La Filmoteca dels sis pecats

Casualitat o no, la Filmoteca de Catalunya comen?a la Setmana Santa amb un pelegrinatge dedicat a antics pecadors, aquells que durant els ¨²ltims anys de la dictadura anaven a Fran?a a veure-hi pel¡¤l¨ªcules prohibides. El cicle La romeria del pecat, des d¡¯avui i fins al 31 de mar?, passar¨¤ t¨ªtols antigament censurats i tan memorables com L¡¯¨²ltim tango a Par¨ªs, La naranja mec¨¢nica o El gran dictador.

El nom de la mostra ¨¦s el mateix amb qu¨¨ el periodista del m¨ªtic setmanari El Caso, Enrique Rubio, va batejar el fenomen pel qual alguns catalans, en els anys 1972 i 1973, esquivaven la censura i marxaven a les sales de cinema del sud de Fran?a. Andorra, Ceret, Arles o Perpiny¨¤ es van convertir en refugis saciants dels desigs culturals... i d¡¯alguns altres. ¡°La gent marxava els caps setmana llargs i podien arribar a veure fins a cinc pel¡¤l¨ªcules di¨¤ries¡±, rememora Octavi Mart¨ª, subdirector de la Filmoteca i un dels responsables d¡¯aquest cicle.

El fenomen va ser de tal magnitud que moltes sales que estaven a punt de tancar es van modernitzar i es van adaptar a les demandes del p¨²blic espanyol. Recorda Mart¨ª que ¡°molts economistes ironitzaven amb la fuga de divises, per la quantitat de diners que report¨¤vem al pa¨ªs ve¨ª¡±.

Des de la inoblidable i sensual L¡¯¨²ltim tango a Par¨ªs, de Bernardo Bertolucci, i que va revolucionar el cinema er¨°tic, fins a la com¨¨dia ?Qu¨¦? de Roman Polanski, on les dones ensenyaven els pits, qualsevol pel¡¤l¨ªcula podia ser objecte de censura. N¡¯hi havia de m¨¦s ¨°bvies pel seu car¨¤cter pol¨ªtic, com ara El gran dictador, de Charles Chaplin, encara que ¡°fins i tot el mateix Chaplin ja va dir que no volia estrenar-la a Espanya mentre Franco segu¨ªs viu¡±, explica Mart¨ª.

En d¡¯altres, en canvi, no es veu tan clar el motiu de la prohibici¨®. La pel¡¤l¨ªcula de Woody Allen Todo lo que usted siempre quiso saber sobre el sexo y nunca se atrevi¨® a pregunta, tamb¨¦ dins d¡¯aquest cicle, ¡°¨²nicament va ser censurada perqu¨¨ el mer t¨ªtol ja era un atreviment, encara que la cinta despr¨¦s no fos per tant¡±, afegeix Mart¨ª. A La naranja mec¨¢nica (dirigida per Stanley Kubrick), el que veritablement preocupava els censors eren ¡°les escenes de sexe expl¨ªcit, no pas la viol¨¨ncia, i de Dimonis (Ken Rusell) la seva irrever¨¨ncia¡±. Totes dues pel¡¤l¨ªcules formen part tamb¨¦ d¡¯aquest breu cicle.

Malgrat que la llista oficial de films vetats era molt m¨¦s extensa ¡ªfins a una cinquantena¡ª, se n¡¯han triat nom¨¦s sis de g¨¨neres i cineastes diferents i reconegudes pel p¨²blic. ¡°Retrobar-se amb aquestes pel¡¤l¨ªcules ara, en un context diferent, ¨¦s una manera de veure-les amb uns altres ulls¡±, explica Mart¨ª. Abans, calia rec¨®rrer 200 kil¨°metres per creuar la frontera i pecar amb aquests cl¨¤ssics del cinema. Ara, La romeria del pecat comen?a i acaba al Raval.