La indifer¨¨ncia clarivident

?s probable que, si La clau de volta s'hagu¨¦s publicat l'any que Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913-Bellvitge, 1974) va donar-la per acabada -l'any 1961-, hauria viscut una sort semblant a la de les seves altres novel¡¤les, amb l'excepci¨® de K. L. Reich , que s'extravi¨¦s en algun rac¨® de la mem¨°ria i que no es pogu¨¦s llegir fins que alguna editorial la recuper¨¦s amb motiu de la celebraci¨® del centenari del naixement del seu autor. Des del moment de la seva escriptura fins al de la seva publicaci¨®, van haver de transc¨®rrer 14 anys, per¨° K. L. Reich de seguida va anar rescabalant-se de les adversitats que li impedien deixar enrere la seva condici¨® d'in¨¨dita i, ben aviat, es va anar forjant el lloc de privilegi que es mereixia dins la literatura europea centrada en la superviv¨¨ncia en els camps de concentraci¨® nazis: con¨¨ixer de primera m¨¤ fins on poden arribar les estrat¨¨gies vitals desenrotllades pels presoners a l'hora de suportar totes les categories de la barb¨¤rie ¨¦s una bona ra¨® per fer de K. L. Reich una lectura incessant.

No ha passat el mateix amb la resta de la narrativa d'Amat-Piniella, probablement perqu¨¨, en comptes de la superviv¨¨ncia necess¨¤ria d'uns personatges en unes condicions extremes, tracten d'unes estrat¨¨gies molt menys excepcionals, les que garanteixen sobreviure trivialment: un t¨ªtol d'Amat-Piniella, Retaule en gris , podria definir quina ¨¦s la voluntat liter¨¤ria que empeny l'autor en el moment de concebre aquestes novel¡¤les, el dibuix de la tristesa s¨°rdida que es respirava endormiscadament en una societat d'una atmosfera enrarida i v¨ªctima d'una absoluta falta d'imaginaci¨®, i en la qual no sembla que cap personatge creat per Amat-Piniella sigui capa? d'entreveure cap altre color que no sigui el gris, abatut tothom pel tedi, la fatiga i la fatiga que causa el tedi.Aquest ¨¦s l'ambient de la ciutat de La clau de volta , un territori violent i primari que proporciona al lector l'oportunitat de contemplar-hi l'ample ventall dels matisos de la mesquinesa, un repertori molt ric dels diferents graus de peresa que es poden adquirir sense esfor?, i un cat¨¤leg de les diverses variants de l'¨¤nsia de la fortuna f¨¤cil amb qu¨¨ combatre la fam sense vels.

?s en un rerefons tan inh¨°spit com aquest que Juli¨¤, el protagonista de La clau de volta, intenta fugir del seu jo inescapable a trav¨¦s de l'alcohol, in¨²tilment, tant perqu¨¨ la seva indifer¨¨ncia cap a tot ¨¦s clarivident com perqu¨¨ t¨¦ la sort de comptar, a pesar seu, amb dues ajudes entossudides a salvar-lo de la derrota i l'enfonsament: hi ha la pres¨¨ncia del cunyat i els seus bons consells, i hi ha l'aparici¨® de la noia que Juli¨¤ coneix arran de l'accident de tr¨¤nsit que provoca, i que esdev¨¦ el nus entre l'abans i el despr¨¦s de la trama, l'infern despr¨¦s del purgatori on habitava i abans d'emprendre el cam¨ª del cel de l'alliberament. Al mateix temps, tamb¨¦ serveix per lligar les dues hist¨°ries paral¡¤leles narrades fins aleshores, la vida de la fam¨ªlia petitburgesa a la qual pertany el protagonista, i la fam¨ªlia a frec de la pobresa a la qual pertany la v¨ªctima de l'accident.

La clau de volta ¨¦s una novel¡¤la on l'estil no desafina mai, hi ha poques vegades que es desenfoquin els nuclis de la trama, i dels fils narratius que es van trenant l'¨²nic que es pot dir ¨¦s que es desenrotllen amb una convicci¨® que s'encomana al lector. Per¨° al mateix temps, es t¨¦ la certesa que Amat-Piniella no pot aconseguir que el lector s'inquieti i vibri amb els infortunis morals i els dubtes vitals que corquen el protagonista perqu¨¨, al capdavall, l'autor compleix al peu de la lletra el repertori de llocs caracter¨ªstics d'aquell tipus de novel¡¤la anomenada existencialista -els remordiments de la culpa, la deixadesa q¨¹estionada i combatuda- sense que cap corba perillosa o un desnivell sense senyalitzar sobti una mica m¨¦s enll¨¤ del previst i mobilitzi la curiositat del lector. I potser s¨®n aquestes les raons que han fet que les novel¡¤les d'Amat-Piniella hagin estat massa desateses pel lector.