Les veus que fan la hist¨°ria

Entre el 1973 i el 1975, en plena agonia de la dictadura franquista, l¡¯historiador i periodista brit¨¤nic Ronald Fraser va entrevistar m¨¦s de 300 persones que van viure la Guerra Civil Espanyola amb l¡¯objectiu de rescatar la mem¨°ria dels que hi participaren o patiren el conflicte i, especialment, dels perdedors. Aquella investigaci¨®, concretada en el seu llibre Blood of Spain (ac¨ª editat per Cr¨ªtica el 1979 amb el t¨ªtol Recu¨¦rdalo t¨² y recu¨¦rdalo a los otros. Historia oral de la Guerra Civil), va encetar el cam¨ª de molts joves investigadors per a emprar les narracions orals com a font hist¨°rica, un corrent amb d¨¨cades de recorregut al continent americ¨¤ i alguns pa?sos europeus, per¨° in¨¨dit a casa nostra. Fraser tamb¨¦ va marcar una fita en donar totes les entrevistes enregistrades a l¡¯Arxiu Municipal de Barcelona, que van donar lloc a la creaci¨® de la primera secci¨® espec¨ªfica d¡¯hist¨°ria oral en un arxiu espanyol.

D¡¯aleshores en?¨¤, la investigaci¨® amb relats en primera persona ha viscut un gran creixement. ¡°La font oral ¨¦s fonamental per a estudiar el present i el passat recent¡±, explica Ricard Camil Torres, professor de la Universitat de Val¨¨ncia i expert en hist¨°ria oral. Als anys 80 del segle passat, en llegir el llibre de Fraser, Torres agaf¨¤ ¡°un magnet¨°fon molt aparat¨®s¡± per entrevistar 25 testimonis de la Guerra Civil a Cullera. ¡°El punt de partida era donar veu als perdedors¡±, apunta, ¡°per¨° en aqueixa ¨¨poca a la gent encara li costava parlar, tenien por¡±. Al cap de poc, Torres va dedicar la seua tesi doctoral al franquisme en l¡¯espai rural valenci¨¤ amb l¡¯ajuda dels relats orals de vora 50 persones.

La majoria dels projectes d¡¯investigaci¨® amb fonts orals han tingut com a objectiu la recuperaci¨® de la mem¨°ria de col¡¤lectius habitualment ignorats per la historiografia: perdedors de guerres, immigrants, obrers, dones, comunitats rurals, ¨¨tniques o ling¨¹¨ªsticament minorit¨¤ries. La seua experi¨¨ncia no ha estat reflectida en els documents administratius ni hist¨°rics, per aix¨° tenir la seua versi¨® ¨¦s un luxe per als investigadors, una oportunitat que s¡¯ha d¡¯aprofitar quan aquestes persones encara viuen.

Els diversos arxius de la mem¨°ria o de la paraula que hi ha demostren l¡¯inter¨¦s creixent per les fonts orals. A Val¨¨ncia, els sindicats i les entitats per a la recuperaci¨® de la mem¨°ria hist¨°rica van ser els primers a recollir els relats personals. Per exemple, Comissions Obreres va iniciar el 1986 l¡¯enregistrament de nombrosos testimonis orals que va donar com a resultat el projecte Tres generaciones de antifranquistas en el Pa¨ªs Valenciano, editat el 2010 en format llibre, documental i guia did¨¤ctica per a estudiants. El relat de vint-i-un represaliats, juntament amb altres fonts hist¨°riques, tamb¨¦ serviren per a editar El Tribunal de Orden P¨²blico del Pa¨ªs Valenciano l¡¯any 2011. A la seu de la Fundaci¨® d¡¯Estudis i Iniciatives Sociolaborals (FEIS) de CCOO a Val¨¨ncia hi ha totes les entrevistes enregistrades a l¡¯abast de qualsevol investigador.

Una altra col¡¤lecci¨® interessant de fonts orals ¨¦s la mampresa per l¡¯Associaci¨® Cultural Institut Obrer, nascuda el 1987 per a recuperar la mem¨°ria de l¡¯Institut per a Obrers de Val¨¨ncia, el primer d¡¯aquestes caracter¨ªstiques creat a Espanya arran del decret del 1936 amb qu¨¨ el president de la Rep¨²blica, Manuel Aza?a, pretenia facilitar la formaci¨® als joves sense recursos que no podien accedir a l¡¯Educaci¨® Secund¨¤ria. Entre el 2003 i el 2005, els professors Jos¨¦ Durb¨¢n i Cristina Escriv¨¤ entrevistaren 30 exalumnes d¡¯aquell centre per reconstruir una hist¨°ria oblidada. Del projecte van n¨¤ixer el documental Estudiar en Guerra, Los Institutos Obreros 1936-1939, el llibre Los Institutos para Obreros i una exposici¨® a la Universitat de Val¨¨ncia l¡¯any 2009. Uns quants testimonis es poden escoltar en la seua web.

La import¨¤ncia d¡¯un sol relat personal com a font hist¨°rica va quedar palesa quan Durb¨¢n i Escriv¨¤ entrevistaren Joaqu¨ªn Juste, un dels antics alumnes de l¡¯Institut Obrer de Val¨¨ncia. ¡°Quan li pregunt¨¤rem on havia estudiat abans¡±, conta Escriv¨¤, ¡°Juste va contestar: en l¡¯Internado Escuela Durruti¡±. D¡¯aqueix internat, els investigadors no en sabien res. ¡°Aqueixa resposta ens va obrir un nou camp d¡¯investigaci¨®, i ¨¦s un exemple de la manera com la transmissi¨® oral ¨¦s ben important per a la hist¨°ria i sense aquesta no estaria completa¡±, afig Escriv¨¤.

Per¨°, n¡¯hi ha prou d¡¯enregistrar una entrevista per a considerar-la font oral? No hi ha el perill de la parcialitat del testimoni? ¡°La font prim¨¤ria ¨¦s b¨¤sica, per¨° sempre s¡¯ha de contrastar la informaci¨®¡±, diu Escriv¨¤. La font oral s¡¯ha de sotmetre a la mateixa an¨¤lisi cr¨ªtica que, per exemple, un manuscrit antic, la informaci¨® del qual pot haver estat tamb¨¦ distorsionada interessadament. D¡¯altra banda, un projecte d¡¯investigaci¨® amb fonts orals ha d¡¯estar molt ben preparat metodol¨°gicament: la selecci¨® dels informants, dels q¨¹estionaris, del sistema t¨¨cnic d¡¯enregistrament, del tipus de transcripci¨® i, fins i tot, de catalogaci¨® i arxiu finals han de complir una s¨¨rie de requisits de caire cient¨ªfic, la qual cosa el diferencia, per exemple, d¡¯una entrevista period¨ªstica o d¡¯un documental.

La conceptualitzaci¨®, metodologia i pr¨¤ctica d¡¯aquesta eina ¨¦s un dels objectius del Seminari de Fonts Orals del Departament d¡¯Hist¨°ria Contempor¨¤nia de la Universitat de Val¨¨ncia, creat el 1997 per investigadors com ara Javier Navarro Navarro i en el qual s¡¯han format joves historiadors com Juan Carlos Colomer, que va emprar aquesta metodologia per a la seua tesi sobre la Transici¨® a l¡¯Ajuntament de Val¨¨ncia. ¡°Vaig fer entrevistes a Ricard P¨¦rez Casado, a Mart¨ªnez Castellano, a la fam¨ªlia de Ram¨®n Izquierdo¡­¡±, explica Colomer. El Seminari inclou un fons digitalitzat en el qual destaca, entre altres col¡¤leccions, l¡¯arxiu sonor de la Fundaci¨® Salvador Segu¨ª de Val¨¨ncia, que recull testimonis dels moviments llibertaris durant la Guerra Civil i despr¨¦s de la guerra.

Colomer adverteix que ¡°s¡¯ha de tenir molt en compte l¡¯¨¨tica a l¡¯hora d¡¯utilitzar aquesta t¨¨cnica¡±. Per aix¨°, se sol signar un document en qu¨¨ l¡¯entrevistat no solament d¨®na el vistiplau a la transcripci¨® de les seues paraules, sin¨® que a m¨¦s fixa el nivell d¡¯¨²s p¨²blic i difusi¨® que ha de tenir el seu relat.

Tres-centes vides a un sol clic

A m¨¦s de la hist¨°ria pol¨ªtica, tamb¨¦ es nodreixen de les fonts orals altres disciplines com ara l'antropologia, l'etnografia, la filologia, la sociologia o la geografia. Un exemple magn¨ªfic de l'aprofitament dels relats orals per a aquests usos ¨¦s el Museu de la Paraula, una potent eina virtual creada pel Museu Valenci¨¤ d'Etnologia que ofereix m¨¦s de 300 entrevistes en v¨ªdeo a persones majors de 75 anys, "enregistrades, transcrites, indexades i disponibles per a la consulta en Internet", explica la directora, Raquel Ferrero.

Amb un sol clic, les traject¨°ries biogr¨¤fiques d¡¯un gran nombre de valencians an¨°nims ens acosten a la vida quotidiana de mitjan segle passat des de qualsevol tema de cerca (educaci¨®, ind¨²stria, rituals, parentiu, etc.) i des de diversos projectes tem¨¤tics, com ara les bandes de m¨²sica, el treball femen¨ª a la ind¨²stria del joguet, la riuada del 1957 o els costums al voltant del naixement o de l¡¯her¨¨ncia familiar.

Una iniciativa semblant ¨¦s Memorynet, una col¡¤lecci¨® d'hist¨°ries orals, fotografies i imatges de les comunitats marineres del nord-est d'Anglaterra. Per¨°, a difer¨¨ncia del Museu de la Paraula, aquest web no descarrega v¨ªdeo, sols l'¨¤udio i la transcripci¨® del relat de cada informant, que s'identifica visualment amb una fotografia nom¨¦s.