¡°La crisi ¨¦s temporal, l¡¯art per sempre¡±

Jaume Plensa (Barcelona, 1955) ¨¦s conegut, sobretot, per les escultures formades per lletres que componen figures i que t¨¦ instal¡¤lades en places, museus i col¡¤leccions de les principals ciutats del m¨®n. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s autor d¡¯una important obra gr¨¤fica que no ha transcendit tant per¨° que no ha deixat de cultivar mai. ¡°Els meus dibuixos s¨®n escultures en dues dimensiones. S¨®c un escultor que dibuixa¡±, assegura l¡¯artista que enguany firma el cartell de les festes de la Merc¨¨.

Pregunta: Qu¨¨ heu volgut expressar, amb el cartell?

Resposta: Potser el dibuix ha pogut crear una mica de desconcert, ja que integra el buit. Les lletres de vuit alfabets diferents ¡ª¨¤rab, hebreu, xin¨¨s, japon¨¨s, grec, rus, indi i llat¨ª¡ª, abracen una llum al centre que mira cap al futur. ?s un cant a la diversitat, una met¨¤fora que per a estar junts no cal que siguem per for?a homogenis. Quan creo una obra sempre penso on anir¨¤ col¡¤locada, tant si ¨¦s el cartell de Barcelona com el cap de nena que tinc a la bad¨ªa de Botafogo, a Rio de Janeiro, un indret on la natura i l¡¯arquitectura s¡¯amalgamen de forma extraordinaria per¨° on hi faltava pres¨¨ncia del cos hum¨¤. Barcelona ¨¦s una ciutat visualment molt densa, per aix¨° em va semblar adequada una obra on fes la impressi¨® que amb una goma d¡¯esborrar es creava una finestra, no pas cap altra imatge.

P. Es una obra austera?

R. Jo s¨®c aix¨ª, a les obres d¡¯art sempre hi busco l¡¯austeritat del missatge. Has de fer una ampolla tan pura com puguis perqu¨¨ protegeixi el paper durant el viatge, per¨° sense perdre de vista que l¡¯important ¨¦s el missatge que cont¨¦.

P. Ferro fos, vidre, alumini, poli¨¨ster, fibra de vidre o alabastre. Amb quin material us trobeu m¨¦s c¨°mode?

R. Cada idea demana el seu material. Que un material fos la finalitat de l¡¯obra seria senyal que t¡¯has tornat massa r¨ªgid. Dep¨¨n del teu moment art¨ªstic, tamb¨¦. Ara he aconseguit mantenir fam¨ªlies de feina en qu¨¨ aquestes idees viuen amb el seu propi material. Cada moment t¨¦ el seu i les seves idees. ?s impossible ser fidel al material, per¨° a les idees s¨ª.

P. Que les vostres obres les vegin milers de persones us condiciona?

R. Em sorpr¨¨n i m¡¯emociona. Ara estic preparant una gran retrospectiva pel novembre a H¨¨lsinki, per¨° ¨¦s una cosa m¨¦s privada. Les obres destinades a l¡¯espai p¨²blic estableixen relacions m¨¦s democr¨¤tiques. Al carrer els passavolants observen una creaci¨® que no han demanat. Per part meva cal un bon coratge, per¨° alhora ¨¦s un plaer, el retorn de la gent. Em sorpr¨¨n que una cosa que jo puc fer transcendeixi.

P. Als vostres treballs hi ha molta mitologia.

R. Sempre he intentat fer quotidi¨¤ el que ¨¦s mitol¨°gic i div¨ª el que ¨¦s quotidi¨¤. No s¨®c religi¨®s per¨° no dubto que hi ha alguna cosa que ens depassa. M¡¯esfor?o per mirar de trobar aquest pla superior i recollir-lo.

P. Liverpool, Dubai, Se¨¹l, Houston, Boston, Chicago, Nova York, Rio... Qu¨¨ us sembla aix¨° de tenir obra escampada per mig m¨®n?

R. ?s una responsabilitat perqu¨¨ implica ficar-te a casa d¡¯altri. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s emocionant perqu¨¨ ¨¦s una manera d¡¯educar.

P. Us costa, desprendre-us-en?

R. Molt. Tant de bo em passessin un sobre per sota la porta i no les hagu¨¦s de donar, perqu¨¨ cada obra ¨¦s com un fill. L¡¯obra ¨¦s el conjunt de totes.

P. L¡¯art serveix de res?

R. En un m¨®n pr¨¤ctic i material, on les religions s¨®n manipulables i tot es llegeix en funci¨® del benefici, l¡¯art ¨¦s extraordinari perqu¨¨ no serveix per res. Sembla banal parlar de coses que semblen sup¨¨rflues per¨° t¡¯asseguro que no ho s¨®n. L¡¯art ¨¦s un aliment que no va directament a l¡¯est¨®mac per¨° ¨¦s tan imprescindible com l¡¯altre.

P. El vostre univers ¨¦s ple de cossos humans de lletres.

R. Sempre he pensat que la vida ens tat¨²a amb una tinta invisible que fa que l¡¯¨¦sser hum¨¤ estigui fet de paraules i de textos. La primera que vaig crear va ser Tel Aviv Man, i despr¨¦s he continuat. Les ¨²ltimes s¨®n dues que s¡¯exposaran una a l¡¯octubre, durant tres mesos, a la pla?a de la Vend?me, coincidint amb la Fira d¡¯Art de Par¨ªs, i l¡¯altra, amb notes musicals, per a l¡¯entrada del museu de Cremona.

P. S¨®n figures que es presenten en duos o trios per¨° que semblen soles.

R. ?s una de les meves obsessions. Apareixen amb els ulls tancats per donar ¨¨mfasi al m¨®n interior. Tots posse?m tresors incalculables que no coneixem.Jaume Plensa (Barcelona, 1955) ¨¦s conegut, sobretot, per les escultures formades per lletres que componen figures i que t¨¦ instal¡¤lades en places, museus i col¡¤leccions de les principals ciutats del m¨®n. Per¨° tamb¨¦ ¨¦s autor d¡¯una important obra gr¨¤fica que no ha transcendit tant per¨° que no ha deixat de cultivar mai. ¡°Els meus dibuixos s¨®n escultures en dues dimensiones. S¨®c un escultor que dibuixa¡±, assegura l¡¯artista que enguany firma el cartell de les festes de la Merc¨¨.

?P. La millor imatge d¡¯una cultura ¨¦s l¡¯escriptura?

R. El que identifica l¡¯¨¦sser human ¨¦s la paraula, dita o escrita, que neix de la boca, un lloc humit i fosc, tant com el ventre d¡¯on neixen els nens.

P. Com veu la cultura actual?

R. Igual que la societat: convulsa, confusa i sorollosa. Per aix¨° crec que cal posar les bases perqu¨¨ la gent pugui reposar i asserenar-se, que ¨¦s el que pretenc amb el meu art. En un moment que ha de canviar tot, hem de crear punts estables per poder descansar. Pot ser l¡¯escultura o la poesia, que tenen aquella for?a a la que sempre pots tornar, perqu¨¨ sempre t¡¯estan esperant.

P. I la situaci¨® econ¨°mica?

R. La crisi no la superarem fins que no ho decideixin els que no s¨®n economistes. Ells hi han de ser, per¨° no prendre decisions.

P. Va participar a la manifestaci¨® de la Diada?

R. No, per¨° la vaig seguir per televisi¨® i em vaig emocionar molt. Feia anys que no veia tanta gent tan c¨ªvica. No anaven contra ning¨², nom¨¦s manifestaven un estat d¡¯¨¤nim. No s¨¦ com cal llegir-ho per¨° em va impressionar molt.

P. Diuen que sou una de les deu persones creadores de bellesa.

R. I les altres nou qui s¨®n? Sempre m¡¯he plantejat la bellesa com un objectiu. Abans potser de manera inconscient, per¨° ara ho dic en veu alta. La funci¨® de l¡¯artista ¨¦s crear bellesa, que ¨¦s transformadora, per¨° de vegades tamb¨¦ subversiva. La meva feina ¨¦s crear bellesa,

P. Teniu quatre obres als carrers de Barcelona. Xavier Trias ha dit que li agradaria veure ¡°m¨¦s plenses a la ciutat¡±. Cap projecte en marxa? Seria com la Crown Fountain de Chicago o m¨¦s aviat com Dream a Sant Helens?

R. No, no hi ha cap projecte.Quan ser¨¤ el moment ja es far¨¤, per¨° no tinc pressa. Les coses no es poden for?ar. ?s un moment de dificultat i la ciutat t¨¦ el cap en una altra banda, ara. Quant al tipus de feina, totes dues tenen molt a veure, encara que formalment s¨®n diferents. La de Chicago ¨¦s arriscada pel manteniment i l¡¯anglesa no, per¨° l¡¯esperit, proporci¨® i principis s¨®n els mateixos.

P. Cap on va la vostra obra?

R. Qu¨¨ es Plensa?: les figures sobre m¨¤stils, els autoretrats que abracen arbres, el cap que surt de l¡¯aigua de Rio o el de Sant Helens. Construir aquestes fam¨ªlies que miro de perfeccionar cont¨ªnuament m¡¯ha costat molts anys. Totes volen molta atenci¨® perqu¨¨ van creixent com una multitud.