¡®Sa¨®¡¯: un fet ins¨°lit en la premsa valenciana

El titular que encap?ala aquest reportatge ¨¦s una frase dita pel periodista Francesc Mart¨ªnez Sanchis al comen?ament de la defensa de la seua tesi doctoral. La revista cristiana Sa¨®, nascuda el juliol del 1976, ha estat un fet ins¨°lit, no tan sols perqu¨¨ ¨¦s la publicaci¨® en valenci¨¤ m¨¦s veterana (fa quasi 38 anys que es pot trobar als quioscos), sin¨® perqu¨¨ va aconseguir ¡°la uni¨® de cristians i de no creients en el mateix projecte editorial¡±, particularitat que ha centrat l¡¯estudi de Mart¨ªnez Sanchis.

La revista Sa¨® (1976-1987): La construcci¨® de la premsa democr¨¤tica valencianista i de la identitat valenciana progressista ¨¦s una an¨¤lisi dels antecedents i les aportacions de ¡°mig segle d¡¯hist¨°ria de dos sectors de premsa, la valencianista i la de proximitat, que no havien estat estudiats fins ara en profunditat i amplitud¡±, ens explica Mart¨ªnez Sanchis. ?s a dir, la que l¡¯autor anomena ¡°premsa identit¨¤ria¡±, des del 1939 fins al 1987, per l¡¯¨²s del valenci¨¤ i el tractament de temes arrelats a la societat valenciana, i que Sa¨® va protagonitzar indiscutiblement des que es va crear el 1976.

Un dels promotors i primer director de la publicaci¨®, Josep Antoni Comes (Pedreguer, 1930), recorda que Sa¨® ¡°va n¨¤ixer amb molta pobresa, no ten¨ªem ni local, ni diners, ni res de res, per¨° hi havia un clima d¡¯euf¨°ria i molta voluntat de treballar per recuperar la llengua, la cultura i els s¨ªmbols del Pa¨ªs¡±. El projecte va n¨¤ixer ¡°d¡¯una colla de gent que pretenia aplicar els preceptes del Concili Vatic¨¤ II i de la lit¨²rgia en valenci¨¤¡±, explica Comes. ¡°Vol¨ªem fer una revista cristiana, per¨° no eclesi¨¤stica, que no depenguera de la jerarquia. No vol¨ªem ser un butllet¨ª oficial de la di¨°cesi¡±, afig, mentre assegura que aquesta llibertat no va suposar cap tipus d¡¯enfrontament amb l¡¯arquebisbat.

L¡¯obertura editorial de la revista i l¡¯afany d¡¯implicar tot l¡¯espectre social i cultural explica la participaci¨® de personatges amb car¨¤cters tan diversos com ara Joan Francesc Mira, Manuel Sanchis Guarner, Ernest Lluch, Josep Vicent Marqu¨¦s, Gon?al Castell¨® o Joan Fuster, entre molts altres col¡¤laboradors.

Fins i tot, Rosa Solbes, veterana periodista i feminista, explicava en aquest diari mateix l¡¯acceptaci¨® dels seus articles a Sa¨®: ¡°Si alg¨² del consell de redacci¨® va discrepar del nostre missatge, absolutament contradictori amb el relat b¨ªblic d¡¯Eva com a m¨¤xima responsable del fet que el g¨¨nere hum¨¤ visca en un infern i no en un parad¨ªs, no sols no va encendre cap foguera, sin¨® que ni tan sols va haver de presumir de tolerant fent-nos-ho saber¡±.

¡°Ins¨°lita¡±, ¡°¨²nica¡± i ¡°imprescindible¡± s¨®n alguns dels adjectius emprats per Mart¨ªnez Sanchis per a descriure Sa¨®. ¡°Encap?ala a Val¨¨ncia, almenys fins a la consolidaci¨® d¡¯El Temps, el moviment recuperador i de reivindicaci¨® de la identitat valenciana en la l¨ªnia del nou valencianisme fusteri¨¤, aspirant a la normalitat cultural¡±. ¡°Si b¨¦ el progressisme cat¨°lic ¨¦s l¡¯element originari de Sa¨®¡±, raona l¡¯autor de la tesi, ¡°es va produir l¡¯entrada de la intel¡¤lectualitat agn¨°stica del nou valencianisme inspirat en l¡¯obra de Joan Fuster¡±. ¡°Un cam¨ª que enceta Vicent Ventura, que aplanen Josep Espasa, Joan Josep P¨¦rez Benlloch, Vicent Rossell¨® i Joan Francesc Mira, i que accepta finalment el mateix Fuster, com hem pogut constatar¡±. ¡°Entre els cat¨°lics i agn¨°stics, dos sectors hist¨°ricament antag¨°nics al Pa¨ªs Valenci¨¤¡±, afig Mart¨ªnez, ¡°es produeix en la Transici¨® un punt de coincid¨¨ncia ideol¨°gica: el valencianisme progressista. I sobretot una necessitat estrat¨¨gica d¡¯apropar-se davant la feblesa de la premsa en valenci¨¤ i la viol¨¨ncia anticatalanista del blaverisme¡±.

La contextualitzaci¨® de l¡¯estudi ha dut Mart¨ªnez Sanchis a revisar 142 publicacions m¨¦s, entre les quals destaquen Sic¨¤nia, Valencia Cultural i Gorg (editades durant el franquisme), Dos y dos, Valencia Semanal i El Temps (ja en democr¨¤cia), i altres d¡¯¨¤mbit local i comarcal que contribu?ren sens dubte a la recuperaci¨® i la difusi¨® cultural en totes les disciplines, com ara Annals (l¡¯Horta Sud), Guaita-Ullal (la Safor), o Agua?ts (la Marina Alta). Tot, sense oblidar publicacions de recerca i pensament com Trellat, L¡¯Espill, Batllia i Afers; premsa sat¨ªrica com El Corc¨® i El pardalot engabiat; revistes nacionalistes de partits pol¨ªtics com Cal Dir, Lluita o El Poble Valenci¨¤; de tem¨¤tica agr¨ªcola (Agricultura Jove i Camp Valenci¨¤), educaci¨® (Allioli) o ecologia (La Casa Verda), aix¨ª com ¡°l¡¯emblem¨¤tica Camacuc de c¨°mic infantil¡±, en paraules de Mart¨ªnez Sanchis. ¡°Aquestes 142 publicacions, juntament amb Sa¨®¡±, explica, ¡°contribu?ren a construir la premsa democr¨¤tica valencianista i la identitat valenciana progressista¡±.

L¡¯estudi de Mart¨ªnez Sanchis ¨¦s el primer d¡¯aquest sector de la premsa valenciana amb criteris de classificaci¨®, ja que inclou apunts de l¡¯organitzaci¨®, el finan?ament, la difusi¨® i el paper que van tenir en l¡¯anomenada ¡°Batalla de Val¨¨ncia¡±. Publicacions amb caracter¨ªstiques comunes, i no desitjables precisament: ¡°capital social feble, poc professionalitzades, periodicitat irregular [en la meitat de les revistes], tiratges redu?ts [la majoria no superen els 2.000 exemplars] i en qu¨¨ la figura del subscriptor ¨¦s decisiva per a mantenir-les¡±. Publicacions ef¨ªmeres, per tant (el 62,5% no va durar m¨¦s de cinc anys), ¡°que van disseminar les energies sense poder arribar a crear un diari de massa potent i aglutinador de totes les sensibilitats del nacionalisme¡±, segons Mart¨ªnez Sanchis.

¡°La m¨ªnima xarxa de revistes d¡¯informaci¨® general que hi ha, en la qual s¡¯inclou Sa¨® i El Temps com a referents principals, s¨®n una gota d¡¯aigua dins de l¡¯immens oce¨¤ de premsa en castell¨¤¡±. ¡°El creixement de la premsa en catal¨¤ s¡¯ha fet espontani, mancat d¡¯una ajuda institucional planificada i sotmesa a tota classe d¡¯entrebancs i dificultats¡±, conclou l¡¯autor.

Fins i tot Sa¨® i El Temps experimenten aquests entrebancs als quals s¡¯han sumat la crisi econ¨°mica i la crisi del periodisme. Dels 3.500 exemplars el 2007, Sa¨® va abaixar-ne el tiratge a 1.200 al cap de tres anys (dels quals 990 es venien directament a subscriptors). A banda de la crisi, la Generalitat Valenciana i l¡¯Ajuntament de Val¨¨ncia van suspendre els convenis signats amb la revista, que va estar a punt de tancar l¡¯estiu del 2012.

Josep Antoni Comes, el primer director de Sa¨®, recorda que li digueren el 1976: ¡°Aix¨°, en un parell d¡¯anys haur¨¤ desaparegut¡±. ¡°I no, encara continua¡±, diu Comes, ben orgull¨®s.