Retorn a la Casa Bur¨¦s

Un ¨®s rampant esculpit en pedra a mida natural rep els visitants als peus de l¡¯escala que accedeix al pis noble de la Casa Bur¨¦s, un dels edificis modernistes m¨¦s impressionants de l¡¯Eixample barcelon¨ª, constru?t a la cantonada dels carrers d¡¯Ausi¨¤s March amb Girona, per l¡¯arquitecte Miquel Pascual i Tintor¨¦, en col¡¤laboraci¨® amb Francesc Berenguer, entre 1900 i 1905. Per¨° l¡¯¨®s ja no impressiona a ning¨². Fa uns mesos uns lladres li van tallar de soca-rel les dues urpes per arrencar-li el fanal de bronze que sostenia i emportar-se¡¯l, tal com van fer amb tots els elements modernistes de metall, les canonades de coure i el motor de l¡¯ascensor. L¡¯¨®s mutilat, situat sota una imponent claraboia pentagonal de 50 metres quadrats, exemplifica m¨¦s b¨¦ que ning¨² el deteriorament i l¡¯aband¨® que ha viscut aquest edifici ¨²nic en els ¨²ltims anys, despr¨¦s de la indefinici¨® de l¡¯Ajuntament i la Generalitat per trobar-li un futur. Per¨° el seu dest¨ª pot canviar aviat. Dem¨¤ acaba el termini per presentar ofertes per poder participar en la subhasta p¨²blica. D¡¯aqu¨ª un mes, el 21 de juny, se sabr¨¤ si un grup inversor est¨¤ disposat a aportar els 26 milions d¡¯euros que la Generalitat demana per tot l¡¯edifici.

L¡¯abandonament de la casa que Francesc Bur¨¦s i Borr¨¤s va manar construir a Barcelona per instal¡¤lar-hi la seu social de l¡¯empresa t¨¨xtil Bur¨¦s, que va donar fama i grans beneficis a diverses generacions de la fam¨ªlia, aix¨ª com el seu habitatge al primer pis ¡ªde m¨¦s de 1.000 metres quadrats¡ª i dotze pisos de lloguer, a ra¨® de tres per planta i de m¨¦s de 300 metres cadascun ¡ªque s¡¯anunciaven ¡°amb aigua abundant i w¨¤ter-closets¡±¡ª, ¨¦s patent des del primer moment en qu¨¨ s¡¯accedeix a l¡¯interior. A la planta baixa, a l¡¯antiga zona de carruatges, on durant anys s¡¯emmagatzemaven els productes t¨¨xtils manufacturats a les f¨¤briques de Sant Joan de Vilatorrada, Castellbell i el Vilar i Angl¨¨s ¡ªactives fins a la suspensi¨® de pagaments el 1992, amb marques estrella com els llen?ols El Burrito Blanco¡ª, ara s¡¯emmagatzemen trastos, com els que van quedar despr¨¦s que s¡¯utilitz¨¦s la casa com a plat¨® cinematogr¨¤fic per rodar-hi pel¡¤l¨ªcules, com ara Asesinato en el Comit¨¦ Central, de Vicente Aranda, en plena ¨¨poca del destape, o Darkness, de Jaume Balaguer¨®, el 2002.

En l¡¯enorme pis noble de la primera planta d¡¯aquest edifici catalogat B¨¦ Cultural d¡¯Inter¨¨s Local, se superposen, sobre els acabats originals, restes de l¡¯¨²ltima gran celebraci¨® que s¡¯hi ha viscut. Va ser el 2005, quan l¡¯edifici, de gaireb¨¦ 9.000 metres quadrats, va acollir una edici¨® de Casa Decor en qu¨¨ 80 decoradors van mostrar les seves ¨²ltimes propostes decoratives, les quals van ocultar, i fins i tot mutilar, part dels acabats modernistes originals, tant a les parets com als sostres i els terres. Als pisos superiors han desaparegut molts dels elements originals, els revestiments cer¨¤mics han perdut peces, les parets tenen forats i gaireb¨¦ tota la fusteria de finestres, persianes i galeries exteriors estan menjades pel sol i l¡¯acci¨® de l¡¯aigua. Els balcons de la fa?ana i la cornisa superior, coronada en una de les cantonades per una torre c¨°nica d¡¯estil n¨°rdic, fa anys que tenen una malla per protegir els vianants de possibles despreniments, mentre que les instal¡¤lacions de llum, aigua i calefacci¨® no aguantarien una revisi¨® rutin¨¤ria de les companyies ni compleixen cap normativa actual de seguretat. Passat el 2005, ning¨² no n¡¯ha tornat a fer ¨²s, almenys de manera oficial.

Per¨° on n¡¯hi ha hagut sempre en queda, i tal com l¡¯¨®s mutilat de l¡¯entrada continua imposant per la seva grand¨¤ria i la seva actitud desafiant, la Casa Bur¨¦s segueix mostrant, sota capes de brut¨ªcia i deteriorament, la seva potencialitat i la riquesa amb qu¨¨ va ser creada. De l¡¯¨®s arrenca la majestuosa barana senyorial de pedra treballada que condueix cap a l¡¯entrada del pis principal. En el seu interior, els acabats originals estan signats pels principals artesans i artistes del modernisme barcelon¨ª, com Gaspar Homar, Joan Carreras, Puig Roig o Oleguer Junyent, que resisteixen sota capes de pintura i papers pintats posteriors. Els terres s¨®n, majorit¨¤riament, de mosaic de gres i de parquet de marqueteria de diferents materials i colors, per¨° tamb¨¦ de marbre, com en l¡¯enorme menjador, que presenta un disseny dec¨®. A les parets d¡¯aquesta estan?a, que ocupa tot el xamfr¨¤, destaquen tamb¨¦ els plafons escult¨°rics amb representacions d¡¯esports que practicava la burgesia d¡¯aleshores, com ara patinatge, vela, h¨ªpica, front¨®, tir o automobilisme, flanquejats per figures modernistes amb un escut. Els sostres de guix s¨®n decorats amb sanefes incises i relleus florals, o directament pintats al fresc, com en l¡¯anomenada ¡°sala de m¨²sica¡±, una bonica cambra que ocupa la tribuna rodona de la cantonada i en la qual no falten les al¡¤lusions a ¨°peres de Wagner.

La casa, abandonada fa anys, conserva molts dels seus rics elements originals

A la ¡°sala dels nens¡±, un enorme espai de 60 metres quadrats, la decoraci¨® fa refer¨¨ncia a contes infantils d¡¯origen germ¨¤nic. Destaca una xemeneia de fusta exempta que presideix l¡¯estan?a, amb un mosaic de colors de Hansel i Gretel, davant de la qual hi ha una estructura en fusta tallada amb bancs interiors, mentre que els mosaics del terra simulen flames que surten de la xemeneia. Per diverses habitacions del pis es repeteixen les lletres FB, que recorden tant el fundador Francesc Bur¨¦s com l¡¯empresa, que en aquella ¨¨poca es deia Filatures Bur¨¦s.

En els pisos superiors les decoracions s¨®n m¨¦s senzilles, si b¨¦ destaquen els paviments hidr¨¤ulics i els arrimadors de fusta o cer¨¤mica decorats amb alegres flors de colors, que semblen nous per com s¡¯han mantingut.

L¡¯edifici conserva alguns detalls propis dels habitatges de la dreta de l¡¯Eixample, com ara ¡°l¡¯escala de marbre fins als pisos superiors i no nom¨¦s fins a l¡¯habitatge del pis noble¡±, tal com assegura Esteve Torrens, que torna a aquest edifici despr¨¦s de molt temps de no trepitjar-lo. El coneix b¨¦. Durant m¨¦s de vint anys visitava la seva tia ?ngels Bur¨¦s, que vivia al pis principal. Ell estava a prop. Torrens residia amb la seva fam¨ªlia a la pr¨°xima Casa Ant¨°nia Bur¨¦s, l¡¯habitatge que l¡¯arquitecte Juli Batllevell va construir per a la seva ¨¤via, germana de Francesc Bur¨¦s, a la mateixa illa. ¡°All¨¤ hi tenia l¡¯arpa¡±, assenyala Torrens en un rac¨® de l¡¯enorme sal¨® en el qual la seva tia ?ngels feia vida i on tocava aquest instrument. El mateix lloc que deixava sense parla els compradors americans i japonesos que arribaven per adquirir teixits, pels cortinatges i les tapisseries damasquinades que la decoraven, assenyala Torrens.

?ngels Bur¨¦s va ser l¡¯¨²ltima persona que hi va viure. ¡°Era la t¨ªpica senyora de la burgesia barcelonina de tota la vida¡±. No obstant aix¨°, Torrens recorda com els seus avantpassats van comen?ar a fer fortuna. ¡°Els meus besavis Esteve Bur¨¦s i Raimunda Borr¨¤s tenien una cantina i donaven de menjar als treballadors que constru?en el t¨²nel del Calaf, per¨° com que eren emprenedors, amb els diners que van guanyar van posar un teler i van anar creixent fins a muntar una f¨¤brica, i van arribar al top¡± , assegura Torrens. ¡°En l¡¯¨¨poca actual no ho podrien fer. Eren treballadors, no eren nobles. Aquesta casa la van fer amb el que van guanyar en el t¨¨xtil. Ells van ser els que van fer aquestes cases per als seus fills Francesc i Ant¨°nia¡±, explica en l¡¯enorme menjador.

Torrens, durant la visita realitzada dimarts passat, va mostrar el seu disgust perqu¨¨ cap dels propietaris de l¡¯habitatge, ni els bancs que es van quedar la casa despr¨¦s de la suspensi¨® de pagaments de l¡¯empresa ¡ªque havia acabat en l¡¯¨°rbita de Kio i Javier de la Rosa¡ª, ni tampoc les administracions, hagin invertit ni un euro en el seu manteniment en els ¨²ltims anys, la qual cosa ha precipitat el seu aspecte ru?n¨®s actual.

Torrens no ent¨¦n per qu¨¨ l¡¯any 2007 no es va permetre que la immobili¨¤ria Landscape, del Banc Sabadell, port¨¦s a terme el preacord per vendre-la al grup Rayet per construir un hotel de cinc estrelles amb un centenar d¡¯habitacions, despr¨¦s d¡¯invertir-hi 20 milions d¡¯euros, tot seguint altres casos, com per exemple la Casa Fuster o l¡¯antiga seu de Tabacos de Filipinas, que havien reobert el 2004 i 2005 com a hotels.

El 2007 es va impedir que acab¨¦s com un hotel, l¡¯opci¨® m¨¦s desitjada ara

¡°Hauria estat el millor perqu¨¨ la casa no es deterior¨¦s¡±. L¡¯Ajuntament de Jordi Hereu, exercint el dret de tanteig i retracte, es va quedar la casa per 26 milions, adduint que cap gran edifici modernista de la ciutat era de titularitat p¨²blica, i amb la intenci¨® d¡¯instal¡¤lar-hi un centre d¡¯interpretaci¨® del Modernisme ¡ªun estil que tants turistes arrossega a la ciutat¡ª, mentre que als pisos superiors s¡¯hi establiria el Museu d¡¯Arquitectura, que en aquella ¨¨poca, i encara ara, buscava ubicaci¨® a Barcelona. El desembre del 2009, l¡¯edifici va passar a mans de la Generalitat, governada pel tripartit de Montilla, que va assegurar que hi instal¡¤laria oficines del Departament d¡¯Economia. Tampoc va passar d¡¯una declaraci¨® d¡¯intencions, i, al final, ni hotel, ni museu ni equipament per al barri. El novembre del 2010, l¡¯aleshores candidat Trias va posar la Casa Bur¨¦s com a exemple de la mala gesti¨® socialista i va prometre en un m¨ªting fer tot el possible per recuperar-la quan arrib¨¦s a l¡¯alcaldia.

L¡¯Associaci¨® de Ve?ns per un Eixample Sostenible, cansats de reivindicar la casa com un equipament p¨²blic per al barri, i farts de denunciar-ne el deteriorament, la seva ocupaci¨® i el robatori d¡¯objectes de valor, com el que va acabar amb l¡¯¨®s mutilat, es donen per satisfets amb qualsevol iniciativa que permeti rehabilitar-la, i consideren que l¡¯opci¨® de l¡¯hotel seria la millor per dinamitzar tota la zona.

En el moment d¡¯adquirir l¡¯habitatge, la Generalitat va subscriure un cens emfit¨¨utic a favor de l¡¯Ajuntament de Barcelona per un import de 26 milions. Des de llavors, el govern catal¨¤ ha abonat al consistori les rendes acordades, de les quals queden per liquidar 14 milions, que s¡¯abonaran a l¡¯Ajuntament despr¨¦s de la venda. El 2011 es va plantejar la possibilitat de cedir la casa a un grup empresarial durant 50 anys perqu¨¨ hi fes un hotel, per¨° al final la idea es va desestimar. Ara, despr¨¦s d¡¯obtenir el perm¨ªs per a la venda, la Generalitat va anunciar la subhasta de l¡¯edifici juntament amb 12 immobles m¨¦s, entre habitatges, locals i solars, amb la idea de recaptar, almenys, 47 milions d¡¯euros.

Dem¨¤ s¡¯acaba el termini per presentar ofertes a la Direcci¨® General de Patrimoni del Departament d¡¯Hisenda per poder optar a l¡¯habitatge. La Generalitat, que va promocionar l¡¯edifici davant grups internacionals en l¡¯¨²ltima fira immobili¨¤ria Mipim de Cannes, celebrada al mar?, no vol confirmar si ja hi ha grups inversors que hi estiguin interessats. El dia 21, si nom¨¦s hi ha un projecte, ser¨¤ aquest el que es quedar¨¤ l¡¯edifici, i si n¡¯hi ha diversos, hauran de licitar per veure qui ¨¦s el millor postor. Si no n¡¯hi ha cap, aquest mateix dia es realitzar¨¤, en segona inst¨¤ncia, una nova temptativa de venda, abaixant el preu un 20%. L¡¯¨²s definitiu de l¡¯habitatge el decidir¨¤ el comprador.

Set anys despr¨¦s del 2007, la millor soluci¨® ¨¦s precisament la mateixa que es va aparcar llavors: que la magn¨ªfica casa acabi convertida en un hotel. Esperem que no sigui massa tard i que la Casa Bur¨¦s torni a viure moments d¡¯esplendor com els de fa un segle.