Format en l¡¯educaci¨® p¨²blica, contractat a Nova York

Mentre prepara la maleta al seu pis, al barri de l¡¯East Village, i acaba uns treballs que ha de lliurar a la New York University, Pablo La Parra P¨¦rez est¨¤ atent a les preguntes que aquest diari li envia per Twitter i per correu electr¨°nic. El pr¨°xim dimarts, 4 de juny, arreplega a Madrid un dels premis nacionals de fi de carrera que atorga el Ministeri d¡¯Educaci¨® als millors alumnes del curs 2009-2010. ?s el darrer guard¨® que obt¨¦ aquest jove valenci¨¤ de 26 anys (el seu expedient acad¨¨mic fa caure de tos): el 2006, Premi Nacional de Batxillerat amb el n¨²mero u; el 2011, Premi Extraordinari de Llicenciatura de la Universitat de Val¨¨ncia, i, aqueix mateix any, Premi al Rendiment Acad¨¨mic de la Generalitat Valenciana.

Si els casos de la cient¨ªfica Nuria Mart¨ª, que ha participat en la clonaci¨® de c¨¨l¡¤lules mare a l¡¯Oregon Health & Sciencie University despr¨¦s de ser acomiadada del Centre d¡¯Investigaci¨® Pr¨ªncep Felip de Val¨¨ncia, i de Diego Mart¨ªnez, nomenat el millor f¨ªsic europeu i al qual el Govern espanyol li ha denegat una beca, han escandalitzat la societat, el de Pablo La Parra ¨¦s un exemple de la manera com la sagnant fugida de talents tamb¨¦ afecta la investigaci¨® en les disciplines human¨ªstiques.

Llicenciat en Hist¨°ria de l¡¯Art per la Universitat de Val¨¨ncia i amb un m¨¤ster d¡¯Estudis Comparatius de Literatura, Art i Pensament a la Pompeu Fabra de Barcelona, La Parra gaudeix actualment d¡¯una beca de recerca per 5 anys atorgada per la Graduate School of Arts and Sciences de la New York University, una prestigiosa entitat privada que el va acceptar de gust i que va competir amb les universitats de Princeton i Columbia per captar-lo. ¡°Vaig triar Nova York per l¡¯obertura disciplin¨¤ria que m¡¯oferia: tot i ser hist¨°ricament un departament de ¡®llengua i literatura¡¯, en els darrers anys s¡¯ha obert cap a q¨¹estions de cultura visual com les que jo treballe¡±, explica.

Mentre als Estats Units, diguem-ne, se¡¯l rifaven, a Espanya ¡°el panorama era desolador¡±, diu aquest jove nascut a Gandia. El 2011, en acabar el m¨¤ster, va explorar les vies professionals relacionades amb la seua formaci¨® i interessos d¡¯investigaci¨®, centrats en la relaci¨® entre pol¨ªtica i cultura visual a l¡¯Estat espanyol contemporani. ¡°L¡¯opci¨® de fer un doctorat a Espanya passava per sol¡¤licitar una beca de Formaci¨® del Professorat Universitari, dependent del Ministeri d¡¯Educaci¨®¡±. ¡°Per¨°¡±, afig La Parra, ¡°no hi havia convocat¨°ria oberta i, fins i tot, circulaven rumors que no es convocaria o que les places es retallarien molt¡±. ¡°Les sospites van resultar ser ben certes¡±, confirma. ¡°El 2011 no va haver-hi convocat¨°ria i la del 2012 ha estat plena de restriccions i endarreriments pel que fa a les concessions¡±.

Pablo no volia anar-se¡¯n, per¨° la decisi¨® d¡¯eixir cap a l¡¯estranger va estar impulsada pels mateixos professors que el van formar, com ara Amadeo Serra o Anacleto Ferrer, de la Universitat de Val¨¨ncia. ¡°Podia haver demanat una beca de formaci¨®¡±, explica Ferrer, ¡°per¨° amb totes les retallades que s¡¯estan fent tenia poques opcions de quedar-se en el Departament¡±. ¡°?s molt dolor¨®s, per¨° anar-se¡¯n ¨¦s el millor que ha pogut fer Pablo¡±. ¡°El que passa en el nostre pa¨ªs ¨¦s una absoluta barbaritat¡±, es queixa aquest professor d¡¯Est¨¨tica i Teoria de l¡¯Art.

Antonio Monegal, catedr¨¤tic de la Universitat Pompeu Fabra, va suggerir a Pablo que buscara sort als Estats Units, on ell mateix va treballar durant 14 anys. ¡°Marxar a formar-se a l¡¯estranger no ¨¦s cap desgr¨¤cia, sin¨® una oportunitat i un privilegi¡±, matisa Monegal. ¡°El problema sorgeix quan, despr¨¦s de rebre aquesta formaci¨®, no hi ha possibilitat de tornar a exercir una professi¨® en el pa¨ªs propi¡±. ¡°Pablo, que ¨¦s un estudiant intel¡¤lectualment brillant i sobradament qualificat¡±, afig el catedr¨¤tic, ¡°probablement hauria guanyat alguna beca predoctoral del Ministeri o de la Generalitat de Catalunya per a fer el doctorat a la Pompeu Fabra¡±. ¡°Per¨°, despr¨¦s, qu¨¨ li podem oferir?¡±. ¡°Ara per ara, el futur a la universitat espanyola nom¨¦s augura precarietat¡±, conclou Monegal.

La Parra recorda tamb¨¦ el desaparegut Francisco Fern¨¢ndez Buey, ¡°el meu mentor i director de recerca a la Pompeu Fabra, qui, tot i estar molt malalt quan vam treballar junts, sempre em va animar a no deprimir-me amb les pen¨²ries locals¡±. Potser no es deprimeix, per¨° des de Nova York, el jove becari renega per la dissort que viu l¡¯educaci¨® p¨²blica a Espanya. ¡°El sistema p¨²blic estava lluny de ser perfecte, per¨° contenia llavors prometedores¡±, diu La Parra. ¡°Des de cinc anys fins al 2011 he estudiat en institucions p¨²bliques, i la meua formaci¨® ¨¦s el resultat de la faena d¡¯un seguit de professors que, malgrat la manca flagrant de mitjans, m¡¯han ensenyat tot el que s¨¦¡±. ¡°Al col¡¤legi, a l¡¯institut i, sobretot, a la universitat he tingut professors brillants, la doc¨¨ncia i la capacitat de recerca dels quals no t¨¦ res a envejar als est¨¤ndards internacionals que he conegut posteriorment¡±.

En les seues cr¨ªtiques, el jove apunta especialment cap a la seua terra d¡¯origen: ¡°?s inconcebible que la Universitat de Val¨¨ncia haja d¡¯endeutar-se per a poder pagar les n¨°mines perqu¨¨ el Consell desat¨¦n les seues obligacions i malbarata els diners p¨²blics en esdeveniments fara¨°nics i trames corruptes¡±.

Pablo va arribar a Nova York l¡¯agost passat. Viu a 15 minuts del campus, en un pis subvencionat per la Universitat, i rep un salari de recerca. A m¨¦s, fa classes de catal¨¤ a 18 alumnes en un programa extracurricular del College of Arts & Science, ¡°una faeneta complement¨¤ria que em van oferir perqu¨¨ la Universitat no tenia oferta de catal¨¤ i el meu perfil els semblava adient¡±. De fam¨ªlia castellanoparlant, La Parra va cursar una part dels estudis en valenci¨¤. ¡°S¨®c biling¨¹e. Dir que el castell¨¤ est¨¤ perseguit ¨¦s un desprop¨°sit que no es correspon amb la realitat¡±. ¡°De fet¡±, apunta, ¡°la situaci¨® de la llengua ¨¦s preocupant i s¡¯hauria d¡¯aprofundir el model d¡¯immersi¨®, i no la direcci¨® contr¨¤ria¡±.

Quan acabe el doctorat, tornar¨¤? ¡°Voldria fer-ho¡±, afirma, ¡°per¨°, no sembla f¨¤cil tornar a un sistema universitari que, ara per ara, es desf¨¤ de professors i investigadors¡±. ¡°En qualsevol cas¡±, insisteix, ¡°no descarte intentar-ho per tots els mitjans: per a mi seria molt important poder participar amb el meu treball en la construcci¨® d¡¯una universitat p¨²blica, cr¨ªtica i de qualitat¡±.

Dimarts, a Madrid, La Parra rebr¨¤ el Premi Nacional de Fi de Carrera de les mans del ministre d¡¯Educaci¨®, Jos¨¦ Ignacio Wert, art¨ªfex de la nova llei d¡¯educaci¨® que La Parra qualifica de ¡°contrareforma que ataca les humanitats per dos flancs¡±. ¡°D¡¯una banda, per la mercantilitzaci¨® i la submissi¨® del coneixement a les exig¨¨ncies del capital, i d¡¯altra banda, pel refor?ament i la imposici¨® de l¡¯educaci¨® religiosa¡±. ¡°Ambdues estrat¨¨gies¡±, resum el jove, ¡°atempten contra les humanitats perqu¨¨ asfixien qualsevol pr¨¤ctica de coneixement que no tinga un rendiment econ¨°mic mesurable i estandarditzable, i perqu¨¨ l¡¯adoctrinament sectari ¨¦s l¡¯ant¨ªtesi de les eines cr¨ªtiques mobilitzades pel pensament human¨ªstic¡±.

La import¨¤ncia de l¡¯allargament voc¨¤lic

E. C., Valencia

Si en el pre¨¤mbul de la LOMCE, la nova normativa, tamb¨¦ anomenada Llei Wert, es parla de l'educaci¨® com una "apuesta por el crecimiento econ¨®mico y por conseguir ventajas competitivas en el mercado global", malament ho tenen joves investigadors com Francesc Torres Tamarit, que a hores d'ara investiga la fonologia de les lleng¨¹es rom¨¤niques i, en concret, "l'allargament voc¨¤lic del fri¨¹l¨¤ [una llengua parlada al nord-est d'It¨¤lia], i l'harmonia voc¨¤lica del sard i altres varietats it¨¤liques".

Aquest jove eivissenc de 28 anys acaba de tornar a Amsterdam despr¨¦s d¡¯haver assistit a un congr¨¦s de fonologia a Manchester. ?s llicenciat en Filologia Catalana i doctorat en Ci¨¨ncia Cognitiva i Llenguatge a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona. Guardonat amb el Premi Extraordinari de Titulaci¨® i el Premi Extraordinari de M¨¤ster, Torres tamb¨¦ ha hagut de buscar fons estrangers per a continuar la seua formaci¨®. Mitjan?ant el Facebook ens explica que esperava la convocat¨°ria de la beca ¡®Ayudas para la movilidad posdoctoral en centros extranjeros¡¯ del Ministeri d¡¯Educaci¨®, que li haguera perm¨¦s ¡°marxar als Estats Units una altra vegada, on vaig estar un semestre l¡¯any 2010 a la Universitat de Massachusetts¡±. ¡°Per¨°¡±, comenta, ¡°l¡¯¨²ltima convocat¨°ria oficial va ser el gener del 2011 i, si no m¡¯equivoque, no se n¡¯ha sabut res m¨¦s d¡¯aleshores en?¨¤¡±.

Finalment va demanar una beca Rubicon a la Netherlands Organisation for Scientific Research. El setembre del 2012, tres mesos despr¨¦s d¡¯haver defensat la tesi, ja tenia una pla?a d¡¯investigador al Meertens Instituut, ¡°un centre de recerca d¡¯humanitats que forma part de la Koninklijke Nederlandse Akademie van Wetenschappen, si fa no fa com una reial acad¨¨mia neerlandesa de la ci¨¨ncia¡±.

Mentre lamenta que ¡°la gent nom¨¦s parla de la fugida de talents en l¡¯¨¤mbit, normalment, de la biomedicina¡±, creu que tornar a Espanya ser¨¤ inviable. ¡°I¡¯m in the job market, but there¡¯s no job market in Spain!¡±, ens contesta ir¨°nic en angl¨¦s. ¡°D¡¯altra banda¡±, afig, ¡°les places universit¨¤ries a Espanya s¨®n pr¨¤cticament inexistents, i la tria no sol seguir criteris meritocr¨¤tics sin¨® endog¨¤mics¡±. Tot i que veu el futur incert, ¡°s¨®c optimista i pense que les situacions dif¨ªcils s¡¯han d¡¯aprofitar per a espr¨¦mer la imaginaci¨® per tal de cercar un sistema m¨¦s just i satisfactori per a tots els que ens dediquem a la investigaci¨®¡±.