El Patriarca ja est¨¤ en l¨ªnia

Al comen?ament del segle XIX, al carrer de l¡¯antiga Baixada de Sant Francesc (actual pla?a de l¡¯Ajuntament), hi havia una botiga d¡¯esp¨¨cies on es venia la mercaderia per mesures de paper, pr¨¤ctica comuna als comer?os de l¡¯¨¨poca. Un client, Mariano Tortosa, va advertir que el paper usat per a mesurar i embolicar els productes eren documents manuscrits antics d¡¯un valor incalculable: registres notarials del segle xiv al xviii, que contenien la vida quotidiana de la Val¨¨ncia d¡¯aquell temps.

En aquesta an¨¨cdota, molt coneguda, rau l¡¯origen del fam¨®s fons de protocols (documents notarials) del Reial Col¡¤legi Seminari del Corpus Christi de Val¨¨ncia, popularment anomenat Col¡¤legi del Patriarca en menci¨® del fundador, Joan de Ribera (1532-1611), arquebisbe i virrei de Val¨¨ncia i patriarca d¡¯Antioquia. Mariano Tortosa, religi¨®s natural d¡¯Ontinyent i col¡¤legial del seminari, va invertir part de la seua fortuna en el rescat d¡¯aqueixos protocols i d¡¯altres que hi havia dispersos per la ciutat, com ara una col¡¤lecci¨® dels segles XIV i XV que es conservava al convent de la Merc¨¦. En total, 29.064 volums d¡¯actes notarials que des del 1816 es custodien al Col¡¤legi del Patriarca i que es van digitalitzant perqu¨¨ s¡¯hi puga accedir lliurement a trav¨¦s de la seua p¨¤gina web.

¡°Ja hi ha 687 protocols en l¨ªnia¡±, explica Salvador Ferrando, arxiver del col¡¤legi. ¡°En digitalitzem una mitjana de 20 per mes, i tots els documents del segle xiv ja estan disponibles¡±. El m¨¦s antic ¨¦s un protocol del 1348, ¡°l¡¯any de la pesta negra i de la revolta de la Uni¨® al Regne de Val¨¨ncia¡±, diu Ferrando. Hi ha documents excepcionals, com ara el testament de Llu¨ªs Sant¨¤ngel (finan?ador valenci¨¤ de l¡¯expedici¨® de Colom cap a Am¨¨rica), documents dels Borja, de Ro¨ªs de Corella o diverses cartes de poblament redactades arran de l¡¯expulsi¨® dels moriscos per a la nova ocupaci¨® dels llocs que es deixaren.

Cada protocol est¨¤ compost d¡¯un nombre determinat de quaderns amb registres manuscrits que els notaris de la ciutat ordenaven i custodiaven, i que esdevenen ¡°una font inesgotable d¡¯informaci¨® de l¡¯¨¨poca, com ara cap¨ªtols matrimonials, her¨¨ncies i testaments, litigis, compra i venda de propietats¡­¡±, segons Daniel Benito Goerlich, director del museu del Patriarca i professor d¡¯Hist¨°ria de l¡¯Art a la Universitat de Val¨¨ncia. ¡°El fons de protocols¡±, apunta Ferrando, ¡°era conegut entre els historiadors, per¨° ara comen?a a estar a l¡¯abast de tot el m¨®n sense necessitat de despla?ar-se a Val¨¨ncia¡±.

Els llibres que van penjant-se en la web estan escanejats amb una qualitat molt alta, ¡°i per aix¨° poden tardar un poc a descarregar-se, depenent de la velocitat de connexi¨® a Internet de cada usuari i del nombre de fulls de qu¨¨ conste cada protocol o quadern¡±, explica l¡¯arxiver. ¡°Vam haver d¡¯escollir entre velocitat i qualitat, i sens dubte els estudiosos preferiran la qualitat d¡¯imatge¡±. Un dels usuaris fidels d¡¯aquest fons, el medievalista Antoni Furi¨®, qualifica d¡¯espl¨¨ndida ¡°la tasca de digitalitzaci¨® que permet accedir-hi als investigadors de qualsevol part del m¨®n i a qualsevol hora¡±. Furi¨® recorda les seues primeres recerques al Patriarca, ¡°fa m¨¦s de trenta anys, quan accedia a les enormes i farcides prestatgeries i obria amb emoci¨® uns llibres que en molts casos no havien estat oberts des que van ser escrits, i que em traslladaven directament a la vida quotidiana de fa cinc-cents o sis-cents anys¡±. Per al medievalista, aquest fons notarial ¡°no solament ¨¦s fonamental i imprescindible per a la hist¨°ria dels valencians, sin¨® tamb¨¦ d¡¯un valor i un inter¨¦s extraordinaris per als historiadors de la cultura, l¡¯economia i la societat en general¡±.

Tot i que l¡¯inventari es donava per fet i publicat fa 30 anys, encara hi ha vora 300 caixes amb quaderns dels quals es desconeix el contingut: ¡°?s un misteri¡±, adverteix Ferrando, ¡°s¨®n documents in¨¨dits, i ara ens toca inventariar-los¡±. Per Daniel Benito ¡°tot aquest fenomenal fons s¡¯haguera perdut sense la tasca de Mariano Tortosa i del Col¡¤legi del Patriarca¡±. Cal aclarir que Tortosa, en el seu recull documental arreu de la ciutat, no es movia solament per l¡¯amor a la hist¨°ria, sin¨® que tamb¨¦ perseguia un lucre: ¡°la gesti¨® notarial, igual que passa hui, d¨®na molts guanys, ¨¦s un negoci¡±, explica Benito, ¡°i Tortosa pretenia acaparar com m¨¦s documents millor per a aconseguir el control futur de la seua administraci¨®¡±.