Un pa¨ªs assolat

Pensava aquestes darreres setmanes, meditava seriosament, escriure unes ratlles a prop¨°sit de les poques satisfaccions que ens quedaven com a ciutadans en un context francament terrible. I ho feia, sobretot, intentant ser positiu en aquesta vor¨¤gine entre virtual, economicista i delictiva que impregna tots i cadascun els pors de la societat, i que s'ha convertit en una colossal llosa en qu¨¨ es fa dif¨ªcil respirar, fins i tot sobreviure.

La q¨¹esti¨® de fons del meu raonament era albirar una naturalesa sempre accessible en qu¨¨ tothom podia desempallegar-se d'una quotidianitat llastada o ancorada en el pessimisme patol¨°gic en qu¨¨ estem irremeiablement instal¡¤lats. Un espai obert, un ecosistema riqu¨ªssim i ben a prop que a m¨¦s de regalar-nos di¨¤riament una qualitat de vida m¨¦s saludable gratu?tament se'ns mostra esplendor¨®s des de tots els punts de vista que puguem imaginar des de la seua peculiar est¨¨tica i diversitat.

Precisament ara, en aquestes dates estiuenques, qui no recorda passejar per la muntanya, els barrancs, al trav¨¦s, per les sendes a la recerca de les fonts en qu¨¨ manava aigua neta i fresca? Qui no rememora mullar-se en les basses quan aquestes encara eren ¨²tils per a regar les hortes que circumdaven els poblets serrans? Qui no gaudia dels fruits o de l'ombra ventejada que donava a mans plenes l'ind¨°mit paisatge?

Redacte aquestes l¨ªnies abatut per les dimensions de la cat¨¤strofe natural que ha devorat (encara est¨¤ fent-ho) milers i milers d'hect¨¤rees, que ¨¦s com dir, ara millor que mai en qu¨¨ nom¨¦s sembla que existisca el futbol, milers i milers d'estadis un darrer de l'altre sense soluci¨® de continu?tat. El que costa d¨¨cades en regenerar-se en quatre dies ha desaparegut de la fa? de la terra, de la mem¨°ria col¡¤lectiva, del patrimoni com¨² que ¨Cignorants- cre?em que, com era gratu?t, no demanava ni pa ni aigua com se sol dir. Perqu¨¨ l'incendi, els incendis si es vol, independentment que siga fortu?t o provocat amaga al darrere una amarga realitat: l'abisme que hi ha entre crear una consci¨¨ncia ecol¨°gica i ecologista (¨¦s a dir, educar en el respecte) i els mitjans, la planificaci¨® en dir¨ªem, que des de l'Administraci¨® es dediquen a cuidar del medi natural i, en casos com aquest, evitar situacions veritablement dantesques i fora de control.

Una vegada m¨¦s s'hi ha ajuntat en aquest malaurat pa¨ªs la fam i la gana de menjar, que ¨¦s com dir la fatalitat i la neglig¨¨ncia. Recorden quan diumenge passat es celebrava la F¨®rmula 1 al circu?t urb¨¤ del cap i casal? Un esdeveniment, entre molts altres que ara no ve al cas recordar, que ens costa un reny¨® per a major gl¨°ria de l'absurd i que, des de les altures, ning¨² ha gosat encara d'eliminar des que l'infaust MH Francisco Camps s'encarreg¨¤ de renovar-lo poc abans de dimitir.

Doncs b¨¦, abans que passara aquest desastre, volia referir-me a aix¨°, a les bondats d'una naturalesa a tir d'una pedra, rica, plena, salvatge en no poques ocasions, curiosament lliure i democr¨¤tica sense passar per les urnes. Ja no puc referir-me ni tan sols a res del que em passava per la ment. Simplement, ja no existeix. I no ho fa no nom¨¦s per la irresponsabilitat dels que treballant ocasionaren l'espurna destructora sin¨® tamb¨¦ (o sobretot) per la flagrant fallida de les pol¨ªtiques de prevenci¨® del Consell, capficat en un atzucac per all¨° d'exprimir del tot el poc que queda (la medul¡¤la de l'¨®s) i, de gaid¨®, no invertir d'una vegada i com cal en protegir eixe patrimoni natural de qu¨¨ s¨®n tamb¨¦ gestors (o nom¨¦s ho s¨®n dels eventos, la corrupci¨® o les retallades en educaci¨®, sanitat, benestar social...?).

?s veritat que el PPCV no ha botat foc el mont, no seria cert dir-ho aix¨ª ni evidentment just, per¨° cada dia que passa, cada minut que transcorre es fa necess¨¤ria, si m¨¦s no imprescindible, la regeneraci¨® pol¨ªtica d'aquest dissortat pa¨ªs. Ja fa anys que aquesta colla de desaprensius, uns per altres, presents o absents, en tot cas de trista figura i record, han deixat com a her¨¨ncia un pa¨ªs assolat, un erm en qu¨¨ de seguir aix¨ª ni l'herba naixer¨¤. Als fets em remet si no ho remeia prompte la pluja.

Albert Ferrer Orts ¨¦s professor del Departament d¡¯Hist¨°ra de l¡¯Art de la Universitat de Val¨¨ncia.