¡°Gaud¨ª no t¨¦ cabuda a la Godia¡±

Vinculada professionalment amb el m¨®n de l¡¯art i el col¡¤leccionisme des de fa anys, la historiadora de l¡¯art Nadia Hern¨¢ndez Henche (Barcelona, 1963) dirigeix la Fundaci¨® Francisco Godia de Barcelona des de primers de maig, despr¨¦s de substituir Sara Puig, en el c¨¤rrec durant els ¨²ltims 15 anys. Per¨° Hern¨¢ndez no ¨¦s nova. La seva vinculaci¨® amb aquest centre ¨¦s anterior fins i tot a la seva inauguraci¨®, ja que havia fet tasques de conservaci¨® d¡¯aquesta col¡¤lecci¨® privada, considerada una de les m¨¦s importants d¡¯Espanya, amb m¨¦s de 1.500 peces que abasten del segle XII al XXI, i fins al 2005 es va ocupar dels muntatges de diverses exposicions programades per la fundaci¨®.

Nascuda el 1999 de la voluntat de Liliana Godia, una de les filles del col¡¤leccionista, per mostrar les obres d¡¯art reunides pel seu pare, els objectius de la fundaci¨® s¨®n els mateixos des de llavors: ¡°El reconeixement, la promoci¨® i la difusi¨® del col¡¤leccionisme¡±, assegura la nova directora. I ho fan a trav¨¦s d¡¯exposicions temporals ¡ªun parell a l¡¯any¡ª i jornades per generar coneixement sobre col¡¤leccionisme. Per¨° els temps han canviat i les fundacions privades tamb¨¦ viuen la crisi. ¡°Estem en un proc¨¦s de transformaci¨®, i el nostre repte ¨¦s adaptar-nos. Tothom ¨¦s molt conscient de la responsabilitat de cada un dels agents culturals, i fa uns anys no. Tots haurem de ren¨¦ixer d¡¯una forma diferent perqu¨¨ l¡¯art ser¨¤ diferent¡±.

¡°El col¡¤leccionisme no ¨¦s un exercici de vanitat i exhibicionisme, sin¨® de generositat¡±

Per a ella, com passa en altres camps, ¨¦s fonamental treballar en xarxa i crear aliances. Des de fa anys col¡¤laboren amb la Fundaci¨® Amics del Museu del Prado ¡ªd¡¯on provenia l¡¯exposici¨® que s¡¯ha pogut veure fins al 13 de maig¡ª i amb centres com el Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC), amb el qual organitzen unes jornades sobre cultura medieval. La idea d¡¯Hern¨¢ndez ¨¦s ¡°consolidar i augmentar la col¡¤laboraci¨® amb altres centres¡±.

Continuista amb l¡¯etapa anterior, Hern¨¢ndez assegura que ¡°en general la tend¨¨ncia dels centres d¡¯art i dels museus, en disposar de recursos, era mirar m¨¦s lluny, buscant obres i col¡¤leccions de fora, moltes vegades deixant de banda les catalanes o espanyoles, i ara la cosa ha canviat¡±.

L¡¯any passat van visitar la fundaci¨® unes 20.000 persones, per¨° davant de la guerra de xifres, Hern¨¢ndez mant¨¦ que el nombre de visites no ¨¦s l¡¯objectiu principal de la seva fundaci¨®, ¡°perqu¨¨ el p¨²blic tamb¨¦ ha canviat i no nom¨¦s ¨¦s presencial. ?s fonamental obrir noves finestres a la ciutat, fer-nos imprescindibles i aconseguir audi¨¨ncies m¨¦s elevades a la xarxa, perqu¨¨ est¨¤ comprovat que la gent prefereix fer una cua d¡¯hora i mitja si entrar¨¤ gratis que pagar tres euros per entrar. Muntar una exposici¨® ¨¦s f¨¤cil, el dif¨ªcil ¨¦s explicar-la b¨¦. A m¨¦s, ara no s¨®n necessaris els espais f¨ªsics per exposar les obres¡±.

Tamb¨¦ ha canviat el tipus de col¡¤leccionisme. ¡°Les grans col¡¤leccions d¡¯art ara s¨®n les que creen les corporacions empresarials, com les marques de moda, desconegudes per la majoria¡±, i cita Prada o Mango. El problema, segons ella, ¨¦s que el marc legal i fiscal no ajuda que es donin a con¨¨ixer. ¡°Sense llei de mecenatge i sense IVA redu?t es produir¨¤ un empobriment cultural. ?s dif¨ªcil explicar al ciutad¨¤ que cal afavorir el mecenes quan vivim desnonaments cada dia. Per¨° aquesta llei ¨¦s necess¨¤ria perqu¨¨ la cultura i els col¡¤leccionistes no vagin a altres llocs m¨¦s avantatjosos¡±.

La seva fundaci¨® tamb¨¦ treballa per demostrar que el col¡¤leccionisme ¡°no ¨¦s un exercici de vanitat i exhibicionisme, sin¨® de generositat, passi¨® per l¡¯art i implicaci¨® social. Volem donar visibilitat al col¡¤leccionista i apropar-lo a la ciutat per millorar la seva percepci¨®¡±. I recorda que el juliol del 2012, quan Carmen Thyssen va vendre La resclosa de Rosenthal, va rebre fortes cr¨ªtiques. ¡°Aix¨° nom¨¦s passa aqu¨ª. El MOMA i altres museus americans treuen a subhasta obres que no s¡¯exposen o no encaixen en la seva col¡¤lecci¨® per poder adquirir-ne d¡¯altres, i ning¨² diu res. El m¨®n anglosax¨® i americ¨¤ ¨¦s un model a seguir pel que fa al col¡¤leccionisme i la gesti¨® del patrimoni¡±, assegura.

La col¡¤lecci¨® Godia ¨¦s fruit del seu temps, ja que es va formar quan el que prevalia era l¡¯art medieval, el dibuix i la pintura modernista. ¡°A Catalunya hi va haver un col¡¤leccionisme molt important, culte i implicat. A principi de segle l¡¯inter¨¨s en les obres medievals va motivar que col¡¤leccionistes i museus comencessin una carrera en paral¡¤lel per adquirir-les. Quan ja no hi va haver obres catalanes disponibles, els comerciants van comen?ar a buscar-les fora de Catalunya. Va ser la resposta natural a la demanda¡±, assegura Hern¨¢ndez en una de les sales on s¡¯exhibeixen unes acolorides talles g¨°tiques lleoneses, alhora que avisa que assistirem a un ¡°proc¨¦s de repatrimonialitzaci¨® cada vegada m¨¦s gran¡± en qu¨¨ els llocs d¡¯origen reclamaran el retorn de les obres, ¡°perqu¨¨ a tot arreu es poden donar les garanties per conservar-les i posar-les en valor¡±. I Catalunya no se n¡¯escapar¨¤. Fa uns dies, l¡¯alcalde de la vall de Bo¨ª va assegurar que mai no deixarien de reclamar la devoluci¨® de les pintures rom¨¤niques de Sant Climent de Ta¨¹ll que es conserven al MNAC.

¡°Modernisme ¨¦s una marca de Barcelona, per¨° ¨¦s perill¨®s vendre nom¨¦s passat¡±

En l¡¯actualitat, qui t¨¦ obres de Gaud¨ª t¨¦ garantida l¡¯atracci¨® del p¨²blic i cues a la porta. ¡°Tenir un gaud¨ª marca la difer¨¨ncia, per¨° Gaud¨ª no t¨¦ cabuda a la col¡¤lecci¨® de la Godia. El col¡¤leccionista que va fer possible aquesta fundaci¨® va viure en un moment en qu¨¨ Gaud¨ª era considerat de mal gust. Mai un col¡¤leccionista dels seixanta hauria comprat un gaud¨ª¡±, mant¨¦ Hern¨¢ndez. I explica que l¡¯arquitecte va ser injuriat, de la mateixa manera que les administracions van permetre ¡°atomitzar¡± la Casa Trinxet de Puig i Cadafalch el 1965, una de les construccions m¨¦s representatives del Modernisme catal¨¤. Per Hern¨¢ndez, Modernisme i Gaud¨ª s¨®n ara una marca ¡°consolidada¡± que Barcelona ven molt b¨¦. ¡°Per¨° el perill ¨¦s quedar-se en aix¨°, vendre nom¨¦s passat¡±, adverteix.