig que all¨° pot funcionar, passe a la taula i duc el carret amb els colors. Si cal, trac la calcadora i passe en net l¡¯esb¨®s. Utilitze un plom¨ª i tinta negra¡­¡±. De sobte riu i diu a Jes¨²s C¨ªscar, que ha aprofitat el fet que Miguel ha agafat el plom¨ª per a fer-li fotografies (ja m¡¯imagine el peu de fotografia: ¡°L¡¯artista i el seu estri¡±): ¡°Quan vaig guanyar el Premi Nacional d¡¯Il¡¤lustraci¨® vingu¨¦ un periodista del teu diari. Portava davall del bra?, enrotllat, un full gran que va desplegar per terra. Volia que jo m¡¯hi posara a dibuixar i ell, des de dalt d¡¯una cadira, faria les fotografies¡­ No cal que et diga que no ho va aconseguir, i se¡¯n va anar una mica emprenyat¡±.

Ara mateix acaba d¡¯enllestir el disseny del cat¨¤leg de l¡¯exposici¨® de Rosa Torres a la Universitat de Val¨¨ncia

M¡¯imagine l¡¯escena, l¡¯estira-i-arronsa, la sorpresa del reporter gr¨¤fic, potser massa avesat al fet que els artistes es presten a les extravag¨¤ncies i als escor?os m¨¦s for?ats. Faig una ¨²ltima ullada a l¡¯estudi. ?s funcional, les parets estan lliures de quadres, una llibreria amb obres de literatura i art, uns mobles de l¨ªnies rectes, de qualitat, sense cap complicaci¨®, d¡¯una discreci¨® completa. Li pregunte per qu¨¨ t¨¦ l¡¯estudi all¨ª, en l¡¯avinguda del Palau de Congressos, si hi ha cap ra¨® especial: ¡°Abans tenia l¡¯estudi al carrer d¡¯Alboraia¡­ Per¨° ac¨ª vam tindre la possibilitat de comprar dos pisos, tenen molt bona llum, i el lloc est¨¤ ben comunicat¡­ M¡¯hi trobe a gust¡±. Mire pel balc¨® i, al fons, a m¨¤ dreta, s¡¯al?a la dama ib¨¨rica de Manuel Vald¨¦s, que aquell dia de ponent intens sembla flotar en l¡¯aire. Siga com vulga, ara, cada vegada que passe per aquella avinguda, mire cap a la finca de Miguel Calatayud. Me l¡¯imagine entotsolat, immers en un dels seus dibuixos, en una de les seues illes fabuloses. Aquell edifici t¨¦ molts pisos i moltes finestres, totes iguals, per¨° ara s¨¦ que la llum que hi entra per una il¡¤lumina tot un m¨®n.