Deesses? No, dones amb poder

Quan els arque¨°legs troben una figureta d¡¯un guerrer en una necr¨°polis mil¡¤len¨¤ria, sembla que no hi ha cap dubte: la imatge ¨¦s all¨° que representa, un guerrer. Per¨° si l¡¯objecte trobat ¨¦s una figura femenina carregada de joies, la catalogaci¨® sol ser-ne una altra: es tracta d¡¯una divinitat, d¡¯una deessa. Aquesta ha estat la t¨°nica tradicional en la interpretaci¨® dels s¨ªmbols antropom¨°rfics procedents de les cultures que no ens han deixat molta informaci¨® documentada, com ¨¦s el cas, en el nostre espai, de les cultures punicofen¨ªcia i ibera.

Aquesta atribuci¨® sagrada a les figures femenines ¡°forma part d¡¯un corrent huitcentista en qu¨¨ era impensable que les dones tingueren un paper actiu i poder¨®s en la societat¡±, explica Mireia L¨®pez-Bertran, investigadora en la Universitat de Glasgow. En la historiografia tradicional, ¡°com que les dones no tenien poder i ¨²nicament eren deposit¨¤ries de la fertilitat, els investigadors pensaven que no tenia sentit que en el m¨®n antic les representaren. Per tant, no eren dones, sin¨® deesses¡±.

L¨®pez-Bertran i Carmen Aranegui, catedr¨¤tica d¡¯Arqueologia en la Universitat de Val¨¨ncia, han estudiat a fons la iconografia de les terracotes p¨²niques trobades a Cartago (Tun¨ªsia) i en la necr¨°polis del Puig des Molins (Eivissa), datades entre els segles V i III abans de la nostra era. S¡¯han fixat especialment en les figures que representen dones ballant i tocant instruments musicals com la flauta doble, els c¨ªmbals o la lira. I la seua conclusi¨® ¨¦s que es tracta, no de deesses, sin¨® de dones reals que tenien un paper important en el ritual funerari. ?s a dir, s¨®n all¨° que representen, com el guerrer.

¡°Aquestes eren dones instru?des en la dansa i la m¨²sica¡±, comenta Aranegui. Dones que ballaven, cantaven, tocaven instruments i encap?alaven les processons funer¨¤ries amb les seues millors joies i vestits. ¡°Donar-los una transcend¨¨ncia sobrenatural ¨¦s fruit d¡¯una tradici¨® investigadora feta per homes i des d¡¯una ideologia que no es plantejava un paper normalitzat de les dones en las societats hist¨°riques¡±. ¡°No neguem¡±, afig l¡¯arque¨°loga, ¡°que algunes imatges femenines siguen sagrades, per¨° no s¡¯ha de reduir a all¨° sagrat totes les representacions de la dona¡±.

En un article publicat en la revista Saguntum, les dues investigadores recullen les ¨²ltimes aportacions que han fet els experts des de l¡¯aplicaci¨® de l¡¯arqueologia de g¨¨nere i del cos. I afirmen que la profusa aparici¨® de terracotes femenines que representen dansadores i m¨²siques en les necr¨°polis de Cartago i Eivissa situen les dones com a guardianes de la comunitat que participen activament en els afers col¡¤lectius, fins i tot en el pas de la vida a la mort d¡¯un individu. En els funerals, per tant, hi havia dones que exhibien el seu poder amb les pr¨¤ctiques que duien a terme i amb joies cridaneres. ¡°I no parlem de poder pol¨ªtic tradicional¡±, apunta Aranegui. Es tracta del poder en l¡¯¨¤mbit de la cohesi¨® social, del poder ent¨¦s com una negociaci¨® tant en l¡¯¨¤mbit terrenal com en el m¨¦s enll¨¤. La iconografia revela, doncs, una difer¨¨ncia d¡¯estatus social m¨¦s que no de sexes.

La dona ibera de Ll¨ªria

El jaciment iber del Tossal de Sant Miquel de Ll¨ªria (segles VI a II abans de la nostra era), i el m¨®n iber en general, tamb¨¦ han estat objectes d¡¯estudi comparatiu. En aquest cas, s¨®n puntuals les figures de dones amb instruments musicals que hi ha pintades sobre vasos cer¨¤mics, i en les escenes de desfilades i danses hi ha m¨¦s homes que no dones.

Carmen Aranegui troba en aquest fet una possible influ¨¨ncia del m¨®n p¨²nic (m¨¦s hegem¨°nic culturalment i pol¨ªticament) sobre l¡¯iber, que va incorporar m¨¦s tard aquesta representaci¨® femenina. En direcci¨® contr¨¤ria, Aranegui veu una influ¨¨ncia ibera sobre la cultura p¨²nica d¡¯Eivissa pel que fa a la gran quantitat de joies que llueixen les figures femenines de l¡¯illa, per comparaci¨® a altres troballes similars a Cartago i en altres indrets de la Mediterr¨¤nia, com Sardenya, Sic¨ªlia o Malta.

D¡¯altra banda, Antonio Vizca¨ªno, del Departament d¡¯Arqueologia de la Universitat de Val¨¨ncia, insisteix en el paper aconseguit per les dones en l¡¯¨¤mbit iber, no tan sols des de l¡¯an¨¤lisi de la iconografia de les abundants peces de cer¨¤mica del Tossal de Sant Miquel (¡°les dones estan pertot arreu¡±, diu), sin¨® tamb¨¦ des dels escassos textos que s¡¯han trobat pintats sobre plats i vasos votius, destinats a ofrenes. Aix¨ª doncs, a m¨¦s de les imatges de dones en actituds quotidianes i festives, Vizca¨ªno desxifra en els textos alguns noms de dona, el nom de les que van encarregar les peces cer¨¤miques per participar en rituals p¨²blics.

¡°La dona ¨¦s un agent actiu en l¡¯enc¨¤rrec de cer¨¤miques de luxe i est¨¤ directament implicada en les cerim¨°nies i celebracions¡±, afirma. ¡°?s una arist¨°crata m¨¦s que es desenvolupa de manera aut¨°noma en les esferes i activitats¡± en conflu¨¨ncia amb els homes. De nou, la representaci¨® p¨²blica sembla q¨¹esti¨® d¡¯estatus, no de g¨¨nere.