Kelin, al cap de 2.600 anys

La magrana s¡¯usava per a donar color al vi i perfumar-lo i la corfa, seca, era una bona ferramenta per a adobar el cuir. Les fulles de la noguera tenyien els teixits de marr¨®, la camamilla aclaria els cabells, i les roselles i el cascall eren potents analg¨¨sics, sedants i espasmol¨ªtics. Els usos quotidians de plantes com aquestes en el m¨®n antic han estat constatats en les excavacions arqueol¨°giques de ciutats d¡¯¨¨poca ibera, com ara Edeta (Ll¨ªria), Arse (Sagunt), Saiti (X¨¤tiva) i Ilici (Elx), o del jaciment de la Serreta d¡¯Alcoi, arran de les troballes de restes de fusta, fruits, llavors i pol¡¤len.

Diumenge que ve, 6 d¡¯octubre, en el jaciment de Kelin (Caudete de las Fuentes), les propietats i els usos casolans de plantes com les esmentades seran el fil conductor de la visita dramatitzada a aquesta ciutat ibera datada entre el segle VII i l¡¯any 75 abans de la nostra era, i que era capital d¡¯un territori extens on ara se situa la comarca d¡¯Utiel-Requena. De visites recreades se¡¯n fan en molts llocs hist¨°rics, per¨° nom¨¦s a Kelin i a la Bastida de les Alcusses (Moixent) els mateixos arque¨°legs, professors universitaris i becaris que han participat en les excavacions i en les investigacions s¨®n els que, un cap de setmana l¡¯any, es muden amb robes inspirades en la iconografia de la cer¨¤mica i l¡¯escultura iberes i esdevenen personatges que expliquen al p¨²blic la vida quotidiana de l¡¯¨¨poca.

¡°Altres anys el gui¨® s¡¯ha centrat en els ritus funeraris, en els nupcials o en la verema i la producci¨® del VI, per exemple¡±, diu Consuelo Mata, professora d¡¯Arqueologia de la Universitat de Val¨¨ncia i directora del jaciment. Mata assumir¨¤ diumenge el paper de Betukine, dona de Tarbanikor, un ric matrimoni de comerciants. Els noms dels personatges, com els de la parella d¡¯agricultors Belestar i Sosintaker, s¨®n reals i permeten als arque¨°legs fabular sobre la seua exist¨¨ncia i la de tota una civilitzaci¨®.

Des del 2004, quan comen?aren les representacions dramatitzades al jaciment de Kelin, la poblaci¨® de Caudete de las Fuentes (amb 800 habitants) es duplica gr¨¤cies a aquesta iniciativa. En la visita del proper diumenge, que porta com a lema ¡°Olors, colors i remeis¡±, a m¨¦s de con¨¦ixer les restes arqueol¨°giques i de tastar el vi de la terra, els visitants s¡¯enduran com a record bossetes amb les herbes emprades pels ibers: til¡¤la (relaxant), camamilla (antiinflamat¨°ria i colorant), sa¨¹c (antitussigen i colorant del VI) o ginebre (per a problemes menstruals). Herbes que al cap de 2 600 anys encara s¡¯usen per les propietats medicinals i dom¨¨stiques que tenen.

Kelin va ser destru?da i incendiada l¡¯any 75 abans de la nostra era, com molts altres bastions ibers, possiblement arran de la guerra civil romana entre Sertori i Sil¡¤la. Paradoxalment, la crema i l¡¯abandonament posterior dels poblats han perm¨¦s als arque¨°legs trobar soterrades i intactes moltes restes vegetals carbonitzades que ajuden a reconstruir l¡¯univers vegetal de l¡¯¨¨poca. ¡°Vam trobar una llavor de cascall en una de les cases de Kelin¡±, diu Mata. Les restes org¨¤niques i la representaci¨® iconogr¨¤fica revela que aquest narc¨°tic estava molt present entre els ibers pel seu aprofitament medicinal, simb¨°lic i m¨¤gic: hi ha nombroses imatges de dones relacionades amb aquesta planta, fet que refor?a la teoria que les dones iberes gestionaven les drogues i que se¡¯n feia un ¨²s ritual en la guerra i en el tr¨¤nsit a la mort. Per raons ¨°bvies, diumenge no es repartiran ni roselles ni cascalls entre els visitants a Kelin.

Recreacions semblants a la de Caudete de las Fuentes es fan des del 2007, pel setembre, al jaciment de la Bastida de les Alcusses, a Moixent, a c¨¤rrec dels arque¨°legs i dels membres del Departament de Did¨¤ctica del Museu de Prehist¨°ria de Val¨¨ncia, amb el suport de l¡¯ajuntament d¡¯aquesta localitat de la Costera. ¡°Enguany ens han visitat vora 1 500 persones en la jornada de portes obertes¡±, afirma Jaime Vicens, un dels responsables de l¡¯activitat. Com a Kelin, vora una quarantena d¡¯investigadors, estudiants i becaris es disfressen d¡¯ibers per mostrar al p¨²blic ¡°les caracter¨ªstiques del jaciment i en qu¨¨ consisteix la nostra recerca¡±. La l¨ªnia argumental d¡¯enguany ha estat els mites i les creences dels ibers, ¡°basant-nos en els resultats de les excavacions, at¨¦s que trob¨¤rem en la porta principal del poblat restes d¡¯un ritual de les elits guerreres, amb armes, restes d¡¯aliments i llavors¡±, explica Vives.

Una vegada l¡¯any, els visitants envaeixen aquesta localitat de 4 700 habitants per con¨¦ixer la vida quotidiana d¡¯una civilitzaci¨® perduda i del jaciment on es va trobar el fam¨®s Guerrer de Moixent, una de les iconografies, juntament amb la Dama d¡¯Elx, m¨¦s identificatives del m¨®n iber a les nostres terres.

Per ara, desconeguem exactament qui eren Betukine, Tarbanikor i la resta de personatges dels quals nom¨¦s en sabem el nom per les inscripcions en trossos de plom i cer¨¤miques, per¨° la recreaci¨® fabulada de les seues vides permet als arque¨°legs continuar la seua tasca: despr¨¦s de l¡¯excavaci¨® i la documentaci¨®, i de les faenes al laboratori i als museus, cal donar a con¨¦ixer els jaciments i promoure¡¯n l¡¯aprofitament social. La tasca desinteressada dels equips dirigits per Consuelo Mata i Jaime Vives a Kelin i a Moixent, a m¨¦s de difondre la cultura ib¨¨rica, ajuden a reviscolar l¡¯economia local i a promoure el turisme cultural, tot i que siga un cap de setmana l¡¯any. Hi ha ve?ns i empreses locals que hi participen, ¡°per¨° no ¨¦s f¨¤cil conv¨¦ncer-los¡±, diu Mata. ¡°Ens ha costat molt que s¡¯hi involucren¡±, afig Vives. Una vegada m¨¦s, la ci¨¨ncia va per davant marcant un cam¨ª al ve?nat dels pobles d¡¯interior per a recuperar, no sols la seua hist¨°ria, sin¨® tamb¨¦ un futur sostenible.