Kierkegaard, Spinoza

L¡¯editorial Marbot m¡¯ha fet arribar a les mans ¡ªel millor sistema perqu¨¨ tingui jo not¨ªcia d¡¯un llibre gratis et amore¡ª dues obres que ha publicat quasi simult¨¤niament: Temor i tremolor, de S?ren Kierkegaard, i l¡¯?tica de Spinoza (traduccions de Begonya S¨¢ez i de Josep Olesti, Barcelona, Marbot, 2012 i 2013, respectivament). La primera ¨¦s una obra cabdal en la hist¨°ria de l¡¯existencialisme europeu, i d¡¯ella van pouar abric i manta mat¨¨ria Ibsen, Rilke, Thomas Mann, Kafka, i, per descomptat, els existencialistes francesos del segle XX. Consisteix en una llarga s¨¨rie de gloses i d¡¯hip¨°tesis eticoexeg¨¨tiques sobre el dilema que se li presenta a Abraham el dia que Jahv¨¨ li ordena que ofereixi el seu fill Isaac en sacrifici. En parlar¨ªem m¨¦s, i molt a gust, si no fos que la lectura d¡¯aquesta traducci¨® ens ha ben pertorbat: passi que la traductora escrigui millor quan hauria d¡¯escriure m¨¦s b¨¦, passi tamb¨¦ que escrigui sistem¨¤ticament el verb raure quan hauria de fer servir el verb residir, passi igualment que parli d¡¯al?ada ¡ªque nom¨¦s ¨¦s l¡¯altura d¡¯un ¨¦sser hum¨¤, i, com a molt, d¡¯una vaca a certs punts de Catalunya¡ª en comptes d¡¯altura; per¨° costa d¡¯entendre que, a partir de la p¨¤gina 56, i d¡¯aquest punt endavant (p¨¤g. 59, 62, etc.), la traductora faci servir la conjunci¨® doncs en sentit causal, ¨¦s a dir, equivalent a perqu¨¨: ¨¦s molt incorrecte, i ho ensenyen a Prim¨¤ria. L¡¯errada significa dues coses: la traductora no domina la llengua catalana i l¡¯editorial no t¨¦ un bon corrector, o no en t¨¦ cap: cosa que comen?a a passar a moltes editorials, per raons d¡¯estalvi.

L¡¯altra cara de la moneda, per a lloa de l¡¯editorial Marbot, ¨¦s l¡¯edici¨® que Josep Olesti ens ofereix de l¡¯?tica de Baruch Spinoza, tan important en la hist¨°ria de la filosofia, editada a t¨ªtol p¨°stum pels seus amics l¡¯any 1677. Nom¨¦s cal llegir les p¨¤gines liminars d¡¯aquesta edici¨®, amb tot de consideracions purament filol¨°giques, molt enraonades i enormement primmirades, per tenir la seguretat que la traducci¨® que segueix mereix plena confian?a. I ¨¦s aix¨ª. S¡¯agraeix que un llibre tan complex i tan feixuc de llegir ¡ªen la seva ordenaci¨® geometricoalgebraica t¨¦ alguna cosa de Tractatus de Wittgenstein abans d¡¯hora¡ª, es llegeixi de grat, sense entrebancs ortogr¨¤fics, ni gramaticals, ni sint¨¤ctics: l¨¨xics i conceptuals, potser s¨ª, per¨° el traductor ha tingut cura d¡¯aclarir quina traducci¨® atorga a un reguitzell de termes llatins de molt complicada versi¨® en la nostra llengua.

L¡¯?tica de Spinoza, que molt poca gent ha tingut la paci¨¨ncia de llegir per les raons que ja hem addu?t, ¨¦s aquell llibre que Descartes mateix potser hauria escrit si no s¡¯hagu¨¦s vist obligat a salvar de la manera m¨¦s senzilla possible la q¨¹esti¨® de la fe i l¡¯exist¨¨ncia de D¨¦u enfront de la ra¨®. Spinoza, que era jueu i despr¨¦s va convertir-se al catolicisme (o aix¨ª ho va dir), malgrat que en vida nom¨¦s es va atrevir a publicar una exposici¨® de la filosofia cartesiana i el Tractatus Theologico-Politicus, va posseir de seguida fama d¡¯ateu, i, doncs, d¡¯home susceptible de veure com entrava, tot sencer, en l¡¯Index Librorum Prohibitorum, i c¨®rrer el risc que cremessin de viu en viu la seva persona, cosa que va evitar per art d¡¯escapament.

En gran s¨ªntesi, all¨° que Spinoza va revelar per a tota la posteritat filos¨°fica ¨¦s que, posat que hipostasi¨¦ssim la divinitat, aquesta l¡¯haur¨ªem de considerar com a subst¨¤ncia universal i ¨²nica, de manera que totes les coses ¡ªarbres, homes, mosques, pedres¡ª participarien de la mateixa subst¨¤ncia que D¨¦u, ell mateix: Deus sive natura. D¡¯aqu¨ª el fam¨®s ¡°panteisme spinozista¡±, al qual es van adherir, com ¨¦s sabut, poetes tan importants de la tradici¨® com Goethe i, m¨¦s encara, H?lderlin. Deixem-ho aqu¨ª, i quedem-nos amb la part positiva de les nobles iniciatives d¡¯aquesta editorial.