Biologia de la religi¨®

Podria ser que la religiositat f¨®ra una vertadera caracter¨ªstica humana, molt m¨¦s que la saviesa. Comptat i debatut, ning¨² no negar¨¤ la intel¡¤lig¨¨ncia i la capacitat d¡¯aprendre a altres ¨¦ssers vius (balenes, dofins, ximpanz¨¦s,¡­), per¨° el sentiment m¨ªstic sembla una troballa profundament humana. Els bi¨°legs, almenys des de Darwin, han intentat allunyar el coneixement hum¨¤ de la m¨ªstica, han volgut distanciar la visi¨® racionalista de la naturalesa d¡¯una percepci¨® m¨¤gica i sobrenatural. I, tanmateix, cada vegada s¨®n m¨¦s els investigadors que pensen que rere l¡¯espiritualitat hi ha una base biol¨°gica. Aix¨° va explicar el psiquiatre evolutiu Adolf Tobe?a, autor del llibre Devots i descreguts. Biologia de la religiositat (PUV-IEC), en l¡¯Espai Ci¨¨ncia de l¡¯Octubre Centre de Cultura Contempor¨¤nia, condu?t per Juli Peret¨®. Tobe?a va comentar que els grups guerrers m¨¦s braus i poderosos eren els ultrareligiosos, i que segurament la creen?a en el m¨¦s enll¨¤ havia afavorit la superviv¨¨ncia dels gens d¡¯aquests individus. El fet que en la societat hi haja ateus recalcitrants ho va explicar com l¡¯excepci¨® que confirma la regla: en una societat religiosa una percepci¨® materialista i incr¨¨dula de la realitat tamb¨¦ pot tindre en uns moments determinats el seu ¨¨xit biol¨°gic. Aix¨ª les coses, tant creure com no, pot respondre a una base heretable, per¨° la que s¡¯acaba imposant ¨¤mpliament sobre el gros de la humanitat ¨¦s la tend¨¨ncia religiosa. Ja fa uns anys, el reconegut gen¨¨tic Dean Hamer va escriure El gen de D¨¦u, on aportava dades emp¨ªriques que mostraven que la gent religiosa viu m¨¦s temps que la que no ho ¨¦s (al capdavall, creure ¨¦s bo per a la salut). En aquest sentit, Adolf Tobe?a ¨¦s particularment cr¨ªtic amb Richard Dawkins, autor d¡¯El miratge de D¨¦u, i que va donar suport a la campanya dels autobusos ¡°ateus¡± de Barcelona, que portaven aquest anunci: ¡°Probablement D¨¦u no existeix. Deixa de preocupar-te¡¯n i gaudeix de la vida¡°. Segons Tobe?a, ¨¦s absurd combatre la religi¨® des de la ci¨¨ncia perqu¨¨ la primera forma part consubstancial de la nostra her¨¨ncia biol¨°gica i, en definitiva, ¨¦s inesquivable. Podria ser, per¨° tamb¨¦ l¡¯agressivitat en forma part i no per aix¨° hem de reprimir els nostres instints violents. Siga com siga, aquest nou llibre d¡¯Adolf Tobe?a mou al debat i a la pugna d¡¯idees, com b¨¦ es va demostrar durant la presentaci¨®. Per qu¨¨ som religiosos? Per a aquest metge psiquiatre la cosa ¨¦s clara: perqu¨¨ les recompenses de la ra¨® no s¨®n prou per a combatre els atractius de la fe. I rebla el llibre amb aquest darrer par¨¤graf: ¡°Entre altres coses perqu¨¨ ac¨ª, els ambaixadors prominents dels cels acostumen a ¨¦sser verges delicades, des de la Macarena o la ¡°Blanca Paloma¡± andaluses a la valenciana Mare de D¨¦u dels Desemparats¡±. Unes verges que, segons Adolf Tobe?a, fins i tot sedueixen els esc¨¨ptics m¨¦s ferrenys.