M¨¦s a favor dels valencians

El periodista Enric Juliana public¨¤ diumenge passat a La Vanguardia un extens article, A favor de los valencianos, molt amable amb la gent del nostre pa¨ªs (o comunitat, o el que vost¨¦s s¡¯estimen m¨¦s), especialment pel nostre car¨¤cter emprenedor i labori¨®s, que ens far¨¤, n¡¯est¨¤ segur, eixir airosos de la crisi i del que vinga. Tamb¨¦ diu que tant la dreta centralitzadora com l¡¯esquerra puritana s¡¯ha acarnissat amb el nostre pa¨ªs (o etc.), com si f¨®ra el s¨²mmum de la corrupci¨® i de la insensatesa i com si aquesta f¨®ra una terra de bojos delirants i fallers irredempts, sense trellat i sense soluci¨®. Corrupci¨® n¡¯hi ha hagut, en efecte, per¨° tampoc n¡¯hi ha per a tant, segons l¡¯articulista. A fi de comptes, el centre de la corrupci¨® pol¨ªtica ¨¦s Madrid ¨Crompeolas de todas las Espa?as tamb¨¦ en aix¨°-, i no la capital del T¨²ria, com el cas B¨¢rcenas ha tornat a posar en evid¨¨ncia, i si la dreta medi¨¤tica de la villa y corte continua apuntant cap a Val¨¨ncia ¨¦s per a amagar davall l¡¯estora llevantina l¡¯exc¨¦s de pols que alcen els tr¨¤fecs del c¨¤rrer G¨¨nova; mentre que l¡¯esquerra, pel seu costat, ¨¦s m¨¦s permissiva amb la corrupci¨® andalusa que amb la nostra. Juliana conclou que els valencians tenim motiu de sentir-nos farts de tanta cr¨ªtica mal¨¨vola i de tant de t¨°pic negatiu. Tot aix¨° ornat amb aquella prosa rumbosa i parencera ¨Cpinturera seria el terme adequat, perqu¨¨ Juliana gasta un castell¨¤ jocundament cast¨ªs- que tant el distingeix i que amenitza la lectura.

La veritat ¨¦s que m¡¯agrada que en els p¨²blics papers hi haja alg¨² que parle b¨¦ dels valencians, per a variar. ?s d¡¯agrair. Tamb¨¦ ho ¨¦s que, a pesar que el PP local continua agitant el fantasma de l¡¯anticatalanisme ¨Ccom fan sempre que pinten bastos- i de tots els desaires que els hem fet, encara hi haja catalans que ens miren de bon ull. Els elogis amables mereixen la gratitud de la gent ben nascuda, i la faig constar sense reserves. Per¨° si passem al contingut de l¡¯elogi, crec que ¨¦s matisable. Sens dubte, l¡¯article d¡¯Enric Juliana diu coses molt sensates i t¨¦ observacions agudes. Com ara quan sost¨¦ que en el car¨¤cter valenci¨¤ hi ha una veta italiana que ens fa prou peculiars. Tamb¨¦ ho crec. A It¨¤lia, els valencians votar¨ªem Berlusconi, o el Beppo Grillo, i passar¨ªem prou desapercebuts entre la multitud. Sembla que els italians s¨®n m¨¦s exuberants que la majoria dels espanyols, per¨° tamb¨¦ s¨®n molt m¨¦s enginyosos i cultivats, sense comparaci¨®. All¨¤, els valencians haur¨ªem pogut conservar el car¨¤cter que ens atribueix Juliana, per¨° haur¨ªem hagut d¡¯aprendre molt per a emular els italians. Potser ens hauria anat millor i haur¨ªem fet coses m¨¦s interessants. En tot cas, els valencians ens hem equivocat de pen¨ªnsula, i aix¨° no t¨¦ remei.

Crec en la tenacitat laboriosa i la vocaci¨® emprenedora dels valencians, per¨° en el que ja no crec ¨¦s en els miracles

Tamb¨¦ crec, com el qui m¨¦s, en la tenacitat laboriosa i la vocaci¨® emprenedora dels valencians, per¨° en el que ja no crec ¨Ci ho lamente- ¨¦s en els miracles. Potser l¡¯economia valenciana no est¨¤ tan malament com alguns diuen, per¨° t¨¦ greus defici¨¨ncies, i no voler-les veure seria su?cida, perqu¨¨ el que no es veu, no es pot corregir. Estimar-se aquest pa¨ªs (o etc.) no ¨¦s dir que tot va b¨¦ en la millor terreta del m¨®n; ¨¦s fer els possibles perqu¨¨ tot vaja b¨¦ i que aquesta siga, en efecte, una terra millor. I si ens irrita la deplorable imatge que donem, el que hem de fer ¨¦s treballar per a oferir-ne una altra.

Alguns dels problemes que patim, i que ens llasten, estan ben detectats. Que el finan?ament per c¨¤pita que l¡¯autonomia valenciana rep de l¡¯estat central ¨¦s injust i insuficient ¨¦s una cosa tan palm¨¤ria que fins Alberto Fabra, fent el cor fort, va protestar l¡¯altre dia per aquest maltractament, que fa molts anys que dura. A Catalunya, aix¨° tamb¨¦ ho pateixen, per¨° almenys fa m¨¦s temps que se¡¯n queixen, i m¨¦s fort. La realitat ¨¦s que les nostres infrastructures s¨®n deficit¨¤ries i ens fan menys competitius, que la inversi¨® en educaci¨® ¨¦s molt redu?da ¨Ci ens far¨¤ menys competitius en el futur-, que l¡¯¨ªndex de pobresa ¨¦s alarmant, i aix¨° frena el consum, i aix¨ª podr¨ªem continuar una bona estona. I hi ha la corrupci¨®.

Que a Madrid hi ha m¨¦s corrupci¨® que a Val¨¨ncia, no ho dubte. Per¨°, ateses les dimensions de l¡¯economia valenciana, tot sembla indicar que el nivell de corrupci¨®, balafiament i mala gesti¨® que ha hagut de suportar ¨¦s aberrant. I ¨¦s comprensible que, amb la irritaci¨®, la desconfian?a cap a les institucions no pare de cr¨¦ixer. En temps de crisi, l¡¯ombra de la sospita ho empesta tot. La fe, ve que s¡¯acaba, i una classe pol¨ªtica massa q¨¹estionada acaba sent inoperant. Per exemple, fa uns anys, que l¡¯eterna alcaldessa de Val¨¨ncia proclamara que es tornava a presentar a les eleccions era una cosa que tots donaven per descomptada. Ara, en canvi, s¡¯ha est¨¦s la sospita que ho far¨¤ per a esquivar l¡¯encausament en el cas N¨®os, que se li va acostant. El que abans era un gest triomfal, ara sembla una altra maniobra fugitiva. I qui ens assegurar¨¤ que no pot ser?