Anys d¡¯aprenentatge

La setmana passada, en una taula redona sobre edici¨® ¨Cun negoci que, com tants d¡¯altres, suporta molt malament la crisi-, alg¨² va comentar que les editorials catalanes havien apostat en massa per la novel¡¤la, que ¨¦s l¡¯¨²nic g¨¨nere moderadament viable des del punt de vista econ¨°mic a hores d¡¯ara, i havien condemnat quasi a l¡¯ostracisme g¨¨neres sencers de molt alta pros¨¤pia, com la poesia i l¡¯assaig, per no parlar del memorialisme, fa poc tan en voga en les nostres lletres. I ¨¦s cert que de tot aix¨° se n¡¯edita molt poc, ara i ac¨ª; molt menys que se n¡¯escriu. I ¨¦s una ll¨¤stima veure que llibres excel¡¤lents no troben editor pel simple i aspre fet que la dictadura del mercat ¨¦s molt m¨¦s rigorosa quan el mercat ¨¦s pobre.

Es diu que tota regla t¨¦ les seues excepcions i aquesta tend¨¨ncia a l¡¯adotzenament narratiu de les editorials tamb¨¦ les t¨¦. Aix¨ª, el que estic cert que quedar¨¤ com un dels millors llibres que s¡¯han publicat enguany en catal¨¤ ¨¦s un llibre de mem¨°ries, El tramvia groc, de Joan Francesc Mira. El t¨ªtol ¨¦s en part un homenatge a Le tramway, de Claude Simon, que evoca un vehicle exactament igual al que havia d¡¯utilitzar cada dia l¡¯autor, de xicotet, en el seu trajecte del barri de la Torre al centre de Val¨¨ncia per a anar a escola, i ¨¦s tamb¨¦ un s¨ªmbol ¨Cperqu¨¨ el tramvia unia els dos mons del xiquet aquell: el camp dom¨¨stic i la ciutat vertiginosa, i s¨®n aquests dos mons tan pr¨°xims i tan distints els que el llibre convoca-, i a m¨¦s l¡¯experi¨¨ncia viscuda del tramvia vell, tard¨¤, arrebossat de gent, lent¨ªssim, inc¨°mode i perill¨®s, que form¨¤ part de l¡¯aprenentatge de les coses com s¨®n. Com eren, com van ser.

Que Joan Francesc Mira ¨¦s un prosista formidable ja ho sabem. Aquesta qualitat seua d¨®na relleu, color i aroma a les p¨¤gines m¨¦s commovedores del llibre: l¡¯experi¨¨ncia de la terra, dels animals i dels camins, de l¡¯¨¤mplia varietat del m¨®n que el xiquet explora amb ulls sempre encuriosits, sovint at¨°nits; els recorreguts per una ciutat depauperada i estranyament solemne que ja nom¨¦s es conserva en el record; la bellesa incre?ble, ordenada i exacta de l¡¯horta de Val¨¨ncia, un m¨®n rural de mil¡¤limetrada orfebreria agr¨ªcola, d¡¯una harmonia ¨²nica, que tamb¨¦ ha desaparegut (perqu¨¨ l¡¯hem destru?t); els ritmes de la vida antiga -o tradicional, com l¡¯autor s¡¯estima m¨¦s de dir-, amb la fam i el fred enquistats en els ossos, els rituals precisos, el comer? ambulant, el tracte directe amb la mat¨¨ria, potser amb fantasia, per¨° sense intermediacions; la malaltia de la mare o la mort del pare. Per¨°, per damunt de la prosa, el que fa de veres memorables aquestes p¨¤gines ¨¦s la vida que transmeten. La vida ¨¦s la mat¨¨ria primera de la literatura, i per aix¨° ¨¦s absurda tota aquesta xerrameca acad¨¨mica que ens vol conv¨¦ncer que per llegir un text hem de prescindir del tot de qualsevol conjectura sobre la vida de l¡¯autor. La literatura sempre l¡¯escriu alg¨², i si aquest alg¨² no prova de dir-nos el m¨¦s profund i verdader d¡¯ell mateix d¡¯una forma o d¡¯una altra per mitj¨¤ ¨Caix¨° s¨ª- del tra?dorenc instrument de les paraules, no val la pena que perdem el temps llegint-lo. Els exercicis de camuflatge solen ser passatemps molt poc entretinguts.

La qualitat de formidable prosista d¨®na relleu, color i aroma a les p¨¤gines m¨¦s commovedores del llibre

Mira, que a m¨¦s d¡¯excel¡¤lent escriptor ¨¦s antrop¨°leg, i hauria pogut ser un bon historiador, sap de sobres que l¡¯home ¨¦s un ¨¦sser social i que, per aix¨°, dir-nos els m¨¦s profund i verdader d¡¯ell mateix significa contar-nos com va ser el m¨®n que ell va veure i va viure en el per¨ªode inaugural de la primera gran exploraci¨® que ¨¦s la infantesa. Cada experi¨¨ncia del m¨®n ¨¦s irrepetible, ¨²nica, per¨° aquesta experi¨¨ncia es viu amb, entre i pels altres. les mem¨°ries s¨®n, primer que res, testimoniatges, intents de convocar una viv¨¨ncia del m¨®n pr¨°pia i alhora compartible. Mira sap tamb¨¦ que ell, com l¡¯altra gent del seu temps, va assistir a la m¨¦s profunda transformaci¨® del m¨®n que hem conegut. Com va escriure en una altra ocasi¨®, els xiquets del seu temps jugaven com en temps dels romans (i potser de m¨¦s enrere); els xiquets d¡¯ara juguen com no s¡¯ha jugat mai. El m¨®n tradicional, redu?t, solid¨ªssim, sostingut en h¨¤bits inveterats, es va esfumar en q¨¹esti¨® de dues d¨¨cades, en la mutaci¨® m¨¦s accelerada que s¡¯ha viscut mai al nostre pa¨ªs. Aix¨° d¨®na un escreix d¡¯urg¨¨ncia i d¡¯emotivitat al testimoniatge. Mira no s¡¯enganya ¨Ci procura no enganyar-nos- en recordar. Aquell era un m¨®n estret, mancat de comfort i sovint de pietat, molt desvalgut, dur¨ªssim. Els pobres ho eren de deb¨°, i l¡¯exist¨¨ncia podia ser un martiri inacabable. El redimia nom¨¦s en part una naturalitat ub¨ªcua ¨Cles coses eren aix¨ª i prou-, una enorme llibertat, que els nostres xiquets ignoren, i la bellesa di¨¤fana del m¨®n, camp i ciutat, una bellesa treballada de generaci¨® en generaci¨® que hem destru?t en molt pocs anys sense necessitat, d¡¯una manera b¨¤rbara i est¨²pida, del tot irremeiable. El m¨®n modern no exigia aquest sacrifici.

El parad¨ªs perdut de la infantesa no va ser per a Mira un parad¨ªs, o no del tot: va ser un m¨®n de veres, amb penes i alegries de veres, ple de tota mena de coses bones i ro?nes, que calia viure i aprendre dia a dia. No era cap parad¨ªs, per¨° s¨ª que s¡¯ha perdut. Aix¨° amera les millors p¨¤gines del llibre del to greu de fons de l¡¯elegia. I potser ¨¦s aquest to de fons el que ens transmet de forma tan vera? i tan corprenedora el m¨®n que ha volgut recrear per a nosaltres Joan Francesc Mira.