¡°La meva vida ¨¦s remoure l¡¯ordre, que ¨¦s un fill del control¡±

Despr¨¦s de quatre anys de silenci torna Gerard Quintana (Girona, 1964). Ho fa en¨¨rgic, amb un disc, Tothom ho sap, en clau de rock cl¨¤ssic que ja a la portada sembla un homenatge als Stones. L¡¯hi acompanya el seu nou c¨°mplice, Xarim Arest¨¦, una brillant i jove veu del rock a Catalunya. Nous temps per a un veter¨¤.

Pregunta. Per qu¨¨ ha decidit tornar al rock?

Resposta. Perqu¨¨ ¨¦s casa meva i els temps demanen energia. Durant l¡¯¨¨poca benestant ¨¦s com si no hagu¨¦s sentit, estava fora de lloc, tot era inq¨¹estionable, i em vaig refugiar en els poetes buscant un espai de veritat.

P. Creu seriosament que el rock encara provoca?

R. S¨ª, la m¨²sica ¨¦s el so de fons del s¨²per, per¨° per mi el rock ¨¦s un salt endavant amb molta fe. Reconec que per a molts ¨¦s un estil obsolet, per¨° me la sua, ¨¦s el meu llenguatge. A m¨¦s, he trobat una persona 20 anys m¨¦s jove que jo que busca la seva veritat en el rock. Tot ha canviat: ¨¦rem rics a terminis i ara estem superats per la dimensi¨® del nou mercat global. Som insignificants, prescindibles, i el rock hi t¨¦ coses a dir.

P. Es pot canviar una nova situaci¨® amb armes antigues, tot mitificant el rock?

R. S¨ª. Abans de fer un viatge incert agafes com a equipatge les coses que s¨®n importants per a tu. En el nou disc hi ha una gran c¨¤rrega del so dels seixanta i setanta, rock, rhythm and blues i blues, i la recerca d¡¯una brutor contra la pulcritud pr¨°pia de les noves tecnologies.

P. De Sopa de Cabra als discos de poetes, despr¨¦s un disc urb¨¤ amb Albert Pla, i ara, als 50 anys, un altre cop energia. Err¨¤tic?

R. Ho pot semblar, per¨° jo estic buscant, fent el meu cam¨ª, m¡¯¨¦s igual el que pensi la gent. Quan tot est¨¤ ordenat jo em perdo. Val, no tinc un cam¨ª ordenat, per¨° la meva vida ¨¦s remoure l¡¯ordre, que ¨¦s un fill del control que necessitem per no sentir inquietud. Per¨° avui vivim en un caos.

P. Un caos que no l¡¯agafa jove...

R. El temps no ¨¦s lineal, ara em sento m¨¦s jove que fa vuit anys. La gent dir¨¤ que estic zumbao, que on vaig amb aquestes teories, que qu¨¨ m¡¯he pres, per¨° el que he viscut en dos minuts pot ser no ho visqui en dos anys. El temps no ¨¦s lineal. Quan veig un c¨¤non em revelo: per qu¨¨ el rock no pot tenir veritat avui en dia?

¡°Estic buscant,

P. Parla d¡¯una carrera imprevisible, per¨° reunir-se amb Sopa de Cabra s¨ª que ho era, no?

R. Jo no donava un duro per aquella reuni¨®, per¨° mira, va passar. I semblava que amb tota l¡¯expectaci¨® que va aixecar duraria molt m¨¦s, i finalment nom¨¦s van ser tres setmanes. Ja ho veus. Previsible?

P. El seu nou disc no sona a disc del Xarim cantat per Gerard Quintana?

R. Jo s¨®c molt ecl¨¨ctic, i la part que es coneix de mi no coincideix amb el que sona al disc, la qual cosa no vol dir que no sigui meva. La m¨²sica del disc ¨¦s la que hem sentit junts. Ell no coneixia Traffic, per exemple. Per¨° qu¨¨ m¨¦s haig de demostrar a la gent? Fa 50 anys que sento m¨²sica. I, resulta curi¨®s, les peces que sonen m¨¦s a Xarim s¨®n meves, i a l¡¯inrev¨¦s. Ha estat un treball d¡¯equip, i no nom¨¦s he fet lletres. I un treball molt intens: vam compondre molt¨ªssimes can?ons, f¨¨iem sessions de 14 i 15 hores i, segons com, un dels dos es quedava a treballar encara for?a m¨¦s temps. Vam treballar gaireb¨¦ fins a fer-nos mal.

P. No ¨¦s una bona estrat¨¨gia per a la salut...

R. D¡¯acord, per¨° era la intensitat que ens demanava la situaci¨®. El que volem fer en el futur ¨¦s entrar a gravar cada dos mesos, o cada cop que tinguem material que valgui la pena enregistrar. Potser aix¨ª tindrem un nou disc d¡¯aqu¨ª dos anys, treballant m¨¦s relaxats, sense necessitat d¡¯apassionar-nos tant.

P. Xarim Arest¨¦ t¨¦ tant de talent com sembla?

R. El promotor Gay Mercader sempre em diu que no vagi a casa seva amb amics, que hi vagi sempre sol. Una vegada, amb el seu perm¨ªs, hi vaig pujar amb Xarim i Gay va embogir amb ell. Uns dies m¨¦s tard em va trucar des de Ceret, on era amb Miquel Barcel¨® i Pascal Comelade. Nom¨¦s va trucar per dir-me que estaven parlant de Xarim. Mentrestant, jo sentia de fons el Pascal cridar ¡°Xarim ¨¦s el futur, ¨¦s el futur¡±.

P. Al marge de l¡¯est¨¨tica, que m¨¦s l¡¯uneix a Xarim?

R. Albert Pla deia que m¨²sics com ell o jo no tenim coix¨ª, que no tenim al darrere una fam¨ªlia benestant que amorteixi els nostres cops econ¨°mics. Xarim ¨¦s dels nostres, tampoc no t¨¦ marge per a l¡¯error. Uneix molt jugar-te la vida quan fas un disc.

P. Per qu¨¨ la can?¨® La campana ¨¦s tan expl¨ªcita?

R. No ho s¨¦, per¨°, com diu la lletra, s¨¦ que no vull morir per una ins¨ªgnia a la solapa. Un amic ens va dir que tamb¨¦ es titula La campana l¡¯himne que va escriure el socialista ut¨°pic i republic¨¤ Abd¨® Terrades. Resulta curiosa la coincid¨¨ncia. La q¨¹esti¨® ¨¦s que no s¨®c patriota, s¨®c de la generaci¨® de la Polla Records. S¨®c sobiranista, no nacionalista. Amb Espanya segrestada pel franquisme i el feixisme no podem fer-hi res.

P. Llavors, no es vol independitzar dels espanyols, sin¨® del seu sistema pol¨ªtic.

R. Creia en la Espanya de les autonomies, per¨° amb el temps m¡¯he adonat que la cultura espanyola era nom¨¦s la castellana, que la resta n¡¯estaven expulsades. ?s una estafa tamb¨¦ de l¡¯esquerra espanyola. Estic fart del nacionalisme espanyol. Jo sento que m¡¯han fet fora, no que vull marxar.

?