El xiquet de l¡¯hort

Joan Francesc Mira ha escrit un bonic llibre autobiogr¨¤fic titulat El tramvia groc (Proa). La qualitat i la pulcritud de la seua prosa de seguida ens sedueix i ens fa avan?ar r¨¤pidament per l¡¯escrit. En les primeres planes del llibre, Mira apel¡¤la al relat autobiogr¨¤fic de Claude Simon, titulat El tramvia, i tamb¨¦ a Parla mem¨°ria de Vladimir Nabokov. I ¨¦s ben cert que darrere d¡¯El tramvia groc hi ha aquests dos grans noms, aquestes dues grans forces de la naturalesa, que treballen amb els records i els metamorfosen amb la seua preciosa manera d¡¯escriure. Precisament Joan Francesc Mira va traduir al catal¨¤ El tramvia de Simon, i en el seu tramvia groc reconeix no sols la coincid¨¨ncia en el titular, sin¨® tamb¨¦ alguna altra cosa m¨¦s, una manera d¡¯enfrontar-se al passat. Tanmateix, crec que en les mem¨°ries de Simon i Nabokov l¡¯enyor i la melancolia ho impregnen tot, i amb una mirada c¨¤lida, torbada i vaporosa cap a aquells dies, que foren tan feli?os. En canvi, en El tramvia groc Joan Francesc Mira ens parla d¡¯aquells dies d¡¯infantesa amb estima, per¨° amb ben poc enyor. La casa on vivien, en el llogaret de La Torre, era inc¨°moda i freda, i la faena dels pares dif¨ªcil i esclava (son pare, que era recaptador d¡¯impostos, havia de criar gallines i porcs en uns camps contigus per a poder traure un sobresou). La mis¨¨ria i la tristesa de la postguerra ho ameren tot, aix¨ª com les malalties temibles, com el quist hidat¨ªdic que va patir sa mare (que de poc la mata), o el t¨¨tanus de l¡¯oncle, que va morir amb dolors temibles. Tot all¨° va omplint les p¨¤gines del seu tramvia, aquell recorregut cap al passat fosc, a vessar de dificultats, d¡¯estretors, d¡¯un fred glacial que se t¡¯encasta en els ossos. Si les evocacions de Simon i de Nabokov s¨®n a tot color (l¡¯un a Perpiny¨¤, vora la mar; l¡¯altre a la seua R¨²ssia natal, en les terres i possessions de la fam¨ªlia riqu¨ªssima), les de Mira s¨®n en blanc i negre o, a tot estirar, de color s¨¨pia. El llegim amb una mica de congoixa i admirem la seua honestedat intel¡¤lectual, que narra aquell passat tan descarnat. Mira ens detalla la vida d¡¯aquells dies i fa una v¨ªvida descripci¨® d¡¯aquell ambient de tanta pen¨²ria, sense un bany en casa, sense aigua corrent, sense calefacci¨®, quasi sense cuina, tots agrumollats al voltant d¡¯un braseret de carb¨®. Hi ha moments entranyables dedicats a sa mare (aquella dona abocada a la fam¨ªlia, estereotip de mare resignada i patidora) i frases dures al pare (¡°havia sigut un home insegur, fracassat, orgull¨®s i profundament trist¡±). I belles descripcions de Val¨¨ncia i de l¡¯horta, on hi ha alguns dels millors passatges del llibre: ¡°Cal sentir amb les mans i entre els dits la suavitat d¡¯aquesta terra, la seua textura material (que no ¨¦s gens natural, ¨¦s mat¨¨ria transformada), cal contemplar els marges, els solcs i les taules o feixes, la pulcritud de les l¨ªnies i de les superf¨ªcies, i la correcci¨® regular dels camps conreats [¡­]. L¡¯art agr¨ªcola de l¡¯horta de Val¨¨ncia ¨¦s un pur prodigi. ?s la nostra aportaci¨® m¨¦s substancial i distintiva a la hist¨°ria de les arts humanes¡±. En la portada del llibre l¡¯autor figura retratat en una fotografia d¡¯aquells dies d¡¯infantesa, fent equilibris sobre una estaca del seu camp de l¡¯horta, de terra treballada i esponjosa. I ens comenta que la gent de La Torre el coneixia com ¡°el xiquet de l¡¯hort¡±. Una preciosa fotografia, en blanc i negre, que explica no sols un innocent passatemps infantil, sin¨® un fet molt m¨¦s transcendent i profund, que recorre tota l¡¯obra: els grans equilibris de la vida.