Desfer el pas

Un dels camins que Italo Calvino va pronosticar que recorreria la literatura del segle XXI era el de la multiplicitat, i preveia que la novel¡¤la podria ser considerada com una mena d¡¯enciclop¨¨dia oberta on el contingut esdevindria alguna cosa semblant a un llibre de sorra: els arguments es bifurcarien, la construcci¨® seria fragment¨¤ria, les veus narradores es basarien en la conjectura, no es dissimularien ni eliminarien del text els s¨ªmptomes de fatiga o desgana que assalten l¡¯autor durant el proc¨¦s d¡¯escriptura, el desordre o la fragilitat del pensament no s¡¯emmascararien, hi hauria arreu les digressions gratu?tes ¡ªo aparentment gratu?tes¡ª, i la metanarrativitat en seria el signe identificatiu essencial.

La multiplicitat de la novel¡¤la segons la teoria de Calvino seria representada per l¡¯eclecticisme, pels discursos imbricats, per les seq¨¹¨¨ncies incoherents i per les hist¨°ries no lineals, inabastables i desordenades: la multiplicitat de la novel¡¤la segons la pr¨¤ctica d¡¯autors com Manuel Baixauli (Sueca, 1963) serien llibres com ara L¡¯home manuscrit (2007) o La cinquena planta, un tipus personal de ficci¨® que es podria emparar sota un d¨ªstic de l¡¯escriptor ¡ªde Sueca, tamb¨¦¡ª m¨¦s secret de la literatura catalana, Josep Palacios: ¡°El cam¨ª pel qual vaig no ¨¦s cam¨ª, visi¨® ni miratge:/ no hi ¨¦s sentit el sentit, cada nou pas desf¨¤ el pas¡±.

A La cinquena planta, un personatge anomenat B (Baixauli?), despr¨¦s d¡¯haver escrit una novel¡¤la titulada L¡¯home manuscrit (L¡¯home manuscrit que tothom ha pogut llegir?) sent els primers s¨ªmptomes d¡¯una malaltia que el deixa completament paralitzat, com una pedra ¡ªo com un presoner imm¨°bil d¡¯alguna obra de Samuel Beckett¡ª, per¨° capa? de pensar i sentir. Al cap de 42 dies, comen?a a recuperar la mobilitat i l¡¯autonomia, i durant l¡¯estada al sanatori coneix uns personatges que van a la recerca d¡¯un oient per relatar les seves novel¡¤les particulars, per narrar sense llei ni condemna els seus somnis deplorables i humans, les seves vacil¡¤lacions pusil¡¤l¨¤nimes i les seves fantasies m¨¦s impossibles: la filla d¡¯un violinista que, pres en un camp de concentraci¨®, havia tocat per als companys de barrac¨® al final de cada jornada d¡¯horror; una infermera viuda que ha vist morir el seu fill; un fot¨°graf que fa per enc¨¤rrec un reportatge sobre la clariana d¡¯un bosc; una arquitecta que projecta edificis impossibles i que dibuixa l¡¯aridesa del dolor; una fisioterapeuta que experimenta el goig del servilisme sensual; un dement que s¡¯expressa a trav¨¦s d¡¯aforismes; el personatge anomenat B que descriu el proc¨¦s d¡¯edici¨® i publicaci¨® de L¡¯home manuscrit.

I aqu¨ª haurien de figurar uns punts suspensius, perqu¨¨ cada nou pas que tra?a Baixauli desf¨¤ l¡¯anterior i, al final, el que queda ¨¦s la certesa de la impossibilitat d¡¯evadir-se del laberint de la imaginaci¨®, com si a l¡¯autor el fascin¨¦s el fet mateix d¡¯escriure com a m¨¨tode per ordenar el caos de la vida, la sensaci¨® de la for?a f¨ªsica de crear mons mentals per sacsejar l¡¯experi¨¨ncia lectora amb un munt d¡¯imatges di¨¤fanes a frec de l¡¯horror que, probablement, l¡¯¨²nic sentit que tenen ¨¦s el de la seva pr¨°pia exist¨¨ncia: unes fantasmagories plenes de malalts, morts i esguerrats que vagaregen per uns edificis decr¨¨pits on nom¨¦s es respira el silenci i la soledat que fan mal i que semblen provenir d¡¯una atmosfera on¨ªrica i psic¨°tica tan inexplicable com les imatges de les pel¡¤l¨ªcules de David Lynch.

A vegades pot semblar que Baixauli no se sent lligat a cap hist¨°ria, sin¨® que construeix el relat de forma lib¨¨rrima o autom¨¤tica; pot haver-hi qui no entengui que l¡¯exercici de narcisisme est¨¤ relacionat amb la imaginaci¨®, i pot haver-hi qui es cansi de la m¨ªtica soledat de l¡¯escriptor. Per¨° res d¡¯aix¨° pot molestar: la millor estrat¨¨gia per llegir La cinquena planta ¨¦s suspendre indefinidament la incredulitat i deixar-se endur pels daltabaixos emocionals i els designis creatius d¡¯uns personatges condemnats a una fugida que nom¨¦s els pot dur a la pres¨® de les seves obsessions. Al cap i a la fi, Blanchot ja deia que escriure ¨¦s recordar-se un mateix, i segurament el mateix es pot dir de llegir. El que passa ¨¦s que els records memorables que Baixauli suscita en el lector s¨®n com els somnis de p¨¤nic que es tenen quan es dorm una borratxera de mescal.

Els records memorables que Manuel Baixauli suscita en el lector s¨®n com somnis de p¨¤nic