T¡¯estime, t¡¯odie, Tint¨ªn

¡°Recorde moltes vesprades amb Tint¨ªn; en eixir d¡¯escola an¨¤vem a l¡¯antiga biblioteca de X¨¤tiva i entre els amics ens repart¨ªem els ¨¤lbums de Tint¨ªn i Ast¨¨rix fins que ens n¡¯expulsaven per no romandre en silenci¡±, comenta l¡¯ il¡¤lustrador Xavi Sell¨¦s. ¡°El que jo no sabia en aquella ¨¨poca ¡ªcontinua Sell¨¦s¡ª ¨¦s que X¨¤tiva, la meua ciutat, havia quedat per sempre lligada al museu imaginari de Tint¨ªn, perqu¨¨ all¨ª s¡¯havia rodat una part de la pel¡¤l¨ªcula Tint¨ªn y el misterio de las naranjas azules¡±.

Aquesta no ha estat l¡¯¨²nica connexi¨® valenciana amb el planeta Tint¨ªn. A la d¨¨cada dels vuitanta un grup de dibuixants valencians reivindiquen l¡¯est¨¨tica narrativa del c¨°mic belga en all¨° que es coneix com ¡°la l¨ªnia clara¡±. En aquesta primera divisi¨® de dibuixants hi ha noms com Daniel Torres, Mique Beltr¨¢n, Sento Llobell o Micharmut. El dibuixant i Premi Nacional del C¨°mic per la seua novel¡¤la gr¨¤fica Arrugas, Paco Roca, sempre ha declarat la seua devoci¨® pel reporter de Le Petit Vingti¨¨me i company de Mil¨². ¡°Els cigars del fara¨® va ser, certament, el c¨°mic que m¨¦s vaig llegir en la meua inf¨¤ncia¡±, diu Paco Roca. Una lectura que a l¡¯¨²ltim es va transformar en una experi¨¨ncia decisiva en la seua futura elecci¨® professional. ¡°Per mitj¨¤ de les seues p¨¤gines magistrals, en cada una de les lectures, vaig descobrir per qu¨¨ els c¨°mics tenen una lectura m¨¤gica: el lector pot avan?ar p¨¤gina rere p¨¤gina, pot parar-se en una vinyeta i perdre-s¡¯hi i, a continuaci¨®, retrocedir, perqu¨¨ la lectura d¡¯un c¨°mic ¨¦s infinita i diferent per a cada lector, una cosa aix¨ª com El libro de arena, de Borges¡±, assenyala Paco Roca sobre l¡¯experi¨¨ncia interminable que suposa la lectura del c¨°mic.

Mik Baro forma part de l¡¯onada d¡¯il¡¤lustradors valencians que es mouen pels diferents territoris de la il¡¤lustraci¨® gr¨¤fica i els seus treballs es poden veure tant en el cartell de l¡¯ultima edici¨® del Festival Kafre Teatre de Picassent com en el disseny de la coberta del disc d¡¯una banda de rock. ¡°Mai no he estat, a difer¨¨ncia d¡¯altres companys gr¨¤fics, all¨° que dir¨ªem un ¡°tintin¨°fil¡±, per¨° he de recon¨¦ixer que vaig passar una part de la meua inf¨¤ncia i de la preadolesc¨¨ncia com altres dibuixants de la meua generaci¨®, moltes vesprades hivernals llegint tot aquell marem¨¤gnum d¡¯autors francobelgues que arribaven a les biblioteques p¨²bliques¡±, diu Baro. Admirador de Lucky Luke i Ast¨¨rix, ¡°la seua sornegueria va fer que m¡¯inclinara per ells m¨¦s que no per Tint¨ªn¡±, comenta Baro. ¡° Si hi ha una cosa que des del primer moment em va atrapar i fascinar de l¡¯obra d¡¯Herg¨¦ ¨¦s la minuciosa tasca de documentaci¨® i plasmaci¨® de paisatges, escenaris i contextos culturals, tot i que, en un primer moment de lectura, per a mi eren sobretot les cl¨¤ssiques aventures que passen en paratges remots i que s¡¯obrien davant dels ulls d¡¯un xiquet¡±, recorda Mik Baro.

Per a la seua aproximaci¨® gr¨¤fica a l¡¯univers Herg¨¦ la il¡¤lustradora Aitana Carrasco Ingl¨¦s ha fet una relectura de la cl¨¤ssica parella Tint¨ªn i Mil¨², ara ambientada en una escenografia dom¨¨stica i amb gust de retrat vuitcentista. ¡°He de confessar que mai no em vaig llegir un llibre sencer de Tint¨ªn¡±, diu Aitana. ¡°No acabava de caure¡¯m b¨¦ el personatge, em semblava massa seri¨®s, li faltava sentit de l¡¯humor, fins i tot el veia una mica repel¡¤lent i cursi¡±, apunta la il¡¤lustradora i autora infantil a prop¨°sit del personatge creat per Herg¨¦. ¡°Preferia, per contra, el capit¨¤ Haddock; m¡¯encantava llegir els seus di¨¤legs quan s¡¯emborratxava o quan la Castafiore li feia aquelles declaracions d¡¯amor¡±, diu Aitana. ¡°Per¨°, malgrat no llegir els textos, s¨ª que vaig repassar moltes vegades les il¡¤lustracions, que sempre em semblaven fascinants¡±. Tamb¨¦ la dissenyadora gr¨¤fica Marisa Gall¨¦n s¡¯estima m¨¦s els altres personatges del c¨°mic, com el capit¨¤ Haddock, al qual ha volgut retre homenatge en el seu disseny. ¡°?s el meu preferit, perqu¨¨ a difer¨¨ncia de Tint¨ªn, que trobe massa perfecte, el capit¨¤ Haddock se¡¯ns apareix i ens mostra totes les seues debilitats, des del seu mal humor perenne fins a la seua afecci¨® per l¡¯alcohol, per¨° sempre exhibint un anima c¨¤lida i generosa darrere d¡¯aquestes, diguem-ne, febleses¡±, apunta Marisa Gall¨¦n.

A la d¨¨cada dels vuitanta un grup de dibuixants valencians reivindiquen l¡¯est¨¨tica del c¨°mic belga en all¨° de "la l¨ªnia clara¡±

Premi al millor fanzine en l¡¯¨²ltima edici¨® del Sal¨® del C¨°mic de Barcelona, Esteban Hern¨¢ndez forma part dels dibuixants que han fet amb ¨¨xit el pas a la novel¡¤la gr¨¤fica i que es distingeix pels seus personatges trets de la vida quotidiana, que ara li han servit per a fer una lectura personal del c¨°mic. ¡°Quan era menut vaig llegir L¡¯estel misteri¨®s, per¨° no puc dir que m¡¯incloga entre els seus fans; segurament ara pot ser un bon moment per a tornar a rellegir-lo¡±, diu Esteban Hern¨¢ndez. I afig, ¡°Tint¨ªn ha aconseguit transformar-se en una icona, com ara Marilyn Monroe o The Beatles¡±. Aquest aspecte d¡¯icona ¨¦s el que ha volgut subratllar en el seu treball i homenatge el dissenyador Juanjo G. Oller, de l¡¯estudi Milimbo, taller de creaci¨® gr¨¤fica i editorial. ¡°Sempre he vist Tint¨ªn com una icona plena de for?a, protagonitzada per aquest reporter que eixia en geografies estranyes i que em va obrir les portes del c¨°mic, de la novel¡¤la gr¨¤fica i d¡¯autors com Daniel Torres, Micharmut i d¡¯altres¡±, diu Juanjo G. Oller.

¡°Quan vaig comen?ar a llegir Tint¨ªn, ja no era un xiquet¡±, comenta el dibuixat ?lvaro Nofuentes. ¡°Aquesta tardan?a cal situar-la en un primer rebuig, que m¡¯imagine que el deuen haver passat altres xiquets¡±, diu ?lvaro. Un rebuig que, segons ell, no ¨¦s un cas a?llat, ¡°nom¨¦s cal provar-ho i donar a un xiquet un c¨°mic d¡¯Ast¨¨rix, i despr¨¦s oferir-li¡¯n un de Tint¨ªn i veure com reacciona¡±, comenta l¡¯il¡¤lustrador. ¡°L¡¯obra d¡¯Herg¨¦ ja no atrau ni est¨¨ticament ni tem¨¤ticament el p¨²blic infantil i aix¨° ¨¦s un fet que ni Spielberg pot canviar, cosa que no vol dir que no puga fer que els adults gaudim amb les seues aventures o que els te¨°rics no puguen escriure llibres tractant de desxifrar els misteris del personatge¡±, assenyala el dibuixant. ¡°O que els autors no estudiem, emulem, copiem i reciclem una i mil vegades la immensa paleta de recursos que el mestre belga va posar a la nostra disposici¨®.¡± I afig: ¡°No hi ha Tint¨ªn despr¨¦s d¡¯Herg¨¦, per¨° hi ha alguna cosa d¡¯Herg¨¦ en cada un de nosaltres¡±.