¡°La hist¨°ria s¡¯escriu amb imatges¡±

El passat 26 de novembre, Eugeni Forcano (Barcelona, 1926) va pensar que un dels primers telegrames que va rebre per felicitar-lo pel Premio Nacional de Fotograf¨ªa que li acabava de concedir el Ministeri d¡¯Educaci¨®, Cultura i Esport era del seu amic Juan Carlos. Per¨° alguna cosa no quadrava, ja que la seva dona no es deia Sof¨ªa. ¡°El meu germ¨¤ em va dir que era dels Reis. Despr¨¦s vaig veure que posava ¡®Ses Majestats¡¯, de manera que no hi havia dubte¡±, explica amb un gran somriure aquest home afable, de conversa r¨¤pida, presumit en el vestir i pulcre amb un perfecte tall de cabells i bigoti. Forcano ha estat, i ¨¦s, un home atractiu, amb grans dots de persuasi¨®. Els mateixos que va utilitzar durant anys per realitzar les seves magn¨ªfiques fotografies, en les quals captava instants sense despertar la suspic¨¤cia dels protagonistes.

¡°No m¡¯ho esperava de cap manera, s¨®c una mica gran, ja. Ha estat sort. Per¨° el premi i la sort ha estat poder fer el que he volgut¡±. Sort ¨¦s una paraula que repeteix, una vegada i una altra, durant l¡¯entrevista, celebrada al sal¨® de casa seva, a Barcelona, presidit per la seva inseparable Rollei, la c¨¤mera de visor superior que sempre va fer servir. ¡°Sort i treball¡±, puntualitza.

Bigarrada i amb cert horror vacui, l¡¯estan?a ¨¦s plena d¡¯escultures, quadres, verges de mida natural, flors, mobles i moltes carteres i carpetes plenes de fotografies, negatius, cat¨¤legs i revistes amb les seves imatges publicades. ¡°Les tinc aqu¨ª perqu¨¨ no tinc on posar-les. No ho he preparat¡±, s¡¯excusa.

Per¨° es nota que li agrada parlar del seu treball i mostrar-lo. ¡°?s perqu¨¨ vegi com en s¨®c de poli¨¨dric¡±. S¡¯aixeca, una i altra vegada, i treu de les caixes les enormes c¨°pies de les fotografies en blanc i negre que l¡¯identifiquen: nens, monges, moderns turistes, gent del carrer, a m¨¦s d¡¯elements del paisatge urb¨¤, com cotxes, botigues o festes. Entre elles hi ha les escenes del mercat de Banyoles i les fotografies que va fer a Josep Pla ¡ªell l¡¯anomena Jos¨¦¡ª, com la que mostra l¡¯escriptor envoltat en el fum del seu cigarret. ¡°Vam estar passejant per Barcelona i no va ser dif¨ªcil aconseguir-ho perqu¨¨ fumava molt. Era un tio fora del com¨²¡±.

Forcano recorda cadascuna de les circumst¨¤ncies en qu¨¨ va fer les seves imatges, les cantonades, les places i les persones que apareixen en les seves fotos, encara que hagi passat m¨¦s de mig segle. ¡°Busco l¡¯emoci¨®. Si no m¡¯emociono, no puc disparar. El reportatge ¨¦s un moment feli? que no es repeteix, ja pots disparar milers de fotos, que si no surt, no surt¡±, comenta davant de la imatge d¡¯una mare descal?a que porta el seu fill en bra?os sota la pluja.

¡°La fotografia ha estat per a mi un cam¨ª d¡¯emocions i sentiments, de somnis i fins i tot d¡¯utopia, el reportatge ha fet possible poder acostar i descobrir la gent, sobretot l¡¯an¨°nima i sense veu¡±. Per¨° no ha cultivat el retrat. ¡°Nom¨¦s a Pla i Joan Mir¨®, per¨° no m¡¯ha interessat, prefereixo la gent an¨°nima. Si les classes altes apareixen ¨¦s per poder comparar les difer¨¨ncies de classe¡±, rebla.

Darrere de la sort hi ha molta feina. ¡°Sentit com¨², il¡¤lusi¨®, passi¨®, inquietud i una for?a interior que t¡¯empeny a treballar, com passa en altres ordres de la vida¡±, assegura, per incidir que no ¨¦s una persona de creences religioses: ¡°Admiro Crist, m¡¯agradaria creure, per¨° el carrer i la vida m¡¯han ensenyat coses que m¡¯ho impedeixen¡±.

La sort li va canviar la vida quan tenia 34 anys: ¡°No vaig pensar a ser fot¨°graf professional, vaig comen?ar com qualsevol persona amb una c¨¤mera i molta il¡¤lusi¨®, per¨° despr¨¦s de guanyar el concurs de Destino van comen?ar a encarregar-me treballs per a la revista¡±.

Enc¨¤rrecs que van continuar per fer cat¨¤legs de moda per a empreses. ¡°Em van dir que fes imatges en color, i jo no havia fet ni una sola d¡¯aquestes fotos. El meu germ¨¤ sabia angl¨¨s, va comprar un carret i va llegir les instruccions. Les vaig fer i van agradar a tothom, perqu¨¨ fer fotos ¨¦s molt f¨¤cil¡±. D¡¯una de les carpetes treu un cat¨¤leg de Tilsa, una empresa de Lle¨® en la qual la maniqu¨ª posa a la catedral i en diferents pobles de la prov¨ªncia. ¡°Despr¨¦s van seguir els treballs per a Myrurgia, Dupont, Warner i altres marques de moda, que ¨¦s el que em va donar diners i aix¨ª comprar espais de llibertat per fer el que jo volia fer¡±. Forcano recorda els problemes que va tenir amb les autoritats militars i religioses del moment per algunes de les seves fotografies.

Amb fama d¡¯outsider i d¡¯independent, assegura que ¡°no m¡¯he relacionat perqu¨¨ no tenia temps, havia de pencar i no podia anar a Boccacio, com d¡¯altres. Em lliurava a la meva feina perqu¨¨ ho feia amb molta passi¨®¡±. Despr¨¦s de la moda tamb¨¦ va treballar amb el color. ¡°Eren com bogeries en qu¨¨ buscava la textura. M¡¯agradaria que es coneguessin perqu¨¨ tinc unes 200 imatges in¨¨dites¡±.

Des de 1995 un problema de salut el va apartar de la feina i no ha tornat a fer de fot¨°graf. ¡°Tot i que s¨ª que he fet fotos, ha estat a nivell particular, i ara ja no en faig, s¨®c molt m¨¦s gran¡±, explica amb mig somriure. No ha treballat mai amb c¨¤mera digital, per¨° el meravella que ¡°ara tothom ¨¦s fot¨°graf i a cada casa n¡¯hi ha tres o quatre, i aix¨° pot ser interessant a la llarga. No descobreixo res de nou si dic que la hist¨°ria s¡¯escriu avui amb imatges: el fot¨°graf ¨¦s el notari de la vida. Aix¨° no ho posa en dubte ning¨²¡±.

Content per la quantitat de persones que l¡¯han felicitat, a m¨¦s dels Reis, assegura que no ha rebut cap oferta per a una exposici¨® sobre la seva obra. ¡°Realment he tingut sort, perqu¨¨ hi ha gent que ha treballat tant com jo i no l¡¯han premiat tant com a mi¡±.