Elegia de l¡¯hort

El llibre de poemes Testament. Sonets de l¡¯hort de palmeres (Arola editors) de Gaspar Ja¨¦n i Urban ¨¦s una aut¨¨ntica joia. En la portada hi ha reprodu?da una aquarel¡¤la del mateix poeta, un dibuix de la casa de Motxo, l¡¯alqueria del seu hort de palmeres a Elx. Gaspar ha constru?t pas a pas, solc a solc, una veu po¨¨tica ferma i segura, plena d¡¯enyorances i de sensacions. El que sura en aquests poemes ¨¦s el passat, els dies perduts i mai m¨¦s retrobats en aquell hort, als afores d¡¯Elx, envoltat de llauradors. El poeta aconsegueix arreplegar les sensacions presoneres de la seua mem¨°ria, i donar-les vida, recuperar-les. ?s un llibre visual, sensorial, arom¨¤tic, ple de llums i ombres. Hi veus els llauradors llaurant les palmeres, hi sents la flaire dels rosers, dels gesmilers, de les alf¨¤begues, de les violetes (les violeres que fan una ¡°olor vella¡±), hi sents els refilets alarmats de les merles (els merlots del poeta). Els colors tamb¨¦ ho enlluernen tot, les taronges i les llimes, les magranes i les pruneres, l¡¯ac¨¤cia i els pins. I el joc dels mots, que el poeta recull i paladeja (¡°Pels bancals hi ha lletsons, panigrocs, cama-roges¡±). ?s el jard¨ª del versificador, on cada element ¨¦s referenciable, transsubstanciable, on tot pot assolir contingut literari: la s¨¦quia curulla d¡¯aigua, els malnoms (Pall¨²s i Panxorro), els quefers (¡°quan alfarrassa magranes i d¨¤tils¡±), la llengua parlada (¡°Ancestral llengua viva que apren¨ªem dels pares¡±, ¡°era el ver catal¨¤ que apren¨ªem dels pares¡±), la festa condu?da per gent senzilla (¡°?rem d¡¯un poble sec, llaurador, cridaner¡±). Com diu Alexandre Bataller, en el seu espl¨¨ndid pr¨°leg, ¡°la poesia de Gaspar s¡¯eleva contra l¡¯oblit¡±. En realitat, ¨¦s una llarga elegia dels dies de vida al camp, de contacte amb la natura, d¡¯estar frec a frec amb els pares i els llauradors ve?ns. La imatge de la mare ho impregna tot, i tamb¨¦ la seua lenta decad¨¨ncia, inspeccionant-se el sexe ¡°amb l¡¯ajut d¡¯un espill, apunxonada enmig del corral de la casa¡±. Ning¨² no ha cantat millor que ell aquell paisatge del sud valenci¨¤, aquella llum blanqu¨ªssima sobre la qual s¡¯agrunsen els plomalls de les palmeres. I amb les seues aquarel¡¤les ha dut el contrapunt art¨ªstic m¨¦s lluny encara, i versos i dibuixos s¡¯autoalimenten, en una poderosa cru?lla de sensacions. Fa uns quants anys, Gaspar Ja¨¦n va publicar un article en la revista M¨¨tode parlant del seu hort, que va acompanyar amb les seues lluminoses imatges. I deia: ¡°Intent¨¤vem que es mantingu¨¦s viu quelcom de la divina infantesa dels homes, com una edat daurada perduda per sempre en el m¨®n dels records, tancada per sempre en el m¨®n infinit dels papers i de les paraules.¡± I ausades que el poeta d¡¯Elx ho ha aconseguit, aix¨°. Aquest testament en d¨®na fe.