La perversi¨® de la mirada

Arribe a l¡¯estudi de Carmen Calvo i em trobe que est¨¤ de mudances. Una colla de for?uts de l¡¯empresa Benilimp mouen quadres d¡¯ac¨ª cap all¨¤, sota la seua atenta supervisi¨®. Carmen est¨¤ nerviosa, va vestida amb una roba alleopardada, d¨®na instruccions, diu a?¨° no, all¨° tampoc, i ac¨ª de cap manera. ¡°Qu¨¨ fa aquesta nina sobre la prestatgeria? Qu¨¨ us penseu, que podeu deixar les coses en qualsevol lloc?¡± protesta de colp. Els homenots se la miren esporuguits: segurament, aquell mat¨ª, quan han comen?at la feina, no sabien ben b¨¦ on es dirigien. Era un dia m¨¦s. Un dia qualsevol. Un d¡¯ells es queda mirant fixament un dels quadres m¨¦s grans: representa un grup de quatre soldats que tenen al cap una muni¨® de panderoles. El mira estranyat, una mica retirat, per¨° jo diria que profundament encuriosit. Llegeix el t¨ªtol i torna a mirar el quadre. Segur que pensa com de sorprenent ¨¦s tot all¨°. Carmen juga amb la imaginaci¨® dels espectadors, amb all¨° que poden pensar, amb les seues intu?cions. Una fotografia d¡¯un matrimoni amb unes m¨¤scares, o una n¨²via amb el cap tot ple d¡¯agulles, produeix un calfred instintiu, innat, alguna cosa de pregona i biol¨°gica. Carmen ¨¦s una prestidigitadora de les emocions humanes. El treballador junt amb un company mou aquell quadrot, i el deixa en un altre rac¨® de l¡¯estudi. Per indicaci¨® de l¡¯artista porten guants blancs; ¨¦s una escena una mica surrealista: un grup de goril¡¤les amb guants de cot¨®, movent d¡¯ac¨ª cap all¨¤ imatges d¡¯homes i dones amb m¨¤scares, o de xiquetes vestides de primera comuni¨® travessades per agulles de colors. De sobte Carmen crida un dels treballadors, un goliath de nom Vicente, i li mostra una fotografia: hi apareix ella sobre un tamboret, amb un fuet en les mans. Una imatge divertida, per¨° d¡¯evocacions s¨¤diques, que l¡¯homenot no sap com interpretar. Carmen li diu, rient: ¡°Ac¨ª hi ha molt de vici! Molt de vici!¡± i torna a riure, aquell riure tan franc i entremaliat que t¨¦, que ¨¦s un com un raig de llum. Els de les mudances no saben qu¨¨ dir, i riuen tamb¨¦, t¨ªmids, timid¨ªssims, redu?ts a personatges de Liliput. La domadora pot fer qualsevol cosa amb ells. En qu¨¨ acabar¨¤ tot all¨°? sembla que es pregunten. Per¨°, de sobte, els ofereix una cervesa, i aquests diuen que no, que no, que de cap manera, que estan treballant. Carmen protesta, els fita, els diu que deixen de treballar i que facen el favor de prendre una cervesa, que no tot en la vida ¨¦s el treball. Mig en broma els amena?a que no els tornar¨¤ a contractar; fins i tot apunta que traur¨¤ el fuet. Aquests se la miren amb una mica d¡¯inquietud: per una vegada, em sembla, preferirien seguir en el frau. Per¨° al final accepten la cervesa, que beuen tots quatre en silenci, un silenci respectu¨®s, amb els guants posats, mentre miren el quadre dels soldats amb les panderoles al cap. Un dels soldats t¨¦ la cara mig coberta, per¨° un ull lliure d¡¯insectes s¡¯hi projecta sobre la sala com si al seu torn ens estiguera fitant a tots nosaltres. De colp entenc el t¨ªtol del quadre, ¡°La perversi¨® de la mirada¡±. I el mire, si m¨¦s no, amb major intensitat.