Mites, kitsch i t¨°pics

Cada temporada, entre la monotonia i el d¨¦j¨¤ vu, els noms de Joaquim Sorolla, Blasco Ib¨¢?ez i, darrerament, Mari¨¤ Benlliure com a tercer convidat a la terna, tornen a la cartellera cultural valenciana. Una oferta que s¡¯ha convertit en una mena de ritu i, en alguns casos, d¡¯apoteosi commemorativa, i que ha acabat monopolitzant un paisatge cultural esquifit de mena. La reincid¨¨ncia dels tres noms en el cartell expositiu no ha fet sin¨® posar en relleu l¡¯empobriment de l¡¯oferta institucional i la necessitat d¡¯omplir uns contenidors ja for?a depauperats en aquests temps de crisi.

Ara, fent un pas m¨¦s en aquesta celebraci¨® o ¨¨xtasi pl¨¤stic, s¡¯anuncia per a la fi de novembre una altra exposici¨® que, amb el t¨ªtol de ¡°BSB¡± (Blasco, Sorolla, Benlliure), mostrar¨¤ el llegat i les obres dels tres creadors en les col¡¤leccions de l¡¯Ajuntament de Val¨¨ncia. Si l¡¯esquerra va oficialitzar una mena de ¡°reconciliaci¨®¡± amb la mostra dedicada a Sorolla a l¡¯IVAM l¡¯any 1989 ¡ªun ¡°Sorolla m¨¦s enll¨¤ dels t¨°pics¡±, com repet¨ªem els promotors¡ª, ha estat la dreta conservadora, per¨°, la que ha acabat consolidant un statu quo al voltant dels tres personatges. Una mena de noms talism¨¤, de valors segurs per a uns temps fr¨¤gils i de vocacions regionalistes sense sospites. La celebraci¨® del mite de la Val¨¨ncia eterna, creadora i universal traspassada de postal kitsch a ruta tur¨ªstica per a viatgers de l¡¯Ave Madrid-Val¨¨ncia.

M¨¦s enll¨¤ de la icona de la ¡°nova Valencia¡± representada en la silueta de la Ciutat de les Arts de Santiago Calatrava, el recurs insistent de les figures de Sorolla, Blasco Ib¨¢?ez o Mari¨¤ Benlliure porta a debat la seua projecci¨® i perman¨¨ncia en aquest segle xxi, configuradors o col¡¤laboradors d¡¯una visi¨® o identitat valenciana que s¡¯ha anat construint al llarg del segle xx i ara de nou promocionada i convenientment maquillada. ¡°No em sembla que en l¡¯imaginari valenci¨¤ aquestes tres figures tinguen el pes que arribaren a tenir en una altra ¨¨poca¡±, assenyala el director de la revista L¡¯Espill, l¡¯investigador Gustau Mu?oz. I apunta com a raons de pes: ¡°El temps passa, la societat canvia, tot i que la dreta voldria fixar la societat valenciana en un moment del passat per a apuntalar la seua hegemonia, que ara va de caiguda¡±.

Per al soci¨°leg Gil Manuel Hern¨¢ndez estem davant de tres personatges que continuen ¡°ocupant un lloc rellevant, no sabria dir si hegem¨°nic, dins de la cosmovisi¨® dominant i m¨¦s aviat conservadora de la identitat valenciana¡±. I en subratlla l¡¯arrelament en ¡°els ¨¤mbits m¨¦s regionalistes, blavers o fallers¡± com a graner d¡¯aquesta devoci¨® continuada. D¡¯altra banda, a parer seu, es tracta de personatges de la terra amb gran projecci¨® art¨ªstica i no solament local, sin¨® tamb¨¦ internacional, que els confereix un valor afegit com a ¡°cosmopolites¡± o ¡°valencians universals¡±. Una visi¨® cosmopolita que, paradoxalment, contrasta amb la iconografia regionalista amb la qual se¡¯ls acostuma a identificar. ¡°Per l¡¯¨¨poca de les seues produccions reforcen l¡¯imaginari ruralitzant, folkloritzant i idealitzat el que significa ser valenci¨¤, lligant-lo molt al pes de la ciutat de Val¨¨ncia i l¡¯Horta¡±, assenyala Gil Manuel Hern¨¢ndez.

Aquests dies el nom de Sorolla ha tornat a l¡¯actualitat com el protagonista d¡¯un futur museu que ocuparia l¡¯actual Centre Cultural de Bancaixa i, a m¨¦s de redefinir el futur del contenidor, corregiria un d¨¨ficit hist¨°ric pel que fa a la pres¨¨ncia del pintor a la ciutat. ¡°?s curiosa ¡ªdiu Daniel Benito, professor d¡¯Hist¨°ria de l¡¯Art de la Universitat de Val¨¨ncia¡ª aquesta identificaci¨® diguem-ne m¨ªtica pel que fa a la figura de Sorolla amb el paisatge local, si b¨¦ aquesta tem¨¤tica ¡°valenciana¡± nom¨¦s ocupa una part de la seua obra¡±. Una identificaci¨® que, a parer seu, est¨¤ plena de t¨°pics i confusions. ¡°Sorolla no va comptar amb cap mecenes o figura valenciana que promocion¨¦s el seu treball, els grans col¡¤leccionistes de la seua obra cal anar a buscar-los fora, i la prova m¨¦s significativa la tenim que a Val¨¨ncia no hi ha cap col¡¤lecci¨® important¡±, assenyala Benito. I recorda que ¡°ni en vida ni despr¨¦s de mort cap instituci¨® valenciana no va mostrar inter¨¦s per adquirir la seua obra; caldr¨¤ que passen molts anys per a reparar aquesta anomalia, perqu¨¨ no s¡¯ha d¡¯oblidar que els grans enc¨¤rrecs, a Sorolla, sempre li van arribar de fora¡±. I afig: ¡°I a m¨¦s hi ha tota l¡¯her¨¨ncia reflectida en aquest ¡®sorollisme¡¯ terrible i de mal gust que continua mantenint, d¡¯altra banda, una acollida excel¡¤lent entre el p¨²blic¡±. Un ¡°sorollisme¡± transformat en una mena de ¡°c¨¤non obligatori¡± que, a parer de Gustau Mu?oz, ¡°ha estat una limitaci¨®, i la hist¨°ria de l¡¯art valenci¨¤ del segle xx ha estat lluitant per desempallegar-se¡¯n i connectar amb la contemporane?tat¡±. ¡°La societat conservadora ¡ªdiu Mu?oz¡ª es va aferrar al sorollisme com a autocelebraci¨® i la modernitat valenciana hagu¨¦ de lluitar contra aix¨°¡±.

¡°?s cert que durant el segle xx i fins als anys 80 van ser figures que definien d¡¯alguna manera la percepci¨® dels valencians¡±, diu Gustau Mu?oz. ¡°Blasco fou un gran personatge, com a pol¨ªtic i com a escriptor. Sorolla fou un pintor magn¨ªfic i, a m¨¦s, tingu¨¦ una relaci¨® directa amb la modernitat del seu temps. Tots dos van reflectir aspectes de la realitat valenciana i els van donar projecci¨® universal. Omplien, per tant, una gran necessitat social, perqu¨¨ els valencians patim un d¨¨ficit de representaci¨® i de projecci¨® que debilita la identitat col¡¤lectiva¡±. ¡°La q¨¹esti¨® ¡ªdiu Manuel Gil Hern¨¢ndez¡ª ¨¦s que les figures han estat convenientment desproblematitzades, simplificades i empaquetades per al consum identitari i com a souvenir tur¨ªstic¡±. I assenyala les ombres i les lectures superficials que continuen envoltant-los. ¡°Hi ha un desconeixement de la complexitat i de les traject¨°ries vitals i pol¨ªtiques dels personatges, especialment de Blasco Ib¨¢?ez¡±. ¡°La dreta ¨¦s molt selectiva, i aix¨° ¨¦s escandal¨®s des d¡¯un punt de vista de rigor intel¡¤lectual, perqu¨¨ amaguen el Blasco Ib¨¢?ez republic¨¤, laic, anticlerical, socialment progressista¡±, assenyala Gustau Mu?oz.

¡°La dreta ¡ªdiu Gustau Mu?oz¡ª celebra Blasco perqu¨¨ projecta la idea d¡¯una esquerra no valencianista, que ¨¦s el que els agradaria, perqu¨¨ aix¨ª es quedarien en exclusiva el continent identitari. El celebra tamb¨¦ perqu¨¨ va escriure en castell¨¤ i s¨®n refractaris a la literatura de vocaci¨® universal en valenci¨¤¡±. ¡°La dreta valenciana ¡ªdiu Manuel Gil Hern¨¢ndez¡ª ha utilitzat aquests personatges com a s¨ªmbols resignificats i repatrimonitzats d¡¯una versi¨® casolana i conservadora i ¡®genu?nament¡¯ valenciana del que se suposa que han de ser uns bons valencians enfront d¡¯altres personatges ¡®problem¨¤tics¡¯, com podien ser Manuel Sanchis Guarner, Vicent Andr¨¦s Estelles, Raimon o Joan Fuster¡±. Un nou corrent intel¡¤lectual i cultural que comporta una mirada cr¨ªtica i renovadora sobre all¨° que ha estat el mapa cultural hegem¨°nic fins en aquell moment. ¡°La segona meitat del segle xx al Pa¨ªs Valenci¨¤ ¡ªdiu Gustau Mu?oz¡ª, a partir de Joan Fuster, ha estat la hist¨°ria del trencament amb els lligams d¡¯aquests t¨°pics¡±. I assenyala: ¡°La cultura valenciana actual els ha superat. I per aix¨° podem recuperar Blasco amb tota tranquil¡¤litat¡±.