Bebo de Barcelona

Bebo Vald¨¦s (Quivican, Cuba, 1918 - Estocolm, Su¨¨cia, 22 de mar? de 2013) era l¡¯encarnaci¨® del t¨°pic que diu que alg¨² ¡°¨¦s un home de m¨®n¡±. De ben diversos or¨ªgens ell mateix, havia viatjat molt abans de sortir de Cuba el 1960. Culte, elegant, amb una mem¨°ria prodigiosa, sempre volia aprendre. Un exemple: un estiu a Peralada es va deixar portar, entusiasmat, a una marat¨® Dal¨ª per Portlligat, Figueres i P¨²bol, on va tocar un piano. ¡°Com m¨¦s coses s¨¦ del personatge ¡ªdeia sobre Dal¨ª, per¨° ho aplicava a tothom¡ª m¨¦s m¡¯interessa i m¨¦s m¡¯adono que en s¨¦ ben poc¡±.

El Festival de Jazz de Barcelona ha tingut una sort especial amb Bebo Vald¨¦s. De fet, l¡¯¨²nic lloc on va presentar en les dues ¨²ltimes d¨¨cades de la seva vida tots i cada un dels seus projectes va ser aquest festival. Aquest ¨¦s un recorregut per la vida barcelonina d¡¯un personatge incomparable.

Pr¨°leg: Los Chavales. Cuba, avui gaireb¨¦ un pa¨ªs del Tercer M¨®n, era als anys quaranta i cinquanta una mena de parad¨ªs, diuen molts dels que hi van ser. S¨ª, hi havia corrupci¨®, m¨¤fia, prostituci¨®, analfabetisme, una dictadura. Tot aix¨° hi era (ara no?). Per¨° tamb¨¦ hi havia una vida cultural activa i cosmopolita (ara s¨ª que no). Bebo havia pogut veure a l¡¯Havana artistes com Vladimir Horowitz, Arthur Rubinstein, Erich Kleiber, Nat King Cole, Sarah Vaughan, Buddy Rich, Milt Jackson i Woody Herman, entre tants d¡¯altres. I a aquella Cuba van arribar, sobretot des de Val¨¨ncia i Barcelona, els m¨²sics de l¡¯orquestra Gran Casino, que van canviar el nom per Los Chavales de Espa?a. Gaireb¨¦ tots catalanoparlants, Los Chavales es van convertir en estrelles amb un repertori internacional farcit de color local (¡°Qu¨¦ bonita es Barcelona...¡±). Com va aprendre Bebo aleshores i li agradava repetir, ¡°Barcelona ¨¦s bona si la bossa sona¡±.

El primer contacte amb el catal¨¤ fou a la Cuba dels 50 sentint a Los Chavales de Espa?a

Amb Eladio Rein¨®n. El 1998, el saxofonista valenci¨¤ Eladio Rein¨®n va convidar Bebo a tocar primer amb un octet a Terrassa i despr¨¦s amb una big band a Luz de Gas dins del Festival de Jazz de Barcelona. A la primavera, abans del seu primer concert, entrevisto Bebo per a El Peri¨®dico. Els 15 minuts que tenia es converteixen en dues hores de conversa. Quan ens acomiadem, li demana al fot¨°graf que ens faci una foto junts, em d¨®na el seu tel¨¨fon d¡¯Estocolm i em diu: ¡°Un d¨ªa haremos conciertos t¨² y yo¡±. No entenc res i me¡¯n vaig, perplex i emocionat.

Primera explosi¨®: Calle 54. Fernando Trueba descobreix Bebo Vald¨¦s i converteix el duo a Calle 54 entre ell i el seu fill Chucho en la gran escena d¡¯amor de la pel¡¤l¨ªcula. El 2000 ¨¦s l¡¯any que molts artistes fan gires sota l¡¯impacte del documental de Trueba. Al Palau, Bebo arriba amb un quintet que inclou Patato Vald¨¦s (que no ¨¦s fam¨ªlia seva), amb qui poc abans ha gravat un disc excepcional, El arte del sabor, a trio amb Cachao al contrabaix.

La bomba: L¨¢grimas negras. A finals de juny del 2003, comen?o a treballar al Festival de Jazz. Al juliol, Bebo toca al Grec amb Diego El Cigala. El vaig a saludar als camerinos. Li dic que tinc una feina nova. ¡°?Te lo dije, que har¨ªamos conciertos juntos?¡±. Aquell any, el festival s¡¯inaugura amb ell. Repetim L¨¢grimas negras, per¨° hi afegim el seu duo amb el violinista Federico Britos. El concert dura gaireb¨¦ tres hores i el sopar acaba a les quatre de la matinada. L¡¯endem¨¤, l¡¯¨²nic que es presenta a temps per sortir de viatge, esmorzat i puntual, ¨¦s Bebo Vald¨¦s.

Bebo de Cuba. La suite que Bebo havia tocat a Luz de Gas torna el 2004 a L¡¯Auditori amb una big band de m¨²sics de Nova York. Dos d¡¯ells decideixen tocar una petita improvisaci¨® no escrita, una c¨¨l¡¤lula r¨ªtmica, com si digu¨¦ssim. Quan s¡¯acaba el concert, Bebo s¡¯hi acosta: ¡°Muy bonito lo que tocaron, pero eso no es lo que est¨¢ escrito¡±. Enmig d¡¯una orquestra amb el turbo posat, ell havia sentit aquests canvis de detall, min¨²sculs.

A duo amb Javier Colina. El 2005, Bebo ha enregistrat al Village Vanguard de Nova York un disc a duo amb el contrabaixista Javier Colina. Ja fa molt pocs concerts, per¨° aquell novembre Bebo i Colina seran al Palau. La demanda d¡¯entrades ¨¦s tan gran que s¡¯acaben posant cadires a l¡¯escenari. Li explico a Bebo que al Palau hi ha hagut concerts amb p¨²blic a l¡¯escenari amb artistes com Daniel Barenboim i Maurizio Pollini, per exemple. ¡°Qu¨¦ bien tocan ¡ªcontesta¡ª, pero ven aqu¨ª, chico: ?Alfred Cortot actu¨® jam¨¢s en el Palau?¡±. Cop de sort. Als arxius del Palau hi ha un programa del 5 de febrer de 1950 en qu¨¨ Cortot (un dels ¨ªdols de Bebo) toca els 24 preludis de Chopin i hi afegeix comentaris sobre les imatges que li evoquen. Els llegeixo. El 15 (Sostenuto, en re bemoll menor): ¡°Pero la muerte est¨¢ aqu¨ª a la sombra¡±. El 17, Allegretto, diu el programa, es tradueix aix¨ª: ¡°Ella me dijo: te amo¡±. A l¡¯altre costat del tel¨¨fon, Bebo els toca tots dos improvisant.

A l¡¯Auditori, amb

Amb el seu quartet. Des de fa anys, el Teatre-Auditori de Sant Cugat ha entrat en la programaci¨® del festival. El 2007, Bebo hi arriba al capdavant del seu quartet. Cap a Sant Cugat anem amb Charlie Haden, que ha aprofitat per quedar-se uns dies m¨¦s a Barcelona. El contrabaixista ¨¦s fam¨®s per la seva f¨°bia als cotxes i als revolts. Hi anem molt tard i, cam¨ª de Sant Cugat, ens perdem i passem per totes les rotondes possibles. Arribem al teatre, sense al¨¨, cinc minuts abans de comen?ar. S¡¯acaba el concert i Haden xiuxiueja: ¡°He estat a punt de plorar¡±.

L¡¯¨²ltim duo. El 2008, Bebo ja ha decidit que no tocar¨¤ m¨¦s en p¨²blic. Els seus problemes de mem¨°ria fan que molt sovint comenci tocant una pe?a i acabi tocant-ne una altra, diu amb ironia. ?s l¡¯¨²ltima gira, a duo amb el seu fill Chucho, i se li fa entrega de la primera medalla d¡¯or del festival. Bebo diu ad¨¦u a Barcelona.

Coda: Rumba para Bebo. Dimarts que ve, farem el que ell ens va dir que hav¨ªem de fer el dia que es mor¨ªs. Sense lloradera, es recordar¨¤ la seva vida amb rom, xocolata i m¨²sica per ballar. Des de m¨²sica cl¨¤ssica fins a un grup religi¨®s invocant els ancestres, passant, ¨¦s clar, pels seus fills Chucho i Mayra. Clients i aficionats barcelonins expliquen que Duke Ellington, nom de cap?alera de la hist¨°ria del festival, tenia com una aur¨¨ola al seu voltant, que era un ¨¤ngel.

Jo, que no vaig tenir la sort de con¨¨ixer Duke Ellington, s¨ª que he tingut l¡¯oportunitat de ser sovint al costat d¡¯un altre enviat especial. Es deia Bebo Vald¨¦s i dimarts que ve Barcelona celebrar¨¤ tot el que ens ha donat.

Joan Anton Cararach ¨¦s el director art¨ªstic del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona des del 2003.

?