Un viatge de 150 anys

Hi ha qui considera el tren de Sarri¨¤ de Barcelona com el segon metropolit¨¤ de la hist¨°ria despr¨¦s del de Londres. La definici¨® ¨¦s arriscada, per¨° d¨®na una idea for?a acurada de l¡¯antiguitat del servei. La seva hist¨°ria es remunta a l¡¯¨¨poca en qu¨¨ Barcelona encara estava envoltada de murs, barris com Gr¨¤cia o Sarri¨¤ eren municipis independents i l¡¯¨²nica l¨ªnia f¨¨rria en circulaci¨® era la que unia la ciutat amb Matar¨®.

Per¨° el 1854 tot va canviar. Per fi van ser enderrocades les muralles i es van crear de cop dues noves companyies: la del tren a Granollers i la del tren a Martorell, descrit pel poeta V¨ªctor Balaguer al seu llibre Gu¨ªa de Barcelona a Martorell en ferrocarril. Eren temps d¡¯expansi¨® industrial, en qu¨¨ les locomotores de vapor eren les m¨¤quines que representaven el progr¨¦s. Fruit d¡¯aquesta efervesc¨¨ncia, l¡¯any 1858 es va fundar una nova empresa que pretenia comunicar la capital catalana amb Gr¨¤cia i Sarri¨¤, i que va rebre el nom de Ferrocarril de Barcelona a Sarri¨¤. Inicialment anava de l¡¯estaci¨® de pla?a Catalunya ¡ªpels carrers Pelai i Balmes a cel obert, circulant entremig d¡¯unes tanques que protegien els vianants¡ª, fins a les estacions de Proven?a, Gr¨¤cia, Sant Gervasi i Sarri¨¤, on hi havia les oficines i els tallers de la companyia. La inauguraci¨® va tenir lloc el 23 de juny del 1863. El servei el cobrien ferrocarrils de vapor i les vies eren d¡¯ample ib¨¨ric. De pla?a Catalunya sortia un tren cada mitja hora entre les 6 del mat¨ª i les 21 hores, dos vehicles m¨¦s a les 22 i a les 23 hores, i l¡¯¨²ltim, que sortia de Sarri¨¤ a les 12 de la nit en punt.

La conquesta de Collserola. El tren de Sarri¨¤ va ser un mitj¨¤ de transport per a les poblacions ve?nes, per¨° tamb¨¦ el vehicle que tenien els barcelonins per sortir al camp sense haver de fer llargs i costosos trajectes. Amb la l¨ªnia, Collserola s¡¯oferia com un espai verge, un pulm¨® verd a pocs minuts del centre urb¨¤ encara per descobrir pel llavors ja estressat urbanita. Per¨° les coses no arrencaren gaire b¨¦: el 1873, el jutjat del districte del Pi va haver de decretar la fallida de la companyia de resultes d¡¯una forta acumulaci¨® de deutes.

Un any despr¨¦s se¡¯n va fer c¨¤rrec una nova empresa, batejada com Ferrocarril de Sarri¨¤ a Barcelona (FSB). Sota la nova direcci¨®, el 1905 es van retirar les m¨¤quines de vapor, es va electrificar la l¨ªnia i es va canviar l¡¯ample de via per l¡¯est¨¤ndard internacional. A partir de llavors hi hauria un tren cada 20 minuts i, per assegurar la puntualitat, es van comprar deu locomotores Brill de fabricaci¨® belga.

El 1906 es va inaugurar l¡¯estaci¨® de Tres Torres, i dos anys m¨¦s tard, l¡¯enginyer Carles Emili Monta?¨¨s presentava, per demostrar la viabilitat d¡¯una l¨ªnia f¨¨rria per Collserola, el seu petit ferrocarril anomenat Mina Grott, que aviat es va veure obligat a tancar. Tanmateix, Monta?¨¨s va aconseguir la concessi¨® d¡¯una l¨ªnia de Sarri¨¤ a les Planes i la va oferir a la Barcelona Traction, Light and Power Limited, de l¡¯home de negocis nord-americ¨¤ Frederick S. Pearson, amb qui va crear l¡¯empresa Ferrocarrils de Catalunya. Finalment, el 1911 aquesta companyia va engolir Ferrocarril de Sarri¨¤ a Barcelona i va donar una nova direcci¨® al servei.

Pearson estava conven?ut que la ciutat creixeria cap a Collserola. El 1916 el tren va arribar a les Planes, el 1919 a Terrassa i el 1922 a Sabadell: el Vall¨¨s quedava aix¨ª comunicat amb Barcelona. Per aquelles mateixes dates hi va haver el projecte d¡¯aixecar el gratacel m¨¦s gran d¡¯Europa on ara hi ha el centre comercial El Triangle, a c¨¤rrec dels arquitectes nord-americans John Mead Howells i James Gamble Rogers, que a sota havia d¡¯incloure una moderna estaci¨® de tren. Per¨° el projecte no es va fer i la vella l¨ªnia va continuar com una r¨°nega instal¡¤laci¨® del XIX fins que el 1929 ¡ªaprofitant la celebraci¨® de l¡¯Exposici¨® Internacional¡ª, es va inaugurar el tram soterrat entre pla?a Catalunya i Sant Gervasi, comen?ant aix¨ª la seva hist¨°ria com a tren metropolit¨¤ subterrani. No seria fins al 1953 que es va acabar de passar la l¨ªnia sota terra fins a l¡¯estaci¨® de Sarri¨¤.

Tota aquesta xarxa de comunicacions va estar a punt de desapar¨¨ixer el 1977 i va sobreviure per l¡¯oportuna aparici¨® de la companyia Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE). Dos anys m¨¦s tard, la propietat va ser transferida a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que va ser la primera empresa p¨²blica que va recuperar el govern catal¨¤ despr¨¦s de la dictadura del general Franco, i que s¡¯ha fet c¨¤rrec d¡¯aquest servei fins avui.

El metro del Vall¨¨s. De l¡¯antic bar Zurich de Barcelona, amb prou feines en queda avui el rellotge i uns quants quadres, la resta tot ¨¦s nou. Els seus propietaris s¨®n la fam¨ªlia Valldeperas, que mantenen el negoci des del 1920. Nou anys despr¨¦s, quan es van soterrar les andanes de pla?a Catalunya, a m¨¦s de la cantina van ocupar l¡¯antiga sala d¡¯espera de l¡¯estaci¨® i van inaugurar la terrassa m¨¦s popular de la ciutat. El Zurich dels anys setanta i vuitanta del segle passat era un local on s¡¯havia aturat el temps, malgrat que sempre hi havia gent nova i jove, amb tert¨²lies permanents al fons de la sala, els lavabos embussats i un altell on s¡¯amagaven les parelles. Era m¨¦s gran i m¨¦s llarg que l¡¯actual, i la barra estava situada a l¡¯altre extrem d¡¯on ¨¦s ara. Un bon lloc per quedar, com van fer alguns dels que els dies 8 i 9 de juny van fer el trajecte commemoratiu entre pla?a Catalunya i Sarri¨¤ amb una locomotora de la s¨¨rie 400 ¡ªconstru?da als anys quaranta¡ª, petita pe?a de museu.

L¡¯actual estaci¨® de pla?a Catalunya ¨¦s del 1929 i conserva l¡¯antiga decoraci¨® de rajoleta blanca que havia estat un tret caracter¨ªstic del metropolit¨¤ de Barcelona. A l¡¯andana ja hi ha un grup nombr¨®s de persones fent fotografies. Pintades de verd i amb uns fars molt grossos, aquestes locomotores eren conegudes com granotes. La gent va arribant, hi ha expectaci¨®. Tres senyores parlen entre elles, una explica que l¡¯havia fet servir de molt petita, que a la postguerra uns vagons eren per a senyors i uns altres per a les minyones: ¡°Encara recordo que de tant en tant pujaven dones amb cistells amb gallines i els revisors s¡¯emprenyaven¡±.

Efectivament, de vagons n¡¯hi ha de dues classes, els de segona tenen seients amb bra?os i estan entapissats de vellut verd, els de tercera s¨®n senzills bancs de fusta. Dos ancians somriuen d¡¯orella a orella, mentre conten les malifetes que feien quan eren petits, sempre fugint del revisor. Una fam¨ªlia amb pares, avis i criatures comenten que esperaven m¨¦s gent: el comboi va a mitja capacitat. L¡¯¨¤via explica que baixava de Sarri¨¤ a comprar roba a Barcelona, per a ella era com fer un viatge molt llarg.

Arribada a Proven?a. L¡¯estaci¨® es va obrir el 1882, tot i que l¡¯actual tamb¨¦ ¨¦s del 1929. A l¡¯andana hi ha unes portes de vidre que impedeixen les caigudes a la via. Aqu¨ª puja molta gent i el vag¨® s¡¯acaba d¡¯omplir. Hi ha un grup d¡¯aficionats als ferrocarrils que no paren de fer fotos; ells s¨®n els que informen que el model amb qu¨¨ es viatja va ser fet als tallers de Sarri¨¤ i que el van restaurar el 1998. Va entrar en funcionament el 1944 i va estar en servei fins poc despr¨¦s del Jocs Ol¨ªmpics, quan els utilitzaven com a refor?. El darrer servei comercial el van fer el 1996, quan es van acomiadar definitivament. En contacte amb aquests vells vehicles, un s¡¯adona que la modernitat ha estat la conquesta de la comoditat. Aquest vag¨® ¨¦s estret, hi fa calor i es mou tota l¡¯estona, cal anar amb les finestres obertes i fa molt de soroll.

Els tallers de Sarri¨¤. A Gr¨¤cia no puja ning¨². Aix¨ª s¡¯arriba a Sant Gervasi, estaci¨® sota la pla?a Molina i amb un acc¨¦s modernista, on unes nenes treuen els m¨°bils i fan tot de fotos. Despr¨¦s, aturada al baixador de Muntaner, inaugurat el 1908. I a Bonanova, que no es va soterrar fins al 1953. Una senyora comenta que a vegades els de tercera anaven com sardines en llauna, mentre els de segona estaven ben amples: ¡°El truc era anar dret, aix¨ª el revisor no podia dir-te res. El bitllet de segona era una mica m¨¦s car que el de tercera, per¨° aquesta difer¨¨ncia nom¨¦s existia fins a arribar a Sarri¨¤. D¡¯all¨¤ fins pla?a Catalunya era igual on anessis¡±.

Aix¨ª s¡¯arriba a Sarri¨¤, estaci¨® totalment reformada el 1976. Fins al 2004 encara acollia els tallers de la companyia i el dip¨°sit de la xarxa. El trajecte s¡¯acaba a Reina Elisenda, on baixa tothom per continuar fent fotos. Sona per megafonia: ¡°No ¨¦s perm¨¨s posar els peus damunt dels seients¡±, ¡°no ¨¦s permesa la venda ambulant¡±. Un senyor amb una c¨¤mera fotogr¨¤fica al coll explica que ¨¦s miniaturista ferroviari i que vol fer una maqueta d¡¯aquest model amb una estaci¨® de la postguerra: ¡°Aquesta locomotora em transporta a la infantesa, quan pels vagons passaven uns homes que venien diaris, revistes, tebeos, aigua i entrepans¡±.

A Sarri¨¤ entra una senyora molt elegant, s¡¯ha vestit de diumenge i est¨¤ emocionada, ve de visitar la mostra de les m¨¤quines Brill a Les Planes. ?s v¨ªdua, el seu marit va treballar molts anys a la companyia: ¡°Es va passar mitja vida en aquests trens¡±, diu emocionada. Va a pla?a Catalunya per visitar l¡¯exposici¨® de fotografies situada a l¡¯antiga Avinguda de la Llum, primera galeria comercial que va tenir la ciutat el 1940, inaugurada pel poeta Ernesto Gim¨¦nez Caballero.

Era un projecte de Jaume Sabater per aprofitar un t¨²nel que no es feia servir, i havia d¡¯enlla?ar amb la pla?a Urquinaona. Els actes i la modesta exposici¨® de l¡¯aniversari s¨®n en un espai recuperat recentment, l¡¯antic cinema Avenida, que va ser el primer de la cadena Bala?¨¢, obert el 1943 i conegut com El Palacio de la Risa perqu¨¨ era on estrenaven totes les pel¡¤l¨ªcules de Walt Disney.

A la postguerra l¡¯Avinguda de la Llum va ser sin¨°nim de luxe i el seu passad¨ªs estava il¡¤luminat amb moderns neons. Per¨° a partir dels seixanta el lloc va entrar en una lenta decad¨¨ncia i es va omplir de bars amb olor d¡¯oli refregit, un barber, un estanc, una xurreria, una tenda de discos, la botiga d¡¯¨°ptica Audiolens, els vins Montroy-Pedro Masana, el Bazar Americano o una sucursal de les m¨¤quines de cosir Singer. Tamb¨¦ hi havia uns billars on els adolescents dels anys vuitanta anaven a fer una partida; llavors era un lloc d¡¯atmosfera espessa i l¡¯Avenida era una sala X. Va tancar el 1990 i una part es va transformar en l¡¯actual perfumeria Sephora.

Reactivar l¨ªnies. De moment, a l¡¯estaci¨® de les Planes s¡¯han pogut veure els automotors hist¨°rics Brill 18 i Brill 31, en funcionament entre 1913 i 1920. S¡¯ha provat la primera unitat de la nova s¨¨rie 113, i a totes les estacions hi ha grans lones panor¨¤miques amb reproduccions de fotografies antigues de cada lloc. Mitjan?ant un codi QR ¨¦s possible saber m¨¦s coses de la seva hist¨°ria, s¡¯ha editat un segell commemoratiu de l¡¯efem¨¨ride i s¡¯ha publicat un llibre amb imatges de l¡¯arxiu hist¨°ric dels FGC.

Enric Tic¨® ¨¦s el president de FGC, i afirma estar favorablement sorpr¨¨s per l¡¯entusiasta recepci¨® de l¡¯aniversari: ¡°Molta gent associa episodis importants de la seva vida amb els trens i amb els metros. El primer cap de setmana, quan vam presentar els actes de commemoraci¨®, vam tenir els vagons plens, i ara estudiem amb les associacions de ve?ns de Sarri¨¤ la manera de repetir l¡¯experi¨¨ncia m¨¦s endavant. Aquesta celebraci¨® ¨¦s una gran ocasi¨® per promoure el transport p¨²blic, el m¨¦s eficient i rendible per a la ciutat¡±.

L¡¯empresa t¨¦ tant de passat com reptes de futur: ¡°Som una companyia especial, FGC ¨¦s el resultat de la fusi¨® de 14 companyies diferents des del 1863, amb marques diferents segons el territori, cosa que significa una gran complexitat de gesti¨®. Pel que fa a Barcelona, aix¨° es tradueix en dos reptes: reactivar una l¨ªnia amb un exc¨¦s de capacitat com la L8 del Baix Llobregat ¡ªla que va a Martorell, Igualada i Manresa¡ª, que ara acaba a la pla?a Espanya i que ha de ser prolongada fins a Gr¨¤cia per poder doblar l¡¯actual nombre de viatgers; i just el contrari ¨¦s el que passa a la L6 del Vall¨¨s, on cal descongestionar l¡¯aflu¨¨ncia de passatgers sense tocar res, nom¨¦s senyalitzant de nou i augmentant de 32 a 36 els trens que passen per hora, gr¨¤cies al canvi de les unitats 112 per les modernes 113. A part, com a repte general volem pujar l¡¯¨ªndex de cobertura, que ¨¦s la difer¨¨ncia entre els ingressos per bitllet i el que costa posar el servei en marxa. Busquem la manera d¡¯autofinan?ar-nos oferint un servei m¨¦s bo¡±.

Sempre queda l¡¯obertura de l¡¯Avinguda de la Llum: ¡°L¡¯¨ªndex de satisfacci¨® del client segueix pujant, malgrat que fa dos anys que vivim una etapa de contenci¨® de despeses. Per aconseguir l¡¯autosufici¨¨ncia econ¨°mica hem comen?at a gestionar ingressos no ferroviaris, procedents del lloguer de les sales i botigues situades dins de les instal¡¤lacions de FGC. Fa un temps vam encarregar un estudi i vam trobar espais que no es feien servir, i que fins i tot no sortien en els pl¨¤nols originals. Racionalitzar aquest patrimoni ens ha portat, per exemple, a restaurar i obrir l¡¯antic cinema Avenida, a l¡¯Avinguda de la Llum, amb una exposici¨® sobre la hist¨°ria del ferrocarril de Sarri¨¤ que anir¨¤ itinerant pels barris. Aix¨° forma part d¡¯un programa d¡¯activitats que durar¨¤ tot aquest any. De moment, vam fer una jornada de portes obertes per als treballadors de la companyia i vam visitar els tallers de Rub¨ª on hi ha els simuladors de conducci¨®. Despr¨¦s vam inaugurar l¡¯exposici¨® de l¡¯estaci¨® de Catalunya i la de Les Planes, i hem presentat un segell de correus commemoratiu i un llibre¡±.

Un pot tornar a la superf¨ªcie per la sortida del carrer Pelai, davant la botiga Palau i les seves locomotores en miniatura a l¡¯aparador. No s¨¦ sap ben be per qu¨¨, per¨° els trens sempre et tornen a la infantesa.