Nus i jardins

Mentre que dimarts passat la casa de subhastes Soler y Llach va posar a la venda la col¡¤lecci¨® novaiorquesa Camilo d¡¯Afflito, formada per m¨¦s de 140 fotografies de Man Ray ¡ªla majoria, c¨°pies originals d¡¯¨¨poca¡ª, les galeries Manuel Barbi¨¦ i Senda presenten aquests dies l¡¯obra d¡¯uns altres dos hist¨°rics essencials de la fotografia: Edward Weston i Robert Mapplethorpe. L¡¯exposici¨® de Man Ray ha estat fuga? (es pot consultar a Soleryllach.com). ?s ll¨¤stima que hagi estat desgranada, perqu¨¨ ¨¦s un recorregut molt complet de la producci¨® d¡¯un dels grans mites art¨ªstics del XX. ¡°C¡¯est la vie!¡±, com la c¨¨lebre Rose de Marcel Duchamp, company inseparable de Ray en les entremaliadures dadaistes.

Edward Weston (Highland Park, Illinois, 1886 - Carmel, Calif¨°rnia, 1958) ¨¦s un dels pioners de la fotografia art¨ªstica moderna, juntament amb Alfred Stieglitz. Weston va evolucionar aviat del pictorialisme inicial, de caire dinov¨¨ i simbolista, a la nitidesa de la forma pura i la composici¨® geom¨¨trica, i en va ser un mestre indiscutible. En aquesta apreciaci¨® pel volum sense subterfugis, la nuesa adquiria una rellev¨¤ncia especial, la forma com a er¨°tica, ja sigui la d¡¯un artefacte, la d¡¯una verdura, la d¡¯una closca buida, la de les dunes o, directament, la d¡¯un cos, per norma general, femen¨ª. Sembla que a Weston no li agradava que la gent fes ¨¨mfasi en aquest car¨¤cter sensual de com retratava els temes, per¨° contemplant-ne el resultat aix¨° esdev¨¦ bastant ineludible. La galeria Manuel Barbi¨¦ exposa una tria de Weston, amb c¨°pies revelades als anys setanta i vuitanta pels seus fills, que van continuar la professi¨® del pare. La mostra era un dels darrers projectes del malaguanyat Manuel Barbi¨¦ Nogaret quan, de forma tr¨¤gica, va morir al final del desembre passat, i est¨¤ muntada a tall d¡¯homenatge p¨°stum.

Els radicals nus, amb caps i peus tallats, i les flors, fruites i verdures, isolades i turgents, de Weston tenen una continuaci¨® directa en l¡¯obra de Robert Mapplethorpe (Queens, 1946 - Boston, 1989), que fa un ¨¨mfasi especial en el cos mascul¨ª. Sense l¡¯un potser no hauria existit l¡¯altre. I ¨¦s interessant que coincideixin les dues mostres, i a tan pocs metres de dist¨¤ncia, perqu¨¨ permet observar de primera m¨¤ aquesta analogia ¨ªntima. De Mapplethorpe se¡¯n va veure una retrospectiva excel¡¤lent a la Fundaci¨® Mir¨® el 1994. Despr¨¦s ha estat la galeria Senda qui s¡¯ha encarregat de mostrar-ne l¡¯obra: Flowers el 2001 i Black nude men el 2004. Ara presenta una vintena de fotos variades, de tiratge original en gelatina de plata, que repassen icones menys conegudes.

La contund¨¨ncia dels volums vegetals de Weston i Mapplethorpe t¨¦ un antecedent hist¨°ric en el m¨®n isl¨¤mic, quan la cal¡¤ligrafia religiosa i la geometria m¨¦s estricta deixaven pas a la representaci¨® naturalista de jardins paradis¨ªacs, amb flors i fruites exuberants, no exemptes de contingut simb¨°lic i sagrat, per¨° menys r¨ªgides i m¨¦s sensuals. L¡¯esclat bot¨¤nic d¡¯Orient va irrompre amb for?a a Europa i va impregnar bona part de la iconografia del t¨¨xtil i la cer¨¤mica decorada. Jardins singulars ¨¦s un breu rep¨¤s a la plet¨°rica producci¨® en faian?a esmaltada dels segles XVI i XVII de la regi¨® turca d¡¯Iznik. Procedent de la Fundaci¨® Calouste Gulbenkian, amb algunes peces de col¡¤leccions catalanes, l¡¯exposici¨® clour¨¤ el transhumant Museu de Cer¨¤mica, situat de fa temps al Palau de Pedralbes, abans que sigui absorbit pel flamant i pol¨¨mic DHUP de la pla?a de les Gl¨°ries, l¡¯edifici-mausoleu d¡¯Oriol Bohigas, tamb¨¦ conegut com La grapadora per la seva semblan?a prodigiosa amb l¡¯habitual estri d¡¯escriptori. Pedralbes ¨¦s un jard¨ª preci¨®s, potser massa allunyat; ja veurem si el DHUP, tamb¨¦ a la quinta forca, pot arribar a ser, almenys, un bon hivernacle.