Imagina

Imagina que a tot Espanya f¨®ra natural emprar qualsevol de les lleng¨¹es de l¡¯Estat, i que un valenci¨¤ poguera expressar-se tranquil¡¤lament en catal¨¤ a Madrid, o un coruny¨¦s en gallec a Sevilla. Imagina que des de la nostra infantesa ens introdu?ren en els secrets de la llengua basca, i f¨¦rem viatges al Pa¨ªs Basc durant la nostra adolesc¨¨ncia per perfeccionar (o millorar) el nostre ¨¨uscar. Imagina que els joves anaren au pair a Bilbao o a Sant Sebasti¨¤ i que, a canvi de la seua faena en la casa que els acull, se¡¯ls ensenyara la llengua aut¨°ctona. I que s¡¯establiren unes relacions vertaderament fraternals, perqu¨¨ ja sabem que durant aquests anys de formaci¨® el cor ¨¦s tendre i s¡¯assaona de tot. Imagina que a Madrid f¨®ra natural que un autor presentara el seu llibre escrit en catal¨¤ i que hi acudira un p¨²blic espanyol que segueix amb inter¨¦s aquella literatura (perqu¨¨ al capdavall la considera pr¨°pia i se l¡¯estima). Imagina tamb¨¦ que aquest autor fera confer¨¨ncies en la Universitat de Salamanca, i de la mateixa manera que els alumnes assisteixen a una dissertaci¨® en angl¨¦s qualsevol poguera expressar-se tranquil¡¤lament en la seua llengua. I que, com que els lectors en s¨®n molts i ben agra?ts, imagina que f¨®ra natural que les editorials espanyoles rivalitzaren pels t¨ªtols escrits en catal¨¤, gallec o basc per traduir-los al castell¨¤, i aix¨ª aprofitar encara m¨¦s tota aquella germanor. Imagina que, per tant, a ning¨² no l¡¯estranyara que un catedr¨¤tic de Ling¨¹¨ªstica de Madrid diguera en televisi¨® que per a un espanyol ¨¦s m¨¦s important aprendre el catal¨¤ que l¡¯angl¨¦s, com ha passat en TVE i ha causat estupor (http://www.youtube.com/watch?v=rA2ghdnDoDM). Que f¨®ra una evid¨¨ncia, perqu¨¨ aquella ¨¦s una llengua del seu pa¨ªs i, a m¨¦s a m¨¦s, t¨¦ moltes possibilitats de poder-la sentir o, fins i tot, de parlar-la. Imagina aquest escenari, i que un es poguera sentir orgull¨®s de l¡¯exemple que donem al m¨®n com a pa¨ªs plural i multiling¨¹e, on les lleng¨¹es no separen, ans al contrari, agermanen i potencien un bagatge com¨². I que un poguera traduir el seu nom sense que caigueren els anells a qualsevol d¡¯aquelles lleng¨¹es, perqu¨¨ tant ¨¦s Mariano, Mari¨¤ o Marianinho. Imagina que el que unira aquest poble f¨®ra el gallec, el catal¨¤, el basc i el castell¨¤, i no la Roja. I que l¡¯estima que sentira per aquell patrimoni cultural com¨² el fera projectar-lo a l¡¯exterior, i que l¡¯Institut Cervantes organitzara tamb¨¦ nombrosos cursos de catal¨¤ o gallec o ¨¨uscar a Par¨ªs o a la Xina. I que fins i tot la infanta Elena (la gran marca blanca de la monarquia, segons ens descobria aquest diari fa uns quants dies) comen?ara una tesi doctoral sobre algun gran autor catal¨¤, posem per cas Salvador Espriu, convenientment assessorada, aix¨° s¨ª, per l¡¯incombustible i sempre atent Roca Junyent. Imagina tot aix¨°, i una Espanya tan comprensiva que si una d¡¯aquestes potencials nacions malgrat tot volguera separar-se i iniciar el seu propi dest¨ª l¡¯ajudara de tot cor. I li diguera: no et preocupes, que si vols fer-te gran i buscar el teu cam¨ª, ens tindr¨¤s al costat. Perqu¨¨ un germ¨¤ sempre ¨¦s un germ¨¤.