De llibres i sodomia

Hi ha llibres que surten rodons, perfectes en tots els sentits. Aquest ja va ser el cas de Saviesa antiga, en qu¨¨ Sergi Grau i Jaume P¨°rtulas van editar els fragments i poemes dels fil¨°sofs presocr¨¤tics, i tamb¨¦ va ser-ho del llibre que Grau tot sol va publicar com a catabolisme de la seva tesi doctoral: Imatge del fil¨°sof i de l¡¯activitat filos¨°fica a la Gr¨¨cia Antiga (PPU, 2009). Ara l¡¯esmentat, sempre gradualment ¡ªgradus ad Parnassum¡ª, ens ofereix una magn¨ªfica edici¨® de dos textos atrabiliaris de Lluci¨¤ de Sam¨°sata (segle II), autor que les amigues ¡ªi potser professores d¡¯ell¡ª Montserrat Jufresa, Francesca Mestre i Eul¨¤lia Vintr¨® fa temps que diuen que editaran sencer a la Fundaci¨® Bernat Metge: treballeu, afanyeu-vos, que el m¨®n s¡¯acaba, i Gr¨¨cia caur¨¤ la primera, abans que Cartago, si hem de fer cas de la p¨¨rfida, ¨ªncube proposta del ministre Wert.

Aix¨ª doncs, aquest home, que deu ser jove, va i ens ofereix el text Contra un ignorant que comprava molts llibres, seguit d¡¯Un intel¡¤lectual sense cultura, tots dos de Lluci¨¤, un dels grans precursors dels procediments ir¨°nics de la novel¡¤la ¡ªl¡¯antiga i la moderna, com saben b¨¦ els te¨°rics (Barcelona, Adesiara, 2013). Tant en un cas com en l¡¯altre, l¡¯autor s¡¯havia enfurismat amb uns contemporanis seus, l¡¯un perqu¨¨ feia gala de saber moltes coses pel sol fet que comprava molts llibres ¡ªpotser fins i tot els llegia, per¨° no hi entenia ni un borrall¡ª, i l¡¯altre perqu¨¨ va discutir-li que fes servir la paraula nefast en un discurs. Al primer text, Lluci¨¤ etziba aquests mots al comprador compulsiu (i in¨²til) de llibres: ¡°?No deu ser una simple ostentaci¨® de riquesa, i el que vols ¨¦s demostrar a tothom que disposes d¡¯un immens patrimoni per gastar-te¡¯l fins i tot en coses que et resulten perfectament in¨²tils?¡±. Al segon, Lluci¨¤ s¡¯esplaia gaireb¨¦ com un fil¨°leg, demostrant fins a quin punt era leg¨ªtim al seu moment, i savi, fer servir la paraula grega que Grau tradueix (per via llatina) com a nefast: infaust, malastruc, sense gl¨°ria.

Per¨° all¨° m¨¦s interessant d¡¯aquest llibre ¨¦s el fet que el traductor hagi reunit aquests dos textos de l¡¯autor tardogrec tamb¨¦ en funci¨® d¡¯una correspond¨¨ncia que avui dia ens costa molt d¡¯afigurar-nos: la que existia entre l¡¯acte de llegir i l¡¯acte de ser penetrat en el sentit sexual de la paraula, ¨¦s a dir, per angostam (n¡¯hi ha que diuen augustam) viam: Grau ho explica i ho demostra amb un pam de barba i els dos esperons. Sembla que, en un moment determinat de la hist¨°ria de la llengua grega, el ser ¡°donat pel sac¡± i l¡¯acte de llegir un llibre eren considerats cosa sin¨°nima, sens dubte en benefici de l¡¯oralitat liter¨¤ria, la qual, al seu torn, no era pas considerada pr¨°xima ni ve?na d¡¯una fellatio: misteris de la hist¨°ria de les lleng¨¹es. Avui no hi ha ning¨² que quan diu: ¡°v¨¦s a prendre pel sac¡±, vulgui dir, alhora: ¡°v¨¦s-te¡¯n a llegir un llibre¡±. Editors i lectors en queden satisfets, tranquils i tot, estalvis.

Partint d¡¯aquest fet de sinon¨ªmia, Lluci¨¤ li etziba al primer interlocutor: ¡°Maricon¨¤s, ?que et penses que l¡¯emperador va tan drogat que no estar¨¤ al cas de quina mena de vida dus durant el dia, com s¨®n els teus banquets i les teves nits, i amb qui ¡ªi de quina edat!¡ª te¡¯n vas al llit?... L¡¯adquisici¨® de llibres molt cars i la compra de xicots madurs i cepats: aix¨° ¨¦s el que m¨¦s procures i percaces¡±.

?s cert que hi ha m¨¦s d¡¯un bibli¨°fil de Barcelona que tira al ram de l¡¯aigua, per¨° no em sembla que avui dia, com ja he dit, es pugui vincular l¡¯art d¡¯encular amb l¡¯art de la lectura silenciosa; ara b¨¦, ser ennovat d¡¯aquesta min¨²cia ling¨¹¨ªstica a la Gr¨¨cia antiga ¨¦s una cosa apassionant. Tamb¨¦ ho ¨¦s la traducci¨® dels textos, la bibliografia i, molt especialment, el pr¨°leg del llibre, en el qual Grau ¡ªamb un llenguatge que, lloat sia Zeus!, ja no tira ni a moss¨¨n Balasch ni al sacerdos Riba, sin¨® que ¨¦s un catal¨¤ espl¨¨ndid, natural i molt euf¨°nic¡ª fa una magn¨ªfica, exhaustiva i alli?onadora s¨ªntesi de l¡¯art del llibre, des dels rotlles egipcis i grecs de papir, fins als c¨°dexs de pergam¨ª (despr¨¦s paper) que encara fem servir als nostres dies. Bravo, bravissimo.

?