¡°Sunyer ¨¦s un s¨ªmbol del pa¨ªs: atrofiat, per¨° amb cervell i cor¡±

L¡¯operaci¨® ¨¦s penosa, lenta: amb el dors de la m¨¤, fa lliscar una plana fins a treure-la de la goma i l¡¯empeny; un cop dreta, l¡¯abat i despr¨¦s la torna a fer lliscar fins a posar-la a sota la goma de la p¨¤gina esquerra... Aix¨ª passa els fulls dels llibres el tetrapl¨¨gic i autodidacte matem¨¤tic figuerenc Ferran Sunyer (1912-1967) a la novel¡¤la Plans de futur (Proa), amb qu¨¨ M¨¤rius Serra (Barcelona, 1963) ha guanyat el premi Sant Jordi 2012. La descripci¨® ¨¦s anguniosament realista i nom¨¦s pot ser fruit de la per¨ªcia d¡¯un Serra ja molt bregat en l¡¯ofici de prestidigitador de les paraules (cinc llibres de relats, set novel¡¤les, dos assaigs, nou t¨ªtols d¡¯enigm¨ªstica i mots encreuats, vuit premis...) i de la viv¨¨ncia amb el seu fill, en Llullu, afectat de par¨¤lisi cerebral, experi¨¨ncia que tradu¨ª a Quiet (2008).

Pregunta. Plans de futur t¨¦ una atmosfera intimista que se centra no tant en Sunyer com en la gent que dedic¨¤ la seva vida a ell: la mare, les cosines Maria i ?ngels Carbona... No s¨¦ si hi ha molta rebotiga personal, si ha volgut fer un homenatge a la seva dona i a vost¨¨ mateix i la seva fam¨ªlia...

Resposta. Sense el meu fill Llullu i sense Quiet no hauria pogut fer aquest llibre. Hi ha una transfer¨¨ncia t¨¤cita: una experi¨¨ncia aix¨ª et canvia la mirada sobre la vida, la fixes en d¡¯altres aspectes i d¡¯altra gent, els secundaris, un m¨®n silent, an¨°nim... Fins als anys cinquanta era un m¨®n invisible; avui ja es cuida m¨¦s els cuidadors.

P. Ning¨² fa retrets...

R. M¡¯he esfor?at molt a defugir la visi¨® fosca... La fam¨ªlia Sunyer-Carbona va ser un gresol de desgr¨¤cies. Podia haver escrit una mena de Les cendres d¡¯Angela de Frank McCourt, per¨° vaig evitar donar tota la prevenci¨® i tota l¡¯angoixa que acompanya aquestes situacions. A casa meva ho vam fer aix¨ª; hi ha hagut lectors amb familiars discapacitats que em comenten que han pogut riure i tot. Es tracta de treure¡¯s en part el sentit de culpa, la gran llufa judeocristiana.

P. Tamb¨¦ s¡¯entreveu una den¨²ncia de les pors, les covardies i les ren¨²ncies a fer la vida que un hauria volgut. Excepte, paradoxalment, el mateix Sunyer, ning¨² acaba a la novel¡¤la sent el que somniava ser...

R. S¨ª, volia abordar el tema de la ren¨²ncia i explorar els seus l¨ªmits, per¨° hi ha diversos nivells de coratge. Les ren¨²ncies de la Maria i l¡¯?ngels no s¨®n amargues, semblen opcions de vida; el Ferran Carbona fill ¨¦s m¨¦s v¨ªctima que no pas les seves germanes: sent com ning¨² la buidor per la mort de la mare i despr¨¦s pateix directament les circumst¨¤ncies pol¨ªtiques del pa¨ªs; el seu pare fuig, s¡¯amaga i no s¡¯atreveix a afrontar la realitat transgressora d¡¯una relaci¨®; la mare del Sunyer, Teresa, viu en la culpa d¡¯haver caigut per les escales i tamb¨¦ una situaci¨® que no assimila... Ells dos s¨®n les v¨ªctimes de la culpa i la manca de coratge m¨¦s forta.

P. Ferran Sunyer ¨¦s exemple de qu¨¨ per a la societat catalana?

R. ?s un model de resist¨¨ncia, de resili¨¨ncia; funciona com a analogia de la cultura catalana del segle XX: un pa¨ªs atrofiat, per¨° que conserva el cervell i el cor, una cultura que no es pot aplaudir ni a ella mateixa, tal com jugo amb l¡¯episodi del premi que li donen clandestinament a casa de Puig i Cadafalch. Sunyer ¨¦s un s¨ªmbol de tot aix¨°: t¡¯han buscat esborrar del mapa i el m¨¦s atrofiat arriba m¨¦s lluny, treballant fins i tot per a la marina dels EUA; un catal¨¤ ciutad¨¤ del m¨®n des d¡¯all¨° m¨¦s petit.

P. A la solapa del llibre hi surt aguantant una foto de vost¨¨ de fa molts anys. El joc?

R. Un m¨¦s dels meus, sobre el pas del temps, un aspecte que a la novel¡¤la he intentat domar en un nou repte estil¨ªstic per a mi. Aqu¨ª no mantinc cap trama paral¡¤lela com en moltes altres obres meves, per¨° jo sempre he jugat entre ficci¨® i realitat; la meva exploraci¨® com a narrador ha estat sempre moure aquestes l¨ªnies. Quiet, per exemple, sempre l¡¯he volgut posar a narrativa, i com a escriptor sempre he volgut tenir un peu a cada banda. Quan va acabar de llegir Mon oncle, ma mare em va fer prometre que mai m¨¦s tornaria a escriure sobre ella, per¨° estic aix¨ª des del primer dia..

P. El ¡°primer dia¡± va ser el 1987 amb els relats de L¨ªnia. Est¨¤ molt lluny dels anhels d¡¯aquell jove de 27 anys?

R. S¨®c on volia estar perqu¨¨ escric i visc d¡¯aix¨°. Jugar, llegir i escriure era el programa de la meva vida. I el compleixo.

P. Quan vost¨¨ apareix tamb¨¦ ho fa gaireb¨¦ una generaci¨®, amb autors com Baulenas, Bras, Cucarella, Fonalleras, Ja¨¦n, Vallbona, Mengual... Alguns no hi s¨®n i d¡¯altres es queixen que aqu¨ª no es pot viure d¡¯escriure...

R. No som una generaci¨® constitu?da com a tal, mai vam tenir voluntat de tenir un nom i els de darrere nostre ja es van intitular Els Imparables. Nom¨¦s hi ha certes afinitats humanes i la viv¨¨ncia comuna del pujolisme; vam esclatar en un moment d¡¯abund¨¤ncia de possibilitats de trobar feina a partir de l¡¯escissi¨® dels mass media en catal¨¤; el guionatge xucl¨¤ molt de talent... No hi veig desprofessionalitzaci¨®. Els problemes els tenen els de la generaci¨® posterior a la nostra i la d¡¯ara mateix, que no poden ni entrar, com li passa a gent com la Llucia Ramis. S¨ª, el sector s¡¯ha aprimat, igual que arreu...

P. Potser el problema ¨¦s que aqu¨ª ja era for?a escardalenc.

R. L¡¯enorme frac¨¤s cultural i col¡¤lectiu ha estat la incapacitat per crear un mercat com¨² amb Val¨¨ncia i les Balears, i aix¨° s¨ª que afecta la professionalitzaci¨®. A aix¨° cal afegir-hi un prestigi del mercat interior dubitatiu tant en l¡¯obra catalana com en la traducci¨®, de culpa compartida entre els mateixos autors i el mercat. La crisi de les editorials i el tancament recent de distribu?dores i llibreries nom¨¦s en s¨®n els s¨ªmptomes.

?