Una invisibilitat amarga: les escriptores valencianes de postguerra

Sense entrar en debats agres i eterns, sembla una evid¨¨ncia que, llevat d¡¯excepcions heroiques, la literatura en catal¨¤ feta per dones ha rebut durant d¨¨cades menys atenci¨® de la merescuda. Un silenci medi¨¤tic parcial, per¨° obvi, que afecta tant obres bibliogr¨¤fiques com manuals escolars. I ¨¦s que, fins i tot entre els ascetes de les lletres, seria complicat trobar un o dos amables voluntaris que recitaren alguna escriptora insigne m¨¦s enll¨¤ de la sacrosanta Isabel de Villena, potser V¨ªctor Catal¨¤ o, ja encarada la fosca etapa final del fosc franquisme, un t¨°tem com Merc¨¨ Rodoreda.

El seu gremi, no debades, ha patit una injust¨ªcia que no era sin¨® l¡¯extensi¨® en paraules d¡¯una postergaci¨® social. Si parlem de les escriptores valencianes, lluny del centre cultural barcelon¨ª, el buit ¨¦s clamor¨®s. I especialment entre les que van escriure durant una postguerra que per a alguns dur¨¤ quaranta anys. Dones, valencianes i escriptores en anys de veus baixes. Qui s¨®n? La dram¨¤tica simplicitat de la pregunta demana una resposta.

Ara fa cinc anys que va morir Carmelina S¨¢nchez-Cutillas, un dels ¨²ltims i m¨¦s grans estendards d¡¯una generaci¨® d¡¯escriptores a contracorrent. Poli¨¨drica, de formaci¨® universit¨¤ria i curiositat global, el seu cam¨ª ¨¦s solcat d¡¯investigacions en hist¨°ria o literatura medievals, d¡¯articles divulgatius, de poemaris... i d¡¯una enorme novel¡¤la, Mat¨¨ria de Bretanya, narrada amb la boca xicoteta i la dol?or als llavis, per a ¡°arrapar els records com qui arrapa la terra dels avis¡±. Era el 1975. Cinc anys despr¨¦s va publicar el seu ¨²ltim poemari, Amic i Amada. Despr¨¦s call¨¤ parcialment, i s¡¯assegu¨¦ a contemplar una t¨ªmida desfilada de reedicions i, fins i tot, d¡¯algun homenatge. M¨¦s tard, el 22 de febrer de 2009, call¨¤ del tot.

¡°El seu silenci, relativament voluntari, significa, al nostre parer, la p¨¨rdua de vint-i-nou anys de creaci¨® d¡¯una de les plomes m¨¦s interessants de la literatura catalana contempor¨¤nia¡±. Ho diu Maria Lacueva en Elles prenen la paraula. Recuperaci¨® cr¨ªtica i transmissi¨® a les aules de les escriptores valencianes de postguerra, una tesi doctoral encara in¨¨dita, per¨° que properament, quan siga publicada, representar¨¤ el primer estudi global sobre les lletraferides valencianes nascudes entre la fi del segle xix i la Guerra Civil. I un crit consistent contra l¡¯oblit, que n¡¯acompanyar¨¤ d¡¯altres, discrets per¨° bondadosos, com les jornades que prepara l¡¯associaci¨® Paraula Viva a la Societat Coral el Micalet de Val¨¨ncia. Seran el 6 i el 7 de mar?, i s¡¯hi llegiran i es recitaran textos de S¨¢nchez-Cutillas i de totes les escriptores valencianes de postguerra. Huit dones i huit veus.

Beatriu Civera va recordar que? les escriptores valencianes eren tan excepci¨® com? Rodoreda o Roig

All¨¤, doncs, a m¨¦s de la veu de S¨¢nchez-Cutillas, ressonar¨¤ la d¡¯Anna Rebeca Mezquita (1890-1970), autodidacta d¡¯una llengua a qu¨¨ seria fidel, poeta del paisatge que un dia plor¨¤ amargament perqu¨¨ el seu poble, Onda, no va entendre el preg¨® de festes, escrit amb tota l¡¯estima, per¨° tamb¨¦ amb tota la rigidesa d¡¯una normativa encara amb dubtes. Una mica m¨¦s enll¨¤ parlar¨¤ Maria Ibars (1892-1965), mestra valencianista, que escrigu¨¦ a l¡¯ombra del Montg¨® hist¨°ries ara oblidades i poemes que decoren dignament el passeig de les Rotes de D¨¦nia. Al seu costat escoltar¨¤ Matilde Ll¨°ria (1912-2002), poeta en gallec, catal¨¤ i castell¨¤, inclosa en l¡¯Antologia de poesia valenciana 1900-1950 de Joan Fuster ilaprimera dona que guany¨¤ el Premi Val¨¨ncia de poesia en catal¨¤, el 1960.

Quan Ll¨°ria s¡¯assega ser¨¤ el torn de Beatriu Civera (1914-1995), narradora de pedra picada, autora de nou novel¡¤les de les quals nom¨¦s dues serien publicades, i de milions de paraules entre Jocs Florals i llibrets de falla. L¨²cida sempre, com quan va recordar que ella o qualsevol de les escriptores valencianes eren tan excepci¨® com Merc¨¨ Rodoreda o Montserrat Roig. La seg¨¹ent ser¨¤ Sofia Salvador (1925-1995), que amb Jardinet public¨¤ el primer recull signat per una dona a la postguerra. Era el 1947. Despr¨¦s vindrien m¨¦s versos, hist¨°ries i assaigs, ara dispersos entre mil i una publicacions peri¨°diques, invisibles per a la cr¨ªtica. El contrast ser¨¤ evident amb Maria Beneyto (1925-2011), la m¨¦s coneguda d¡¯elles, i decidida des de jove a escriure en castell¨¤, per¨° tamb¨¦ en una llengua que no era la de l¡¯escola ni, en el seu cas, la de casa. Una Beneyto eternament inc¨°moda, que no es va casar mai ni amb cap home ni amb cap motlle.

Els aplaudiments s¡¯apagaran a poc a poc amb la veu de Maria Mulet (1930-1982), autora impenitent de literatura infantil i una de les precursores en la seua introducci¨® a les escoles. Ella i les seues hist¨°ries per a xiquets seran els ¨²ltims, potser per a recordar-nos qui som i d¡¯on venim. I tamb¨¦, ¨¦s clar, qui van ser i d¡¯on van vindre aquelles huit dones valencianes que un dia van decidir escriure perqu¨¨ tot estava per fer, encara que no f¨®ra possible.