Selecci¨® Nacional de teatre

S¨®n els escollits per a la gl¨°ria. Els quatre de Belbel. El quartet de la Gran. La selecci¨® (del) Nacional. Els autors Albert Espinosa, Marc Rosich, Jordi Casanovas i Pere Riera formen l¡¯operaci¨® llan?ada per normalitzar definitivament la dramat¨²rgia contempor¨¤nia catalana donant-li visibilitat en la plataforma m¨¦s gran del pa¨ªs: la Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), que fins ara nom¨¦s havia estat trepitjada, en 15 anys, per un escriptor catal¨¤ viu, Josep Maria Benet i Jornet. En una iniciativa sense precedents, el director Sergi Belbel, en l¡¯¨²ltima temporada (2012-13) al capdavant del transatl¨¤ntic del teatre catal¨¤, ha encarregat a cada un d¡¯aquests dramaturgs que ocupin la Sala Gran amb obres pr¨°pies que a m¨¦s dirigiran ells mateixos. Les quatres obres pertanyen a estils i g¨¨neres diferents (del gran fresc hist¨°ric al drama familiar passant pel musical per a nens), mostrant l¡¯ampli ventall creatiu de l¡¯escriptura teatral catalana. ?s, segons va expressar en presentar la temporada el conseller de Cultura Ferran Mascarell, l¡¯¡°empenta¡± que ¡°certifica la majoria d¡¯edat de la nostra dramat¨²rgia¡±. En una entrevista amb aquest diari, els quatre autors es mostren molt il¡¤lusionats amb el repte, i conscients de la responsabilitat.

¡°?s incre?ble arribar a la Sala Gran!¡±, s¡¯exclama Albert Espinosa (Barcelona, 1974). El recorregut teatral d¡¯Espinosa, que avui est¨¤ al cim per molt¨ªssimes raons (si la Sala Gran li sembla gran, imaginin qu¨¨ li deu semblar Dreamworks, la productora de Spielberg, que ha comprat els drets de la seva s¨¨rie Polseres vermelles per fer-ne la versi¨® nord-americana), va comen?ar, recorda ell mateix, en un indret tan petit com el Malic, el min¨²scul teatret del Born. ¡°I un dimecres, en l¡¯alternativa de l¡¯alternativa! Despr¨¦s van venir altres teatres, el Tantarantana, el Lliure, el T6. ¡°Per¨° com a autor sempre he tingut ganes d¡¯estrenar en una sala gran gran, i cap com la del TNC¡±.

Posats a pujar al gran escenari del teatre catal¨¤, Espinosa ha decidit arrencar la seva obra sense complexos: amb un partit de futbol!, que apareixer¨¤ en tota la seva dimensi¨® en escena. El que s¡¯ha de veure: dels bedolls tx¨¨khovians de Flotats a un camp amb les seves porteries i c¨®rners. ¡°Sempre he pensat que aquell escenari tan immens es podria jugar al futbol, o sigui que aix¨° ¨¦s el que farem. M¡¯agrada molt visualment comen?ar aix¨ª. Ser¨¤ un partit de deb¨°, brutal¡±. Als c¨¤stings, assenyala, s¡¯ha hagut de mostrar habilitat futbol¨ªstica.

Els nostres tigres beuen llet (a partir del desembre) ¨¦s, diu l¡¯autor, una hist¨°ria familiar, de cinc germans, en qu¨¨ t¨¦ un paper central de pare, interpretat per Andreu Benito, ¡°un actor clau per a mi i que est¨¤ en un moment absolutament dol? de la seva carrera¡±. Espinosa, amb una traject¨°ria i interessos ¡ªteatre, televisi¨®, literatura, cinema¡ª tan particulars, t¨¦ una relativa sensaci¨® de pertinen?a a un grup. ¡°Vaig estudiar Enginyeria, els enginyers em consideren un home del teatre, els del teatre de televisi¨®,... i aix¨ª tots¡±. Per¨° ¡°en el cam¨ª m¡¯he anat trobant i coincidint amb molts companys amb qui hem compartit experi¨¨ncies similars¡±. Als qui seran a la Sala Gran com ell, els considera ¡°germans¡±.

Espinosa ha rebut la not¨ªcia que Xavier Albert¨ª ser¨¤ el pr¨°xim director del TNC amb especial emoci¨®. ¡°La meva obra preferida ¨¦s la seva PPP, aquell espectacle sobre Pasolini ¨¦s tot un referent per a mi¡±.

El dramaturg considera que la seva responsabilitat i la dels altres escriptors ¡°¨¦s fer obres que toquin el p¨²blic¡±. Subratlla que cal dirigir-se a l¡¯espectador adult per¨° tamb¨¦ a l¡¯adolescent: ¡°Si t¡¯enamores d¡¯una obra als 15 anys ja no deixes mai el teatre¡±.

Pere Riera (Canet de Mar, 1974) diu que ja se li ha passat l¡¯ensurt i ha deixat pas a la il¡¤lusi¨®. ¡°Per a un dramaturg estrenar a la Sala Gran ¨¦s arribar a la c¨²spide, s¨®c conscient que potser ¨¦s l¡¯¨²ltima vegada que tinc aquesta oportunitat¡±. Considera especialment bona aquesta consagraci¨® col¡¤lectiva: ¡°Imagina¡¯t quin comprom¨ªs ser nom¨¦s un l¡¯escollit, treballant aix¨ª tens una sensaci¨® de pertinen?a que ajuda¡±. Per¨°, hi ha consci¨¨ncia de grup? ¡°No ho s¨¦, en sentit estil¨ªstic potser no, cadasc¨² t¨¦ la seva pr¨°pia l¨ªnia. Sembla que alguns compartim m¨¦s el tema argumental. Per¨° sens dubte com a fenomen tots som al mateix sac. Tots ens hem beneficiat del gran ascens de la dramat¨²rgia catalana i la seva consideraci¨® social els ¨²ltims cinc o sis anys, i de la confian?a dels exhibidors i productors¡±.

Riera mira amb respecte la Sala Gran i gaireb¨¦ es pot sentir com empassa saliva. ¡°?s com el gran temple, el doctorat, impressiona per les dimensions i el significat que t¨¦. All¨¤ nom¨¦s hi han estat els grans i els cl¨¤ssics. Ja veurem com ens en sortim, d¡¯aquesta. ?s una sorpresa¡±. L¡¯autor assenyala que ¡°els quatre genets de l¡¯Apocalipsi¡±, com anomena humor¨ªsticament el grup, ¡°compartim la premissa de dirigir-nos al m¨¤xim espectre d¡¯espectadors, i som tots gent d¡¯aqu¨ª que escrivim coses que tenen a veure amb el m¨®n pr¨°xim¡±.

?s divertit sentir-li dir a Riera que va pensar de la Sala Tallers (!) el que Belbel explica que va pensar de la Sala Gran quan la va veure per primera vegada: no estem preparats per a aix¨°. Arribar per fi al temple ¡°¨¦s un s¨ªmptoma de maduresa i normalitat cultural, no vol dir que siguem els millors del m¨®n per¨° si no se¡¯ns deixa confrontar-nos amb el nostre p¨²blic amb totes les de la llei no n¡¯aprendrem mai¡±. Riera aprofita per retre homenatge a Josep Maria Benet i Jornet, ¡°el gran lluitador contra vent i marea que no es va rendir mai i ens va obrir cam¨ª¡±.

La seva Barcelona (programada per al maig), que comptar¨¤ amb Emma Vilarasau i M¨ªriam Iscla com a protagonistes, ¨¦s la hist¨°ria de dues amigues durant els tres dies de bombardeigs massius de la ciutat per l¡¯aviaci¨® feixista durant la Guerra Civil, el mar? de 1938. ¡°No ¨¦s teatre document ni una tesi pol¨ªtica, sin¨® un artefacte teatral, un cant a la vida centrat en una fam¨ªlia catalana com tantes d¡¯aquell temps progressista per¨° burgesa. No ¨¦s un drama ni una com¨¨dia; si se¡¯m permet la picada d¡¯ullet, ¨¦s una barreja de Somriures i ll¨¤grimes i Thelma i Louise. Dues dones, aqu¨ª N¨²ria i Helena, fortes contra el dest¨ª enmig d¡¯una guerra i en el pitjor episodi de bombardeig despr¨¦s del Guernica¡±.

Jordi Casanovas (Vilafranca del Pened¨¨s, 1978) deixa anar un ¡°home, moltes ganes!¡±, en demanar-li que descrigui el que sent davant del desembarcament. ¡°I una gran sensaci¨® de responsabilitat, no tant per nosaltres com pel que representem, una generaci¨®, un salt d¡¯escala¡±. Casanovas confia que aquesta ocasi¨® no sigui una ¨²ltima vegada, sin¨® la primera, i que ¡°s¡¯obri el cam¨ª perqu¨¨ obres millors que les nostres arribin a la Sala Gran¡±.

Posar¨¤ en escena al febrer una pe?a reciclada. Riu davant la denominaci¨®. Una hist¨°ria catalana ja es va veure a la Sala Tallers al cicle T6 a la temporada 2010-11. Llavors Casanovas va aconseguir un gran ¨¨xit amb aquesta obra que enlla?a una hist¨°ria de bruixeria en un poble pirinenc amb una altra d¡¯ascens social a la Mina oferint un fresc del pa¨ªs. ¡°La pe?a ja t¨¦ vocaci¨® de gran hist¨°ria. Ara tinc l¡¯oportunitat de reescriure-la i redimensionar-la, fer-la m¨¦s vibrant. Aix¨° ¨¦s molt com¨² entre els dramaturgs de la resta d¡¯Europa, refer una obra perqu¨¨ salta a un espai m¨¦s gran, i ¨¦s una feina que indica normalitat en l¡¯¨¤mbit de l¡¯escriptura teatral. El mateix David Mamet ha readaptat algunes obres estrenades en espais petits per portar-les als grans teatres de Broadway. No s¡¯ha de tenir por de revisar els textos i fer-hi retocs¡±.

Casanovas va m¨¦s enll¨¤ i anima a recuperar algunes de les obres que hist¨°ricament han funcionat b¨¦ en sales petites fent-les cr¨¦ixer en nous muntatges per posar-les a disposici¨® del gran p¨²blic.

Per a Casanovas, disposar de la Sala Gran ¡°donar¨¤ ales¡± a la dramat¨²rgia catalana, ¡°sens dubte ens far¨¤ ser m¨¦s ambiciosos¡±. Li pregunto si no falta una certa ¨¨pica en el teatre catal¨¤ contemporani. ¡°Potser s¨ª, ara ja tenim les eines per a empreses de m¨¦s dimensi¨®, estic segur que veurem fets grans els pr¨°xims anys¡±.

Marc Rosich (Barcelona, 1973) ¨¦s ben conegut, a part de per la seva faceta d¡¯autor com a extraordinari adaptador al teatre de textos narratius i com a col¡¤laborador de Calixto Bieito. ¡°L¡¯obra que presentar¨¦ al mar? a la Sala Gran ¨¦s teatre musical per a nens¡±, adverteix, assenyalant amb humilitat que ¡°la prova dif¨ªcil ¨¦s per als altres¡±. Aix¨° evidentment no ¨¦s cert, fer bon teatre infantil a la Sala Gran ¨¦s un repte important i demana, paradoxalment, una enorme maduresa d¡¯escriptura. ¡°?s cert, has de dominar molt el ritme per tenir-los enganxats, saben quan els prens el p¨¨l i s¨®n un p¨²blic molt exigent¡±. La dona vinguda del futur, que Rosich fa amb Guille Milkyway, m¨²sic a qui admira, ¨¦s una obra que ironitza sobre el m¨®n de la publicitat i la televisi¨®.

¡°Qui ho hauria dit¡±, diu Rosich de l¡¯Operaci¨® Dramaturgs, deixant anar una de les seves rialles desconcertants. ¡°Feia tant de respecte, la Sala Gran...¡±. I doncs, qu¨¨ ha passat? ¡°S¡¯ha format una s¨¨rie de gent i s¡¯ha cregut en ells, en nosaltres, gent tant de teatre comercial com de culte. Ha costat, no fa tant ning¨² no confiava en la dramat¨²rgia local. Per¨° han anat arribant textos fabulosos, i ara tenim exemples com Els jugadors de Pau Mir¨® o el recent¨ªssim El principi d¡¯Arqu¨ªmides de Josep Maria Mir¨®. Van sortint obres, de molts tipus i estils. Aix¨° era impensable. Quan vaig comen?ar a escriure senties amb prou feines alguns noms, David Plana, Pompermayer, Belbel, la Cunill¨¦. I ara... la Sala Beckett, el T6, els enc¨¤rrecs del Lliure han fet que tot hagi anat canviant.¡± De la selecci¨® de Belbel diu que ¡°n¡¯hi podrien haver molts m¨¦s¡±. Rosich opina que el seu perfil ¨¦s estrany. ¡°M¡¯agrada molt treballar amb m¨²sica i s¨®c molt ecl¨¨ctic, gaireb¨¦ diria que esquizofr¨¨nic¡±.

Encara hi ha cam¨ª per rec¨®rrer? ¡°I tant, no oblidis que estem en crisi, encara que els dramaturgs estem ben considerats, la situaci¨® ¨¦s molt dura¡±. Li demano si la crisi pujar¨¤ a l¡¯escenari aviat. ¡°B¨¦, jo ja vaig fer una obra l¡¯any passat, Car Wash, que hi tenia a veure. Tot el que ens passa, el resultat de les vides que vivim, acaba pujant a escena¡±.