Joan Navarro a Santa Rosa de Viterbo

Ara fa un any que el poeta va visitar M¨¨xic per donar a con¨¦ixer la seua poesia i per parlar tamb¨¦ de s¨¨rieAlfa. art i literatura en el context d¡¯una trobada molt important sobre poesia i revistes digitals organitzada per l¡¯Instituto Queretano de la Cultura y de las Artes. Navarro edita la revista s¨¨rieAlfa des del 1999.

Fa poc m¨¦s d¡¯un any Joan Navarro va caure com del cel a Santiago de Quer¨¦taro, l¡¯indret de les pedres grans, la vella ciutat colonial enclavada enmig d¡¯una vall semi¨¤rida d¡¯El Baj¨ªo, al centre de M¨¨xic, on creixen els codonyers, les pereres, les pomeres i les tejocoteras amb la fruita dels quals s¡¯adornen per Tots Sants els altarets dels morts, sempre vigilats des de la foscor dels temps per les ancestrals de?tats asteques.

Navarro havia arribat des de la Sa?dia per parlar, en el context del Encuentro de Revistas y Suplementos Culturales Regi¨®n Centro Occidente, sobre poesia i revistes digitals, atesa la seua condici¨® de poeta i d¡¯editor de la revista digital s¨¨rieAlfa. art i literatura. El vespre abans de comen?ar la trobada va fer una lectura de les seues poesies que titul¨¤ ¡°Arxip¨¨lag i altres poemes¡±. El lloc va ser un dels claustres del complex conventual de Santa Rosa de Viterbo, amb un monumental temple de contraforts entortolligats i rajolets de colors ofegat dins d¡¯una teranyina de carrerons de cases baixes, a tocar de Tacos Tucson, del supermercat Matador i de la Zapater¨ªa Shoes... entre fa?anes escrostonades de colors ocres i blaus des de les quals es despengen els fils de la llum i del tel¨¨fon com lianes d¡¯una selva impenetrable, amb la remor d¡¯un tr¨¤nsit ferotge i de l¡¯aigua de les salv¨ªfiques fonts que ressonen llunyanes, espectrals... L¡¯endem¨¤, a la sala on dict¨¤ la seua confer¨¨ncia ¡°s¨¨rieAlfa, el no-lloc o s¨ª¡±, no hi cabia ni un cap d¡¯agulla. El poeta Luis Alberto Arellano, amb l¡¯aspecte d¡¯un gegant somnolent i lleugerament enfad¨®s, capa? de llegir en el cel i el soroll igual que ho faria un xaman en uns p¨¨tals de flors roges, escortava Navarro amb la mirada un punt perduda, atrapada dins l¡¯armadura d¡¯unes gruixudes ulleres negres de pasta. Sobreimpressionada en la paret, evanescent, una pintura d¡¯atzur, com feta d¡¯aigua, de Pere Salinas, amb qui Navarro ha publicat, entre altres, Grafies¡¤Incisions i Atlas (Correspond¨¨ncia 2005-2007).

La pres¨¨ncia de l¡¯autor de Bardissa de foc en un indret com aquell era tant merescuda o l¨°gica com paradoxal. Resulta que s¨¨rieAlfa, escandalosament ignorada per la pobra premsa cultural en catal¨¤, t¨¦ una pres¨¨ncia i un p¨²blic al m¨®n, justament perqu¨¨ es dedica a aix¨°, al m¨®n. Una revista que durant els darrers anys ha publicat en la seua versi¨® original i en la seua traducci¨® al catal¨¤, i de vegades tamb¨¦ a d¡¯altres lleng¨¹es com el castell¨¤, el portugu¨¦s, l¡¯angl¨¦s o el franc¨¦s, poetes brasilers, italians, francesos, israelians, danesos, equatorians, hongaresos capverdians, japonesos, gallecs, quebequesos, alemanys, occitans, bascos, maputxes, mexicans, cubans, angolesos, portuguesos... artistes tamb¨¦ d¡¯arreu del planeta.

'S¨¨rieAlfa' t¨¦ una pres¨¨ncia i un p¨²blic al m¨®n, justament perqu¨¨ es dedica a aix¨°, al m¨®n

La xarxa, extensa i infinita, inassolible ¨Caix¨° ¨¦s el suport¨C, i el criteri polit i la paci¨¨ncia d¡¯entom¨°leg de Joan Navarro ¨C¨¦s a dir, l¡¯¨¤nima¨C, s¨®n la clau d¡¯un ¨¨xit tan consolidat com alhora silenciat, discret. De fet, no va ser fins el 2008 que l¡¯Associaci¨® d¡¯Escriptors en Llengua Catalana del Pa¨ªs Valenci¨¤ va atorgar a la publicaci¨® digital el Premi a la Difusi¨® de la Literatura.

Amb tot, per al cas, i sobretot per al seu editor, que la revista siga aplaudida o no ¨¦s una q¨¹esti¨® del tot f¨²til. L¡¯objectiu no ¨¦s ni de bon tros ¨Ci aix¨ª ho va advertir a Quer¨¦taro¨C, que el comptador de la p¨¤gina que allotja s¨¨rieAlfa es torne boig canviant de nombres o que la cap?alera brille esponerosament en la immensa gal¨¤xia d¡¯Internet com un qualsevol producte cultural d¡¯¨¨xit. A s¨¨rieAlfa no hi ha cap comptador. La cosa va per un altre cam¨ª. Ben mirat, pel cam¨ª de sempre. Al capdavall, all¨° que cal tenir en compte ¨¦s la import¨¤ncia que en realitat t¨¦ el discurs, un discurs, per¨°, que a hores d¡¯ara t¨¦ un nou suport, sens dubte, tan m¨¤gic i sorprenent com ho fou ¨Ci com encara ho ¨¦s malgrat tot¨C el paper. Ser¨¤ el temps i aquesta const¨¤ncia persistent de l¡¯editor el que far¨¤ s¨¨rieAlfa m¨¦s important del que ja ho ¨¦s.

Tot va comen?ar, segons confessa Navarro, el mar? del 1999. Salvador J¨¤fer, una altra de les refer¨¨ncies m¨ªtiques de la generaci¨® dels setanta juntament amb Josep-Llu¨ªs Bonet, l¡¯autor de Getseman¨ª, Fina Cardona, Marc Granell o el mateix Navarro, entre altres, havia inaugurat a la xarxa Terra d¡¯Enlloc. Una p¨¤gina cent per cent jaferiana, inspirada i produ?da des de la utopia pura, rebel contra la condici¨® esclava de l¡¯home contemporani. Una p¨¤gina on poder llegir juntament amb el mateix J¨¤fer alguns dels textos de la millor tradici¨® universal, amb imatges corprenedores, amb un glossari concebut, organitzat per a endinsar-se en els misteris de la sensibilitat humana.

Aquest ¨¦s, doncs, juntament amb el desig llargament covat de ser editor, el detonant. Seria J¨¤fer tamb¨¦ qui orientaria les primeres passes, qui guiaria Navarro en el laberint del llenguatge HTML, en els misteris de l¡¯edici¨® electr¨°nica, dels protocols de transfer¨¨ncia, els hipervincles, els marcadors i les eines... La m¨¤xima de Mies Van der Rohe, ¡°menys ¨¦s m¨¦s¡±, el duria finalment a produir una publicaci¨® neta, elegant, on imatge i paraula han acabat per conquistar el cingle ensems despr¨¦s d¡¯un llargu¨ªssim cam¨ª.

Una pintura de Paul Klee, Port amb velers, i un dels seus poemes, Un s¨ªmil, tradu?t per Navarro de l¡¯alemany, van inaugurar s¨¨rieAlfa. A Klee l¡¯acompanyava una tinta xinesa d¡¯Ausi¨¤s Navarro, un dibuix de Joseph Beuys, Der Shamane, i un poema breu de l¡¯altre d¡¯Oliva, Enric S¨°ria, ¡°Mainz des del riu¡±: Gl¨°ria del jorn. / La catedral s¡¯eleva / dins l¡¯aigua i l¡¯aire... va escriure qui sap si com una premonici¨® l¡¯autor d¡¯Arqueologia.

La narrativa t¨¦ tamb¨¦ pres¨¨ncia, encara que breu, a s¨¨rieAlfa, amb la publicaci¨® d¡¯uns primers textos narratius d¡¯Octavi Monson¨ªs, de la brasilera Veronica Stigger, de Joan M. Monjo, del su¨ªs Peter Bichsel, del bolivi¨¤ Victor Montoya... s¨¨rieAlfa ha anat creixent durant tots aquests anys sobre una estructura complexa, tot i la seua senzillesa aparent, amb la vocaci¨® de donar a con¨¦ixer principalment el nombre m¨¦s gran dels discursos po¨¨tics que es fan pel m¨®n.

Tot va comen?ar, segons confessa Navarro, el mar? del 1999

Descobrir i traduir, reinterpretar sotmetent sempre els textos originals i tradu?ts al catal¨¤ al mirall potent¨ªssim i potenciador de la imatge, tot plegat d¡¯una pintura, d¡¯una fotografia... a la imatge hipn¨°tica, posem per cas, de Salinas ¨Cun dels valors m¨¦s importants de la publicaci¨®¨C, de Claudia Roquette-Pinto, Rafa Bartual, Juan Mazorriaga, Alonso Licerio, Sissy Eiko, August Strindberg, Pepe C¨¢ccamo, Joaquim Cardoso Dias... sotmetre a aquest exercici de reiteraci¨® est¨¨tica les poesies, els textos, d¡¯Eduardo Sterzi, Jean Pierre Pouzol, Rami Saari, Ernest Pepin, Taneda Sant?ka, Laura Erber, Sylvia Riestra, Lorenzo Garc¨ªa Vega, Gemma Gorga, Luis Alberto Arellano, Lila Zemborain...

L¡¯estructura de s¨¨rieAlfa ha perm¨¦s en bona part poder encabir un repertori tem¨¤tic tan ampli com divers. B¨¤sicament, la publicaci¨® s¡¯articula a trav¨¦s de tres seccions V¨¤ria, una miscel¡¤l¨¤nia de textos po¨¨tics, la publicaci¨® trimestral s¨¨rieAlfa i l¡¯anomenat Llibre del Tigre, on es recullen poemes en totes les lleng¨¹es del m¨®n en qu¨¨ figura el nom de l¡¯animal. Un llibre que t¨¦ la benedicci¨® de Friedrich Nietzsche, autor de l¡¯enigm¨¤tica cita amb flors i garlandes est¨¤ recobert el carruatge de Dion¨ªs: sota el seu jou caminen la pantera i el tigre... Dins d¡¯aquesta estructura o estrat¨¨gia amb voluntat totalitzadora cal parlar obligat¨°riament dels n¨²meros especials. Entre aquests el n¨²mero 14, Fluxo de linguagem, un dels diversos n¨²meros dedicats als poetes brasilers; el 30, Panamericana, poetes americanes nascudes a partir del 1976, on es van antologar 65 poetes i van ser 18 els traductors al catal¨¤. O el m¨¦s bell n¨²mero de tots, el 57, dedicat al japon¨¦s Taneda Sant?ka, bellament pintat per Salinas i tradu?t directament del japon¨¦s al catal¨¤ i al castell¨¤ per Jordi Mas i al portugu¨¦s i a l¡¯angl¨¦s pel brasiler Pedro Erber.

En el resultat final de s¨¨rieAlfa ¨¦s cabdal tamb¨¦ el treball desinteressat de tants i tants traductors coordinats per l¡¯editor de la revista. Sense aquest esfor?, la publicaci¨® no hauria assolit un dels seus objectius: la difusi¨® dels textos po¨¨tics.

A hores d¡¯ara, la solidesa d¡¯aquesta important publicaci¨® liter¨¤ria, independent, amb els ¨²nics recursos del criteri i el treball pacient, est¨¤ fora de tot dubte. s¨¨rieAlfa fa un paper important¨ªssim contra la invisibilitzaci¨® no tan sols de la poesia en catal¨¤, sin¨® de la poesia i la literatura en maj¨²scules en un m¨®n que est¨¤ abandonat a la frivolitat dels 140 car¨¤cters i de la lletra apressada i ¨²nicament concebuda per al su?cidi p¨²blic en la xarxa. Una publicaci¨® que fa tamb¨¦ un paper a favor de l¡¯intercanvi promiscu i nodridor, ¨¦s una mena de sofisticada maquin¨¤ria pensada per a connectar, distribuir les sensibilitats de tots els creadors del m¨®n all¨¤ on estiguen, all¨¤ on s¡¯amaguen.

La publicaci¨® acaba d¡¯arribar al n¨²mero 59: Passaports l¨ªquids. Quatre poetes croats. L¡¯exemplar digital, a cura de Pau Sanchis, poeta i un dels traductors actuals amb un dels treballs m¨¦s s¨°lids, posa a l¡¯abast textos de Dorta Jagic, Marko Pogakar, Ivica Prtenjaca i Ana Brnardic, il¡¤lustrats amb fotografies del mateix Joan Navarro. A la cara em brilla la lluna groga balc¨¤nica / vaig oblidar apagar-la en creuar l¡¯oce¨¤... resa Brnardic... De creuar oceans va la hist¨°ria.