Extremar la l¨°gica

En la d¨¨cada del 1960, quan a l¡¯interior del pa¨ªs la modernitat teatral en catal¨¤ subsistia a dures penes, a l¡¯exili Francesc Arn¨® (Barcelona, 1909-2011) tradu?a i estrenava peces d¡¯Eug¨¨ne Ionesco al Casal de Catalunya de Buenos Aires. A poc a poc, les investigacions sobre la di¨¤spora catalana treuen a la llum documentaci¨® in¨¨dita que ajuda a valorar la immensa activitat cultural que s¡¯hi dugu¨¦ a terme. Si fins ara coneix¨ªem les traduccions de textos teatrals de Ionesco fetes per Bonaventura Vallespinosa, Joan Argent¨¦ i Joan Tarrida, l¡¯edici¨® de les versions de Francesc Arn¨® de Rinoceront, El rei s¡¯est¨¤ morint i La lli?¨®, que ara han publicat Punctum i el Grup d¡¯Estudi de la Traducci¨® Catalana Contempor¨¤nia de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, ens ofereixen una mostra espl¨¨ndida de la tra?a traductora d¡¯aquest admirador de Pompeu Fabra.

Costa d¡¯imaginar que bandades de misteriosos paquiderms desbocats puguin rondar per les places i els carrers d¡¯una ciutat i causin un tal rebombori que trasbalsi les in¨¨rcies donades, la interpretaci¨® decorosa de la realitat i la placidesa de la vida normal. ?s el que passa a Rinoceront, la millor de les peces del volum. El fil conductor d¡¯aquesta com¨¨dia ¨¦s el personatge de Berenguer, corrector de textos jur¨ªdics tocat pel neguit existencial, que assisteix a la metamorfosi del seu amic en un rinoceront. Davant de la rinoceritis que afecta la ciutat, Berenguer s¡¯hi rebel¡¤la i es nega a seguir el corrent. Assetjat per ramats de rinoceronts inquiets, s¡¯atrinxera, no sense dubtes, en la seva humanitat irreductible.

Amb aquesta met¨¤fora de la rinoceritis, de resson¨¤ncies kafkianes, Ionesco apunta a l¡¯uniformisme acr¨ªtic de la societat burgesa i la submissi¨® de l¡¯individu al dictat del poder i del pensament ¨²nic. A El rei s¡¯est¨¤ morint, justament, la decad¨¨ncia absoluta del regne d¡¯un monarca que agonitza ¡ªd¡¯alenada shakespeariana¡ª esdev¨¦ una magn¨ªfica al¡¤legoria de la pompa simb¨°lica que envolta el poder, els simulacres en qu¨¨ escuda la seva arbitrarietat i els fonaments de fang en qu¨¨ se sustenta. Com qualsevol despotisme, imposat amb la viol¨¨ncia, la monarquia compta amb l¡¯acatament de grat o per for?a dels s¨²bdits, per¨° al final ¨¦s tan rid¨ªcula i ef¨ªmera com tota obra humana. Amb la inexorable mort igualadora, tot desapareix. A La lli?¨®, per arrodonir-ho, s¡¯hi q¨¹estiona no tan sols la superficialitat de les idees donades i els aprenentatges basats en l¡¯autoritarisme, sin¨® tamb¨¦ la construcci¨® de coneixements falsaris que poden conduir al crim.

El teatre de Ionesco enfondeix en els replecs insospitats de les paraules i en el rerefons absurd de les viv¨¨ncies quotidianes amb faules que, a manera d¡¯ant¨ªdot contra els totalitarismes, prenen una dimensi¨® metaf¨°rica o al¡¤leg¨°rica. En realitat, les situacions ins¨°lites i grotesques que proposa Ionesco no fan res m¨¦s que extremar la l¨°gica fins al paroxisme. Arn¨® encerta a traslladar els jocs delirants de paraules, els estirabots l¨°gics, els falsos sil¡¤logismes que desgranen com si res els personatges en un catal¨¤ ric de girs i matisos. Les seves traduccions combinen molt b¨¦ la pulcritud expressiva, en qu¨¨ dringa l¡¯idioma, amb l¡¯enginy en el recurs just a l¡¯adaptaci¨®, que t¨¦ en compte el p¨²blic a qu¨¨ anaven adre?ades.