Del ¡®quarto¡¯ de les pedres a l¡¯arqueologia al m¨°bil

Tenir entre les mans un anell de plata que va pert¨¤nyer a un xiquet rom¨¤ provoca a tothom una emoci¨® ¨²nica. La mateixa que se sent quan l¡¯expert et diu que un trosset de cer¨¤mica, en aparen?a insignificant, t¨¦ m¨¦s de 2000 anys i procedeix del taller d¡¯Ateu, un important productor terrissaire itali¨¤ de l¡¯¨¨poca dels emperadors August i Tiberi. Tant ¨¦s si es tenen coneixements hist¨°rics o no. La curiositat i l¡¯admiraci¨® que provoquen els objectes del passat s¨®n universals, i aix¨ª ho demostra, per exemple, l¡¯atracci¨® que desperten entre els ve?ns i els mitjans de comunicaci¨® les excavacions arqueol¨°giques.

La majoria de les investigacions, per¨°, no solen transcendir l¡¯¨¤mbit cient¨ªfic. I aquesta barrera entre m¨®n acad¨¨mic i societat ¨¦s la que vol trencar l¡¯arqueologia p¨²blica (traducci¨® de l¡¯angl¨¦s public archaelogy), un corrent nou que ha arribat a Europa des dels Estats Units i que ara s¡¯enceta a Espanya. ¡°No es tracta d¡¯una metodologia nova, sin¨® d¡¯una actitud nova¡±, explica l¡¯arque¨°leg valenci¨¤ Antoni Vizca¨ªno. ¡°Es pret¨¦n que la societat participe i s¡¯integre en el proc¨¦s de producci¨® i divulgaci¨® dels coneixements¡±, afig, ¡°i que els diners p¨²blics emprats en excavacions i investigacions no acaben nom¨¦s en unes quantes publicacions cient¨ªfiques, sin¨® que revertisquen en la millora de la vida quotidiana de la societat¡±.

Vizca¨ªno, conscient de la novetat que suposa aquesta visi¨®, tamb¨¦ dita arqueologia de comunitat, en posa uns quants exemples. ¡°A Gal¨ªcia, al jaciment de Torre dos Mouros, els ve?ns van participar en l¡¯excavaci¨®, d¡¯aquesta manera es va aconseguir la implicaci¨® de la comunitat local en la salvaguarda de les restes¡±. ¡°A Alemanya¡±, continua Vizca¨ªno, ¡°l¡¯arqueologia industrial va servir per a un projecte de relacions intergeneracionals, en qu¨¨ participaren persones grans amb Alzheimer¡±. En aquest cas, la difusi¨® que els m¨¦s vells feien del patrimoni industrial als m¨¦s joves ¡°va resultar una eina social i, a m¨¦s, una ter¨¤pia¡±.

Aix¨° vol dir que els profans poden excavar jaciments? ¡°Sempre que hi haja una direcci¨® professional¡±, matisa Vizca¨ªno. ¡°Els arque¨°legs tamb¨¦ comencem a excavar sense saber fer-ho¡±. Per a aquest jove, una prova de l¡¯actual divorci entre arqueologia i societat se simbolitza en les malles verdes que solen ocultar al p¨²blic les excavacions urbanes, ¡°tot i que la gent hi t¨¦ molt d¡¯inter¨¦s, i per aix¨° foraden la malla, per veure qu¨¨ hi ha all¨¤ dins¡±. ¡°Entenc la precauci¨® dels arque¨°legs¡±, afig, ¡°sobretot en q¨¹estions de seguretat, per¨° tampoc no costaria gens instal¡¤lar taulers informatius sobre qu¨¨ s¡¯excava i a quina ¨¨poca pertany el jaciment¡±.

Vizca¨ªno insisteix en el fet que l¡¯arqueologia p¨²blica va m¨¦s enll¨¤ de les excavacions, especialment ara que no n¡¯hi ha gaires a causa de la crisi. ¡°Els ¨¤mbits que inclou s¨®n diversos, com ara estudiar com s¡¯han utilitzat els coneixements arqueol¨°gics ideol¨°gicament i pol¨ªtica al llarg de la hist¨°ria, o quina ¨¦s la percepci¨® que la societat t¨¦ del seu passat i per qu¨¨¡±.

La web d¡¯arqueologia p¨²blica de refer¨¨ncia a Espanya (s¡¯edita en angl¨¦s) reflexiona sobre les possibilitats de futur, les limitacions i les experi¨¨ncies. Aquest corrent nou tamb¨¦ proposa estrat¨¨gies per a fer front a la crisi i a les retallades en investigaci¨®. A Anglaterra, per exemple, hi ha grups que fan una crida al micromecenatge (crowdfunding) per a continuar les excavacions amb les aportacions populars, amb la qual cosa la societat es vincula encara m¨¦s amb el projecte.

Al llarg de la hist¨°ria, per¨°, hi ha hagut casos d¡¯arqueologia p¨²blica avant la lettre. Segons Ferran Arasa, professor d¡¯Arqueologia de la Universitat de Val¨¨ncia, la primera participaci¨® popular en una excavaci¨® la trobem al teatre rom¨¤ de Sagunt el 1785. ¡°Enrique Palos, alcalde i comissariat del rei Carles IV¡±, explica Arasa, ¡°va netejar amb l¡¯ajuda dels ve?ns les runes que cobrien el teatre i el condicionaren perqu¨¨ es poguera tornat a utilitzar com a escenari i a fer de nou representacions teatrals a Sagunt¡±. El treball tingu¨¦ una repercussi¨® tan gran que La Gazeta de Madrid va publicar-hi la not¨ªcia: ¡°[¡­] contribuy¨® ¨¢ su execuci¨®n el vecindario emple¨¢ndose gustoso en quitar gran parte de la tierra que desfiguraba el teatro, cubriendo 9 gradas de las 14 del ¨®rden eq¨¹estre¡± (que era l¡¯espai reservat als cavallers romans).

Segons Arasa, l¡¯alcalde sagunt¨ª tamb¨¦ va ser pioner a ¡°obrir un espai a l¡¯Ajuntament per a reunir les antiguitats, que era conegut al poble com la sala o el ¡°quarto de les pedres¡±. ?s a dir, Palos va crear el primer lloc p¨²blic valenci¨¤ de cust¨°dia arqueol¨°gica. Per tant, del col¡¤leccionisme tradicional d¡¯objectes que feien nobles i eclesi¨¤stics erudits, es va fer el primer pas a la recuperaci¨® d¡¯un jaciment per a gaudi col¡¤lectiu.

Un altre cas que, sense proposar-s¡¯ho, es podria acollir al concepte d¡¯arqueologia p¨²blica o de comunitat va ser el gran debat i l¡¯oposici¨® ve?nal que l¡¯any 2003 va provocar el pla de recuperaci¨® de les torres i restes de la muralla isl¨¤mica de Val¨¨ncia, dissenyat per la Conselleria d¡¯Obres P¨²bliques (COPUT). ¡°El pla suposava l¡¯enderrocament de moltes cases i l¡¯expulsi¨® d¡¯un centenar de fam¨ªlies del barri¡±, recorda l¡¯arque¨°leg Josep Vicent Lerma, ¡°per a alliberar el flanc de muralla existent entre les Torres de Serrans fins a la pla?a del Tossal¡±. Lerma i molts altres experts signaren el manifest No en el nostre nom. ¡°M¨¦s enll¨¤ de les q¨¹estions metodol¨°giques ens implic¨¤rem en la q¨¹esti¨® social¡±, explica. ¡°All¨° era un desprop¨°sit, aqueixa actuaci¨® no es podia fer en nom del patrimoni arqueol¨°gic i s¡¯havia de buscar solucions alternatives¡±. L¡¯oposici¨® ciutadana i dels experts va triomfar: el 2006 s¡¯arribava a un pacte urban¨ªstic, encara que a hores d¡¯ara l¡¯Administraci¨® t¨¦ paralitzat el projecte.

Divulgaci¨® i recursos en l¨ªnia

Els experts consultats per a fer aquest reportatge representen els diversos tipus que hi ha d¡¯entendre i difondre els coneixements arqueol¨°gics. Ferran Arasa, especialista en el m¨®n rom¨¤, s¡¯acull a la divulgaci¨® m¨¦s cl¨¤ssica (i imprescindible). Acaba de publicar en la revista cient¨ªfica Archivo de Prehistoria Levantina un estudi sobre les primeres excavacions dutes a terme en terres valencianes, en qu¨¨ destaquen les intervencions fetes al teatre rom¨¤ de Sagunt al segle xviii (com la ja esmentada de l¡¯alcalde Enrique Palos). La primera de totes va tenir lloc el 1702 sota el guiatge de Manuel Mart¨ª, que va descobrir l¡¯orquestra del teatre en traure la terra i les runes que la cobrien. Mart¨ª, a m¨¦s, va descriure, mesurar i dibuixar el recinte, de manera que va proporcionar el primer pl¨¤nol modern del teatre de Sagunt i ¡°el primer estudi monogr¨¤fic fet a Espanya sobre un monument antic¡±, explica Arasa.

D¡¯altra banda, Josep Vicent Lerma, que treballa al Servei d¡¯Investigacions Arqueol¨°giques Municipals de Val¨¨ncia, mant¨¦ una actitud m¨¦s activa en les discussions p¨²bliques i, juntament amb Ricardo Gonz¨¢lez Villaescusa, t¨¦ un blog d¡¯opini¨® sobre temes d¡¯actualitat, a banda de compte en Facebook. Lerma recela un poc del nou concepte d¡¯arqueologia p¨²blica: ¡°m¨¦s a?na es tracta d¡¯una sociologia arqueol¨°gica, situada en la perif¨¨ria de la disciplina, i est¨¤ b¨¦, sempre que no es perda de vista que el m¨¨tode arqueol¨°gic ¨¦s ¨²nic¡±.

Finalment, Antoni Vizca¨ªno representa la nova generaci¨® d¡¯arque¨°legs, molt actius en la xarxa, i la seua opini¨® encap?ala la nova revista electr¨°nica de divulgaci¨® La Linde. Per ell, encara que no s¨®n estrictament exemples d¡¯arqueologia p¨²blica, s¨®n fonamentals els esfor?os que fan els museus per a acostar el patrimoni a la societat. Aix¨ª, el Museu de Prehist¨°ria de Val¨¨ncia organitza peri¨°dicament jornades de portes obertes al jaciment de la Bastida de les Alcusses (Moixent), i aquest cap de setmana celebra a Olocau l¡¯Iberfesta, amb visites guiades i activitats did¨¤ctiques i l¨²diques al voltant del recinte iber del Puntal dels Llops. Tamb¨¦ aquest cap de setmana, i fins al 31 d¡¯agost, l¡¯ajuntament dels Poblets inicia les visites guiades al jaciment rom¨¤ de l¡¯Almadrava, i el Museu Arqueol¨°gic d¡¯Alcoi ha repr¨¦s les visites, un dia per mes, a les pintures rupestres de la Sarga.

Quant a la divulgaci¨® digital, en Internet i les xarxes hi ha un fum de llocs d¡¯institucions acad¨¨miques, museus, empreses o simplement persones interessades en la mat¨¨ria: Espiera (en la qual participa Antoni Vizca¨ªno), Mediterr¨¢neo Antiguo, Jas Arqueolog¨ªa, Arqueolog¨ªa Digital, Sos Arqueolog¨ªa, Hispania Arqueolog¨ªa¡­ Davant d¡¯aquesta proliferaci¨®, Ferran Arasa adverteix el lector que s¡¯ha d¡¯anar amb compte amb all¨° que es tria: ¡°molts textos s¨®n penosos i hi ha molta informaci¨® que no est¨¤ basada en criteris cient¨ªfics¡±.

Per acabar, la darrera aportaci¨® tecnol¨°gica: l¡¯app (aplicaci¨® per a m¨°bils i tauletes) Arqueologicas, que permet accedir a llibres sobre arqueologia i patrimoni i cercar temes catalogats amb 1300 etiquetes.