Com ?ustria?

El teatre de Thomas Bernhard destil¡¤la un dels discursos m¨¦s cr¨ªtics i corrosius sobre la societat austr¨ªaca del seu temps. ?s un aut¨¨ntic ariet contra l'orgull ferit d'un poble on es gest¨¤ el nazisme. Amb el seu verb contundent i els seus personatges obsessius i man¨ªacs, Bernhard dissecciona la perviv¨¨ncia d'un nazisme latent en una ?ustria, model de civilitat i bon ordre, que arrossega la culpa de covar l'ou de la serp. En la dramat¨²rgia catalana, diversos autors han volgut emular Bernhard i fins equiparar, sense gaire encert, ?ustria amb Catalunya per tal de flagel¡¤lar -a destra i a sinistra- alguns dels aspectes del pensament ¨²nic promogut pel nacionalisme catal¨¤ conservador.

A Aix¨° ¨¦s ?ustria , la seva primera pe?a publicada, Joan Jordi Miralles i Broto (Osca, 1977) s'acull expl¨ªcitament al mestratge bernhardi¨¤ i construeix una obra -mim¨¨tica de les de l'austr¨ªac, llevat del vers lliure- que esprem fins al paroxisme el s¨ªmil desmesurat entre ?ustria i Catalunya. A trav¨¦s del mon¨°leg psic¨°tic del Senyor Fulquet, un escriptor megal¨°man, oportunista i sense escr¨²pols, Miralles es despatxa a gust contra els mecanismes perversos de la mercantilitzaci¨® de la literatura, l'estafa dels premis literaris, el m¨®n pat¨¨tic dels escriptors i dels editors, els deliris de grandesa de la pol¨ªtica catalana, el cofoisme i la grandiloq¨¹¨¨ncia de la cultura ind¨ªgena, etc¨¨tera.

Pautada en tres escenes, el text pivota sobre el llarg mon¨°leg del Senyor Fulquet, ben trenat amb reiteracions i fugues, que t¨¦ lloc en un mateix espai, tamb¨¦ molt bernhardi¨¤: una sala d'estudi atape?da de llibres en desordre. La resta de personatges, en canvi, s¨®n m¨¦s anecd¨°tics. D'una banda, el Vell, el pare de l'escriptor, prostrat en una cadira de rodes, ¨¦s un fantasma vivent i un model d'autor messi¨¤nic que fracass¨¤ en la seva convicci¨® a voler canviar el m¨®n amb la literatura. De l'altra, Laura, la filla adolescent, nimf¨°mana i desorientada, ha cremat etapes de manera angoixant, esfere?dora. Contrapunts d'un passat utopista derrotat i d'un futur desballestat i incert, respectivament.

Contradictori i eg¨°latra, el Senyor Fulquet ¨¦s el retrat robot d'un escriptor tremendament ambici¨®s que, per triomfar en el m¨®n de la literatura, est¨¤ disposat a fer el que calgui. Malgrat que, a tort i a dret, renegui de la condici¨® de catal¨¤ i dels compatriotes, no deixa de ser un perla: ¨¦s racista, elitista, calculador, tramp¨®s, aprofitat, egoista. T¨¦ tots els m¨¨rits d'un grimpador que fa de la doble moral l'arma de l'ascensi¨® a la fama. Tot i la idolatria envers Bernhard, no en segueix pas -m¨¦s enll¨¤ de les formes- el guiatge. Al cap i a la fi, per fortuna, ni Catalunya ¨¦s ?ustria, ni Miralles, Bernhard. El s¨ªmil i el mimetisme resulten excessius i llasten la proposta de Miralles fins a l'extrem que desinflen l'acidesa que podrien at¨¨nyer els dards cr¨ªtics que llan?a indiscriminadament. Bernhard provoca i inquieta perqu¨¨ toca la carnadura concreta del nazisme. En el text de Miralles no se sap ben b¨¦ qui ha de sentir-se'n al¡¤ludit.

Addenda final. En la mateixa espl¨¨ndida col¡¤lecci¨® teatral de Lleonard Muntaner, en una feli? coincid¨¨ncia, acaba de publicar-se una pe?a de Bernhard, Senzillament complicat , tradu?da per Anna Soler Horta. Escrita el 1986 per a l'actor Benhard Minetti, es tracta del mon¨°leg decr¨¨pit i solitari d'un comediant vell que revisa l¨²cidament, amb precisi¨® fan¨¤tica, la vida viscuda. A?llat en una cambra atrotinada, entre efluvis de deliri i gl¨°ria, interpreta el darrer paper. No hi falten les c¨¤rregues de flotaci¨® filos¨°fiques, les cr¨ªtiques al sistema capitalista i la visi¨® apocal¨ªptica del futur. En poques paraules: Bernhard, ara s¨ª, en estat pur.