Adri¨¤ Punt¨ª, de nou l¡¯esperan?a

Diuen que finalment ens tornarem a trobar amb Adri¨¤ Punt¨ª (Salt, 1963), l¡¯Adri¨¤ que es va perdre per les sendes d¡¯un bosc mental i que semblava que ho tindria dif¨ªcil per sortir d¡¯all¨¤ on s¡¯havia extraviat. I s¨ª, potser Punt¨ª tindr¨¤ sempre un bosc al cap, per¨° al cap i a la fi qui no t¨¦ un bosc t¨¦ una muntanya, un llac sal¨ª o una pedra solit¨¤ria. La q¨¹esti¨® ¨¦s que sembla que Punt¨ª, un dels innegables m¨²sics brillants que va donar el rock en catal¨¤ dels noranta, est¨¤ de tornada. Aquesta nit, al cicle Bandautors, al Palau de la M¨²sica, l¡¯exl¨ªder d¡¯Umpah-Pah presenta l¡¯espectacle Incompletament Punt¨ª, que ja es va poder veure a Girona l¡¯octubre passat.

Les cr¨°niques indiquen que aquell va ser un concert rod¨®, i que m¨¦s enll¨¤ de la natural complicitat del seu p¨²blic, Punt¨ª va estar a l¡¯altura de les expectatives tot oferint una actuaci¨® sense espais buits i estr¨¤bics que l¡¯assist¨¨ncia hauria d¡¯omplir amb comprensi¨® i molt bona voluntat. Perqu¨¨, al cap i a la fi, al llarg d¡¯aquests darrers anys, el cantant ha estat en certa manera v¨ªctima d¡¯un sentiment malent¨¨s de complicitat per part d¡¯un sector de p¨²blic que considerava que en els seus concerts, en general en solitari, una sortida de to, una feblesa o, simplement, qualsevol fruit del bosc mental d¡¯Adri¨¤ eren una genialitat.

Era el morbo de veure una mena de Daniel Johnston local, un artista, el nord-americ¨¤, que pot ser aplaudit simplement quan no desafina. Ja se sap que la bogeria i el desequilibri venen, i molt sovint s¨®n considerats territoris superposats a la genialitat. I no sempre ¨¦s aix¨ª. El mateix retrat de Punt¨ª fet en el documental hom¨°nim dirigit per Xavier Puig i Raimon Fransoy ja evidenciava la intel¡¤lig¨¨ncia natural d¡¯un artista que no necessita una comprensi¨® malentesa per erigir i defensar una obra d¡¯indubtable inter¨¨s. ?s aix¨ª que la tornada d¡¯Adri¨¤ esdev¨¦ la confirmaci¨® de l¡¯estat creatiu d¡¯un artista capa? de retor?ar la fon¨¨tica catalana, escriure jocs de paraules d¡¯innegable efecte est¨¨tic, a m¨¦s d¡¯una s¨¨rie de melodies que ja s¨®n petits cl¨¤ssics del pop rock escrit en catal¨¤. Dem¨¤ divendres. Adri¨¤, aquesta vegada amb banda, es retrobar¨¤ amb el seu propi can?oner, un can?oner que abasta tant els tres discos que va publicar en solitari ¡ªPepalallarga (1997), L¡¯hora del pati (1999) i Maria (2003)¡ª com els cinc que va publicar amb Umpah-Pah, un dels grups que en catal¨¤, i durant els noranta, no tenia com a referent exclusiu el mercat juvenil. ?s per aix¨° que el seu antic grup, que infructuosament va provar fortuna en el mercat en castell¨¤, mai no va estar entre els favorits de l¡¯¨¨poca. El temps ha passat, i amb Incompletament Punt¨ª, un llibre de poemes, lletres de can?ons i dibuixos, sembla que l¡¯artista giron¨ª ha deixat clar que aquesta vegada ha tornat per ser tractat com un artista, no com un artista male?t.