Provincians del temps

Ryszard Kapuscinski, com el seu remot precursor Her¨°dot, era un home que eixia de casa, que corria pel m¨®n preguntant i mirant, era el contrari de tants escriptorets, politiquets i intel¡¤lectualets de tants pa?sos (i del nostre molt especialment), que no veuen ni entenen ni saben m¨¦s enll¨¤ d¡¯una curta frontera. D¡¯una curta frontera en l¡¯espai, o en el temps. L¡¯escriptor viatger polon¨¦s, recordant Her¨°dot i el sentit de la hist¨°ria, defineix com a ¡°provinci¨¤¡± aquell que pensa en un espai limitat i li atribueix un significat excessiu, universal (¡°La Comunitat ¨¦s el model i l¡¯enveja del m¨®n¡±, deia el petit president Camps; ¡°Rajoy ha fet un viatge triomfal a Washington¡±, diu la premsa espanyola, mentre els diaris americans ni l¡¯anomenen). Jo, aquesta actitud, potser la definiria tamb¨¦ d¡¯una altra manera m¨¦s contundent, per¨° tant se val. I a continuaci¨® escriu Kapuscinski: ¡°Per¨° T. S. Eliot adverteix contra un altre provincianisme, un de temporal i no pas espacial: ¡®A la nostra ¨¨poca, en qu¨¨ els homes semblen m¨¦s propensos que mai a confondre la saviesa amb els coneixements i els coneixements amb la informaci¨®, i a intentar resoldre els problemes de la vida en termes d¡¯enginyeria, sorgeix un nou tipus de provincianisme que potser mereix un nom nou. ?s un provincianisme del temps, no de l¡¯espai: un per al qual la hist¨°ria ¨¦s simplement la cr¨°nica dels ginys humans que han servit pel que convenia i han estat descartats; un per al qual el m¨®n ¨¦s nom¨¦s propietat dels vius, una propietat en la qual els morts no tenen accions. L¡¯amena?a d¡¯aquest provincianisme ¨¦s que tots, tots els pobles de la terra, podem ser provincians junts, i els que no s¡¯acontenten de ser provincians nom¨¦s poden esdevenir ermitans¡¯.¡± A?¨° pensava Eliot en 1944, i d¡¯aix¨° han passat ja setanta anys, i ¨¦s molt pitjor. Si volen un cas emblem¨¤tic, i exasperant, pensen en els pol¨ªtics valencians, tots els dels ¡°populars¡±, la major part dels ¡°socialistes¡±: no s¨®n nom¨¦s ¨ªntimament provincians de l¡¯espai, encara ho s¨®n m¨¦s del temps. No els interessa la hist¨°ria, no els importa: no volen recordar ni saber, no volen entendre el passat (els darrers 300 anys, per exemple, o els darrers 30), i no poden entendre el present.