¡°En aquest moment hi ha m¨¦s potencial arquitect¨°nic que oportunitats¡±

Fran Silvestre va rebre la seua ¡°revelaci¨®¡± arquitect¨°nica el dia que va admirar l¡¯arquitectura de Gaud¨ª sota la pluja. El seu projecte de pavell¨® per a la cripta de la Col¨°nia G¨¹ell havia merescut el primer premi en un concurs convocat per una empresa de material constructiu i l¡¯arquitectura gaudiniana es desvetll¨¤ amb tota la for?a i l¡¯enginyeria constructiva banyada per l¡¯aigua.

Ha passat m¨¦s d¡¯una d¨¨cada i, des d¡¯aquell primer treball, l¡¯estudi d¡¯arquitectura s¡¯ha significat en el panorama professional i en un sector com la construcci¨® d¡¯habitatges unifamiliars que han merescut l¡¯atenci¨® d¡¯algunes de les principals revistes internacionals. Entre els ¨²ltims projectes eixits de l¡¯estudi hi ha La casa del acantilado, una construcci¨® particular situada a la Marina Baixa i amb el mar Mediterrani com a interlocutor. ¡°Era un projecte molt excitant perqu¨¨ es tractava de fer una casa constru?da en l¡¯aire, que fera aquesta sensaci¨® d¡¯ingravidesa i que, d¡¯altra banda, tinguera un efecte de continu?tat, de cam¨ª sobre el mar; i tot aix¨°, amb la dificultat d¡¯estar edificada en un terreny dif¨ªcil¡±, assenyala Fran Silvestre. Aquest habitatge dibuixat per un blanc llumin¨®s, un altre distintiu de l¡¯estudi en moltes de les seues construccions, s¡¯ofereix fortament lligat al paisatge. ¡°En la nostra arquitectura hi ha la natura i, per tant, el Mediterrani, el paisatge i el territori on vivim i treballem¡±, diu Fran Silvestre. ¡°Recorde ¡ªcontinua Silvestre¡ª que va ser arran de viure fora de Val¨¨ncia, primerament a Porto i despr¨¦s a Holanda, que, en tornar a la ciutat, em vaig adonar, com una mena de descobriment, del poder i la for?a de la nostra llum mediterr¨¤nia, que hem volgut traslladar a l¡¯arquitectura¡±.

Fill d¡¯una nissaga d¡¯enginyers, entre els avantpassats hi ha personatges tan curiosos com l¡¯inventor d¡¯una locomotora de vapor aplicada a una carreta. ¡°Des de ben menut m¡¯he sentit atret per aquest univers t¨¨cnic i, d¡¯altra banda, he sentit sempre una gran passi¨® per tot all¨° relacionat amb el m¨®n de les belles arts, la pintura, l¡¯escultura, les arts pl¨¤stiques, i per aix¨° vaig escollir l¡¯arquitectura, que em permetia poder treballar i reunir aquests dos vessants¡±. Va fer l¡¯aprenentatge en dos estudis, l¡¯holand¨¦s MVRDV i el portugu¨¦s d¡¯Alvaro Siza. ¡°Treballar amb un arquitecte com Siza per a mi va ser un punt d¡¯inflexi¨® en la traject¨°ria formativa i professional¡±. Potser la influ¨¨ncia de l¡¯arquitecte de Porto es pot veure en aquesta idea constructiva de crear volums senzills, per¨°, al mateix temps, de gran for?a singular, com la casa del castell situada en la localitat d¡¯Aiora. Un habitatge particular que s¡¯integra en el paisatge com una part destacada del relleu muntanyenc. ¡°?s un projecte que s¡¯adapta a l¡¯entorn, per¨° que vol¨ªem que s¡¯alluny¨¦s de la realitzaci¨® d¡¯una mena de mimetisme formal que ens hauria condu?t a un anacronisme hist¨°ric¡±, comenta Fran Silvestre.

Al seu estudi sobre?xen per taules i prestatgeries una s¨¨rie de maquetes com petites ciutats. ¡°Per a nosaltres les maquetes s¨®n una mena d¡¯escultures i les treballem com a tals¡±, diu Silvestre. En aquest micropaisatge destaca el projecte E¨°lica. ¡°D¡¯aquest treball, entre altres caracter¨ªstiques, hem de dir que es tracta d¡¯un projecte de col¡¤laboraci¨® entre enginyers i arquitectes a partir de la construcci¨® d¡¯un mol¨ª e¨°lic d¡¯eix vertical i pensat per a un entorn urb¨¤¡±, assenyala Fran Silvestre. ¡°Entre altres virtuts o avantatges, tindr¨ªem un impacte paisatg¨ªstic, que ¨¦s el passa ara amb els molins e¨°lics, m¨¦s baix i, sobretot, un aprofitament millor de l¡¯energia perqu¨¨ est¨¤ pr¨°xim a la poblaci¨® consumidora¡±, comenta. El projecte es pot veure actualment a escala real al Parc Tecnol¨°gic de Val¨¨ncia.

Quant al moment actual de l¡¯arquitectura, assenyala que ¡°hi ha m¨¦s potencial que oportunitats¡± i accentua ¡°la bona marca de l¡¯arquitectura espanyola a l¡¯exterior a pesar de la crisi¡±. Pel que fa a la ciutat de Val¨¨ncia, n¡¯apunta uns quants reptes amb vista a aquest segle xxi. ¡°Des del punt de vista de la inversi¨® p¨²blica, Val¨¨ncia t¨¦ dues oportunitats magn¨ªfiques; d¡¯una banda, la construcci¨® del Parc Central i, d¡¯una altra, tot el projecte al voltant de la d¨¤rsena del port¡±, diu Silvestre. ¡°Si aquests dos projectes s¡¯acaben satisfact¨°riament significaran una bona her¨¨ncia per a les generacions futures de valencians, com ha estat la transformaci¨® del llit del T¨²ria¡±.

En un territori m¨¦s dom¨¨stic i privat del mapa urb¨¤ pensa que hi ha oportunitats excel¡¤lents per a treballar. ¡°A la ciutat de Val¨¨ncia hi ha dos plans que s¡¯han abandonat: l¡¯un, el de les cobertes, que al meu parer estan poc aprofitades. Hi ha molts clients que ens telefonen per rehabilitar els antics habitatges dels porters, ara deshabitats¡±, diu Silvestre. ¡°L¡¯altre pla est¨¤ lligat a la zona de l¡¯Eixample i de les illes interiors¡±, comenta Silvestre. ¡°Aquests espais estaven pensats com a jardins, per¨° a poc a poc s¡¯han anat transformant i el resultat final ¨¦s que all¨° que tenim ara s¨®n les cobertes d¡¯establiments comercials que s¡¯han quedat al nivell de les plantes primeres¡±. ¡°?s per aix¨° ¡ªcontinua¡ª que nosaltres defensem que aquestes cobertes, ara est¨¨ticament lletges i degradades, es puguen transformar en jardins dels habitatges d¡¯aquests primers pisos, ja que col¡¤laborarien a rehabilitar aquestes zones¡±.