Roth: els fets

¡°Mentre parlava ell, jo pensava: la mena d¡¯hist¨°ries que la gent converteix en vida, la mena de vides que la gent converteix en hist¨°ries¡±, afirma Nathan Zuckerman, l¡¯alter ego literari de Philip Roth, en la novel¡¤la The Counterlife; i el novel¡¤lista aprofita la frase com a lema del llibre en qu¨¨ explica la seua pr¨°pia hist¨°ria o vida, The Facts. A continuaci¨®, Roth, a manera d¡¯introducci¨®, escriu una llarga carta al seu estimat Zuckerman, creaci¨® pr¨°pia en el paper, per¨° tan real i tan viu com si f¨®ra de carn, i li diu: ¡°En el passat, tal com saps, els fets han estat sempre notes i apunts en els meus quaderns, la meua manera i i el meu cam¨ª de saltar a la narraci¨®. Per a mi, com per a la major part dels novel¡¤listes, cada aut¨¨ntic esdeveniment de la imaginaci¨® comen?a all¨¤, amb els fets, amb l¡¯espec¨ªfic, i no amb all¨° filos¨°fic, ideol¨°gic o abstracte.¡± (Trad. meua). I aix¨ª, comen?ant i acabant amb els fets, Roth ha bastit un cos narratiu que exposa i expressa, llibre rere llibre, any rere any, la complexitat inexhaurible d¡¯aquest temps que considerem ¡°nostre¡±: no comen?a amb la ideologia o la filosofia, per¨° les inclou i les encarna, inevitablement. En The Facts, la narraci¨® de la pr¨°pia vida comen?a aix¨ª: ¡°Un dia de finals d¡¯octubre de 1944, em vaig quedar sorpr¨¦s de trobar mon pare, que comen?ava la jornada de treball a les set i moltes nits no l¡¯acabava fins a les deu, assegut sol a la taula de la cuina a mitjan vesprada. Se n¡¯anava a l¡¯hospital, inesperadament, a fer-se extraure l¡¯ap¨¨ndix. Encara que havia preparat ja la bossa que s¡¯havia d¡¯endur, havia esperat que el meu germ¨¤ Sany i jo torn¨¤rem d¡¯escola per dir-nos que no ens alarm¨¤rem¡±. Llavors el lector pot representar-se ¡°els fets¡±, l¡¯escena tan aparentment irrellevant, i a partir d¡¯ac¨ª es desplegar¨¤ la fam¨ªlia (una modesta fam¨ªlia jueva de Newark), el barri, la ciutat, els anys quaranta i el rerefons de la guerra, els prejudicis patits o compartits, l¡¯adolescent rebel i rebotat, i tota la densitat i la subst¨¤ncia que despr¨¦s l¡¯escriptor exposar¨¤ en tants dels seus llibres sense vergonya ni l¨ªmits. Gr¨¤cies, senyor Roth, pels fets infinits que explica, per la ironia, les obsessions, el llenguatge i la vida. I congratulations pel premi d¡¯Ast¨²ries.