La televisi¨® enemiga (del llibre)

Hi ha molts recursos per a fomentar la lectura des d¡¯una televisi¨® p¨²blica, i RTVV els ha balafiat (quasi) tots. Algun programa espec¨ªfic a hores intempestives o una not¨ªcia dispersa colada en els informatius gr¨¤cies a la tenacitat o l¡¯enginy d¡¯algun heroic periodista de la casa no crea h¨¤bit, ni serveix de gran cosa. Malauradament, aix¨° ¨¦s tot el que ten¨ªem. El context, el mitj¨¤, era (¨¦s) hostil al llibre per naturalesa. El rep¨¤s a les prestatgeries, de fet, reflecteix una her¨¨ncia ben esquifida.

L¡¯any 2000, Edicions 3i4 va publicar La televisi¨® (im)possible, un volum gruixut que recollia les reflexions i les propostes de futur de diversos periodistes a partir de l¡¯experi¨¨ncia de la primera d¨¨cada (ja insatisfact¨°ria) de funcionament d¡¯RTVV. Deu anys despr¨¦s, Josep Rosell¨® public¨¤ 20 anys de Canal 9 (Obrapropia), una an¨¤lisi sobre el paper de la televisi¨® p¨²blica en la societat valenciana. I, ja enguany, Publicacions de la Universitat de Val¨¨ncia ha editat el premonitori Ad¨¦u, RTVV, recull d¡¯articles d¡¯una vintena de treballadors afectats per l¡¯ERO.

De la mateixa manera que la televisi¨® ¨¦s informaci¨® i entreteniment, tamb¨¦ hi ha una part l¨²dica en el m¨®n editorial que esdev¨¦ ben ¨²til per a mantenir el contacte dels teleespectadors amb els llibres. ?s habitual trobar obres basades en programes d¡¯altres latituds o signades (escrites?) per presentadors populars: els mon¨°legs de Buenafuente, la novel¡¤la Isabel, les receptes de cuina del Masterchef, les frases de nens d¡¯El Hormiguero... fins i tot la r¨¤dio pot generar fen¨°mens editorials com el del manual Adolescents.cat (La Galera), un ¨¨xit gens espontani si tenim en compte que a Catalunya hi ha hagut un flux d¡¯idees constant (potser excessiu i tot) per a reconvertir la graella en mat¨¨ria impresa.

Al Pa¨ªs Valenci¨¤, en canvi, els exemples d¡¯obres inspirades en programes de producci¨® pr¨°pia d¡¯RTVV han estat puntuals, excepcionals i de ress¨° esc¨¤s. El llibre Autoindefinits (Bromera, 2006) va significar un primer experiment, que l¡¯editorial d¡¯Alzira tractaria de reproduir el mateix any amb la col¡¤lecci¨® Babal¨¤ abans que l¡¯en¨¨sima reinvenci¨® de la mascota infantil, dilu?da en la graella de segons o tercers canals, l¡¯ocultara de l¡¯imaginari dels xiquets valencians. De la seua banda, Perif¨¨ric public¨¤ Els contes del Samb¨°rik, amb les intervencions de Lloren? Gim¨¦nez en el programa hom¨°nim.

La popularitat de L¡¯Alqueria Blanca ens ha deixat alguns exemples del que podria haver produ?t a casa nostra la complicitat entre el m¨®n audiovisual i l¡¯editorial. Els 26 t¨ªtols amb les dues primeres temporades de la s¨¨rie narrativitzades van gaudir d¡¯una acceptaci¨® notable dins la campanya Llegir en valenci¨¤ de la Fundaci¨® Bromera. En paral¡¤lel, Carena ho va intentar amb La cocina de Dora, receptari de gastronomia tradicional amb una de les protagonistes principals en la portada.

Poc m¨¦s ha donat (liter¨¤riament parlant) el quart de segle d¡¯emissions d¡¯RTVV. I ¨¦s que engegar un projecte editorial amb la complicitat de la televisi¨® valenciana no era una empresa f¨¤cil. Al desinter¨¦s indissimulat de les altes inst¨¤ncies per dur endavant aquest tipus de ¡°productes¡±, s¡¯hi afegia la incre?ble inexperi¨¨ncia en l¡¯explotaci¨® dels drets subsidiaris (marxandatge editorial) i l¡¯abisme d¡¯interessos entre l¡¯esc¨¤s p¨²blic lector en la nostra llengua i el target de Canal 9. Una sintonia millor hauria perm¨¦s crear sinergies, popularitzar autors i t¨ªtols i impulsar la categoria de ¡°llibre medi¨¤tic valenci¨¤¡±, un fenomen de vitalitat i visibilitat propi de les societats editorialment normalitzades.

Si mai hi ha una segona oportunitat per a la televisi¨® p¨²blica en valenci¨¤ i de qualitat que hem somiat, no oblidem aquesta assignatura pendent. Una de m¨¦s.