L¡¯anarquia del silenci

Quan ens obri la porta del seu xalet de Rocafort, Xisco Mensua ens llan?a una mirada interrogadora. No sap qui som, ni ens espera. Senzillament s¡¯ha oblidat per complet que hav¨ªem quedat per entrevistar-lo i, quan cau en el fet, comen?a a quequejar i a disculpar-se. Li diem que no es preocupe, que podem esperar, o fins i tot tornar una mica m¨¦s tard, prendre un caf¨¦ en algun lloc. All¨°, aquesta possibilitat, ¨¦s molt remota, perqu¨¨ aquell xalet de Rocafort sembla apartat de tot nucli poblacional amb bar. Finalment decidim esperar al jard¨ª, deixar-lo que s¡¯arregle una mica, i Jes¨²s i jo rodem la casa, i fem un breu tomb per aquell jard¨ª mig abandonat, de qu¨¨ emana una certa melancolia. Una fonteta ja no raja aigua, una bicicleta es rovella a la intemp¨¨rie i una cistella de b¨¤squet t¨¦ la tela estripada, i es mant¨¦ pengim-penjam, esperant que el temps i la gravetat la despengen definitivament. Xisco hi reapareix un quart m¨¦s tard, inquiet i disculpant-se: ¨¦s un home menut, amb els ulls molt grans, blavencs, amb alguna cosa indecisa en la seua expressi¨®. T¨¦ cinquanta-dos anys i se¡¯l veu aclaparat: ha passat dues operacions per a superar un c¨¤ncer de colon i, malgrat que diu que es troba b¨¦, se¡¯l veu cansat i amb poques energies. Per un moment, la situaci¨® es fa molt estranya, per¨° el dia ¨¦s clar i c¨¤lid, el cel ¨¦s d¡¯un blau intens i els ocells refilen als arbres selv¨¤tics del jard¨ª, plens d¡¯esperances.

He de dir que per Xisco Mensua sempre he tingut una sincera admiraci¨®. Un respecte nascut del coneixement de la seua obra, que he anat veient ac¨ª i all¨¤, sempre de manera puntual i allunyada en el temps. Una vegada Tom¨¢s March, el seu galerista, em va parlar d¡¯ell amb uns ditirambes justificats, i recentment Salvador Albi?ana, bon amic seu, em va animar a con¨¦ixer-lo. Per¨° Xisco sempre ha estat un artista espantad¨ªs, dif¨ªcil de retrobar, d¡¯obra fragmentada i escadussera. La malaltia l¡¯ha perseguit tota la vida i ha dificultat, sens dubte, un protagonisme m¨¦s destacat (no molt m¨¦s, perqu¨¨ no ¨¦s home de multituds). Em diu: ¡°No isc pr¨¤cticament d¡¯ac¨ª. Visc del tot a?llat¡­ Anar a Val¨¨ncia se¡¯m fa un m¨®n. No condu?sc i en taxi ¨¦s car¨ªssim!¡±. Parla entretalladament, com justificant aquell retir, en aquell xalet on viu amb sa mare i la seua germana. Les dificultats econ¨°miques per les quals passa s¨®n grans, i arriba un punt en qu¨¨ fer vida social comporta unes despeses que ja no pot assumir sense m¨¦s sacrificis. I, tanmateix, crec que Xisco Mensua ¨¦s un dels dibuixants valencians m¨¦s importants, un home dotat de l¡¯instint del tra?, del dibuix innat, ple de for?a i intenci¨®.

El seu estudi se situa en una construcci¨® adjacent, en all¨° que abans era la sala de jocs de la fam¨ªlia Mensua. Son pare era arquitecte i va construir aquella caseta per a fer de garatge i perqu¨¨ els seus set fills tingueren un lloc per a ells en la planta superior. Ara en aquella estan?a hi ha el cavallet del pintor, i per terra s¡¯amuntonen els dibuixos, uns quants dins de carpetes. Xisco ens explica que est¨¤ preparant una exposici¨® retrospectiva, per¨° de seguida puntualitza que ¨¦s tan sols un projecte, una possibilitat, que no sap si ho aconseguir¨¤, que ell mai no ha volgut participar en coses oficials, que li fan aprensi¨®, que per aix¨° sempre s¡¯ha mantingut al marge. L¡¯entenc perfectament, aquesta ciutat anima ben poc al creador i es fa molt costera amunt anar a parlar amb segons qui. Li demane que m¡¯explique el projecte i obri una carpeta, i en trau alguns dibuixos, que mostren el seu tra? nervi¨®s, esfumat, plens d¡¯ombres. M¡¯ensenya un croquis de la sala (que m¡¯ha demanat de no desvelar perqu¨¨ no sap si hi ser¨¤ o no hi ser¨¤) i que cada part de l¡¯estan?a t¨¦ un nom assignat per ell: Eros, Sobre arte, Ni?os, La Danza de la muerte, El precio de su saber, Notas sobre el tiempo, Pol¨ªtica/Archivo. I em comen?a a explicar quins seran els continguts, qu¨¨ hi ha darrere de cada nom, i s¡¯hi esplaia ¨¤mpliament, com qui de sobte ha trobat el vent que ompli la vela de la seua exist¨¨ncia i li fa oblidar les altres penibles realitats.

Li demane que em mostre alguns dibuixos de xiquets, i per un moment dubta. Diu que ell pinta xiquets, per¨° tamb¨¦ moltes altres coses. I ¨¦s cert, ja ho hem vist, per¨° en el retrat de xiquets excel¡¤leix, aconsegueix una profunditat i senzillesa admirables, copsa com ning¨² la dolcesa i la ingenu?tat de la infantesa. Pense en el gran Joan Baptista Porcar, excel¡¤lent pintor de xiquets, i com va sobreviure durant la dictadura del general Franco venent retrats de nens als burgesos de Barcelona. Xisco em mostra uns quants treballs, i en especial uns preciosos dibuixos de les seues nebodes, l¡¯¨²ltima vegada que va pintar del natural, em diu. Tamb¨¦ trau alguns dibuixos de joventut, d¡¯un vell amor, d¡¯una jove dormint al ja?, d¡¯una continguda bellesa.

Li pregue que m¡¯ensenye m¨¦s obra i baixem a la planta baixa, on hi ha una cambra: l¡¯obri i all¨ª s¡¯amuntonen els llen?os, tots dins del seu embalatge. ¡°Quan va tancar Tom¨¢s March, em van tornar tots els quadres que tenia dipositats¡­ Despr¨¦s tamb¨¦ he treballat amb altres galeries i una rere l¡¯altra han tancat¡­ No s¨¦ qu¨¨ passa: em pose a treballar amb elles i tanquen!¡±. Xisco riu, pensa que potser els porta mala sort, o alguna cosa aix¨ª. Comen?a a desembalar els quadres i ens va explicant el perqu¨¨ de cadascun, amb el seu parlar inquiet i la seua mirada fugissera. Pense en tota aquella obra all¨ª parada, acumulada, agafant pols. ¡°Per aix¨° vull fer aquesta exposici¨®: mai no havia tingut tanta obra meua a casa¡­ I per aix¨° m¡¯hi he animat!¡­ No dic que es far¨¤, potser, potser¡­¡±. La frase cau lentament, mentre Xisco desembala un altre quadre, titulat Col¡¤legi de pagament, on es veu una xiqueta d¡¯uniforme, amb una ombra negra darrere que simbolitza l¡¯autoritat paterna. En aquell quadre hi ha una intencionalitat, una cr¨ªtica clara, una sensaci¨® d¡¯angoixa. ?s una obra vertaderament excel¡¤lent. Xisco se la mira i conclou: ¡°Va estar a punt de vendre¡¯s diverses vegades¡­ Per¨°, mira, ac¨ª est¨¤, en aquest magatzem¡­¡±.

En els seus treballs sovint hi ha una intencionalitat manifesta, una den¨²ncia de la societat benpensant. La s¨¨rie ¡°1936-1975¡± recull en un pol¨ªptic espectacular escenes d¡¯aquells anys, que retraten amb una visi¨® descarnada la postguerra espanyola i els anys de dictadura. De vegades, el seu estil ¨¦s goyesc, del tot cruel i estramb¨°tic. Xisco m¡¯explica d¡¯un en un tots aquells quadres, i em mostra unes fotografies. ¡°En aquest format mitj¨¤ ¨¦s com em trobe m¨¦s c¨°mode¡­ ?s el que m¨¦s m¡¯agrada fer, dibuixets casuals, deixar volar la imaginaci¨®¡­ Per¨° necessites vendre per a menjar i per a fer-ho cal pintar quadres de gran format!¡±.

Quan tenia d¨¨sset anys se¡¯n va anar de casa, i no va acabar el COU. Quan va tornar es va posar a ajudar son pare en l¡¯estudi d¡¯arquitectura, i all¨ª va desenvolupar el gust pel dibuix. ¡°Despr¨¦s vaig estudiar a l¡¯acad¨¨mia Eina, a Barcelona, dirigida per R¨¤fols-Casamada¡­ No s¨®c un autodidacte¡±. Sobta que aquest home tan t¨ªmid haja tingut una joventut tan convulsa, per¨° potser si haguera seguit els passos m¨¦s naturals hauria tret una carrera convencional i no hauria desenvolupat mai la vocaci¨® art¨ªstica. I potser si haguera entrat a Belles Arts el seu dibuix no seria el que ¨¦s, un segell propi i caracter¨ªstic.

Des de l¡¯estudi es veu el jard¨ª, i m¡¯acoste a un balconet i guaite els exteriors. El dia segueix sent magn¨ªfic i t¡¯entren ganes de passejar, de prendre l¡¯aire, de viure, de beure una bona cervesa. Abans de deixar l¡¯estudi, faig una mirada a una prestatgeria, on es recullen els seus llibres d¡¯art. T¨¦ una bona biblioteca, ordenada tem¨¤ticament. Xisco ¨¦s un bon lector, i per aix¨° en els seus quadres figuren moltes sent¨¨ncies dels autors que s¡¯estima, com H?lderlin, Yeats, Shakespeare, Thomas Bernhard, Nietzsche, Artaud¡­ D¡¯escriptors folls o turmentats. Llegesc el t¨ªtol d¡¯un dels llibres: L¡¯anarquia del silenci. No s¨¦ ben b¨¦ qu¨¨ vol dir, per¨° em sembla del tot adient per a titular aquest assaig. I prenc nota. Perqu¨¨ hi ha silencis contra els quals ¨¦s molt dif¨ªcil lluitar.