Mancomunitat, el govern dels millors

Resulta normal que la Mancomunitat de Catalunya (1914-1924) s¡¯identifiqui sovint amb Enric Prat de la Riba i Josep Puig i Cadafalch, els seus dos presidents, tots dos de la Lliga Regionalista. Especialment Prat, es van dotar d¡¯una imatge molt superior al poder real del c¨¤rrec que ocupaven, i van voler visualitzar que per primer cop en 200 anys el territori de Catalunya era una unitat administrativa, tot i que fos subordinada.

Tanmateix, la Mancomunitat va ser una instituci¨® d¡¯organitzaci¨® for?a complexa, que havia de mantenir l¡¯equilibri entre els pol¨ªtics provinents de les quatre diputacions que l¡¯havien fundada, i que a m¨¦s estava immersa en una Catalunya que era for?a plural pol¨ªticament, amb un complex sistema electoral format per petits districtes on la personalitat dels candidats hi tenia un pes considerable. A m¨¦s, l¡¯Assemblea de la Mancomunitat renovava els diputats per meitats cada dos anys, i alguns dels escollits tamb¨¦ canviaven d¡¯adscripci¨® org¨¤nica d¡¯una legislatura a l¡¯altra.

Tot plegat, una din¨¤mica for?a fluida, en la qual la Lliga va ser la minoria majorit¨¤ria a partir de 1917, per¨° no entre 1914 i 1917, on la primera for?a eren els republicans catalanistes. A m¨¦s, hi havia minories rellevants de mon¨¤rquics liberals i conservadors, aix¨ª com tradicionalistes i grupuscles de reformistes i republicans radicals. Tots van participar en alguna mesura en els sis executius que van actuar entre 1914 i 1923, amb aliances que van anar fluctuant en funci¨® de la tensa conjuntura social que vivia el pa¨ªs, travessat per fets de tant impacte com la vaga de La Canadenca, l¡¯escalada del pistolerisme entre obrers i patronal o el ress¨° que tenien el final de la Gran Guerra i la Revoluci¨® Russa, tot plegat en una societat que canviava a gran velocitat i es feia m¨¦s moderna i cosmopolita.

Malgrat les l¨°giques tensions socials del moment, les fluctuacions electorals i les difer¨¨ncies ideol¨°giques, certament la Mancomunitat va fer una aposta excepcional per intentar vincular els t¨¨cnics i experts m¨¦s ben preparats ¡ªalguns molts joves¡ª per a una missi¨® que consideraven transcendent. No en va, es tractava de la primera experi¨¨ncia de poder local catal¨¤.

Els pol¨ªtics de la Mancomunitat proclamaven als quatre vents la transcend¨¨ncia que tenia per a Catalunya l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una administraci¨® catalana. I conseq¨¹ents amb aquesta significaci¨®, van voler incorporar a la instituci¨® els experts m¨¦s ben preparats, independentment de la seva filiaci¨® pol¨ªtica, un exemple que no ha estat seguit posteriorment.

Deu exemples d¡¯aquesta pluralitat ideol¨°gica podrien ser els seg¨¹ents:

Pere Coromines (1870). El vell republic¨¤ detingut pel proc¨¦s de Montju?c, l¨ªder de la Uni¨® Federal Nacionalista Republicana (UFNR), va abandonar la pol¨ªtica partid¨¤ria despr¨¦s del frac¨¤s del pacte amb els radicals i es va incorporar a l¡¯Escola d¡¯Alts Estudis Comercials de la Mancomunitat, on exerc¨ª de catedr¨¤tic de Moneda, Banca i Borsa.

Claudi Ametlla (1883). Mestre i periodista republic¨¤ que havia militat a la Uni¨® Federal Nacionalista Republicana, compaginava la direcci¨® de la revista catalanista i republicana Iberia amb el c¨¤rrec de secretari de l¡¯Escola Superior d¡¯Agricultura de la Mancomunitat.

Antoni Rovira i Virgili (1882). Historiador, periodista i pol¨ªtic republic¨¤, militant en el republicanisme federal, port¨¤ una intensa activitat assag¨ªstica i period¨ªstica que compagin¨¤ amb l¡¯organitzaci¨® del Servei de Premsa de la Mancomunitat.

Rafael Campalans (1887). Enginyer i l¨ªder socialista que milit¨¤ al PSOE i el 1923 fund¨¤ la Uni¨® Socialista de Catalunya. Va organitzar el servei d¡¯obres p¨²bliques, esdevingu¨¦ director de l¡¯Escola del Treball i, posteriorment, secretari d¡¯ensenyament t¨¨cnic i professional, dins del fam¨®s Consell de Pedagogia.

Cebri¨¤ de Montoliu (1873), introductor del pensament urban¨ªstic anglosax¨® basat en el reformisme socialista. Va treballar al Museu Social i a la Ciutat Jard¨ª; tot i aix¨°, la radicalitzaci¨® social del 1917 ¡ªamb l¡¯ascens conservador¡ª el va marginar i va marxar altre cop als Estats Units.

Emili Mira (1896). Introductor de la psiquiatria a Catalunya i fundador de la Uni¨® Socialista de Catalunya, el 1919 aquesta mena de nen prodigi va esdevenir director del laboratori de psicologia de l¡¯Institut d¡¯Orientaci¨® Professional. Un any m¨¦s tard ja formava part del comit¨¨ directiu del Congr¨¦s Internacional de Fisiologia celebrat a Par¨ªs.

Eladi Homs (1886). Despr¨¦s d¡¯una estada de tres anys als Estats Units va tornar a Catalunya i va ser l¡¯introductor del m¨¨tode Montessori a les escoles. Va dissenyar la pol¨ªtica pedag¨°gica de la Mancomunitat, que va crear un potent Consell de Pedagogia. De perfil catalanista, Homs n¡¯era conseller t¨¨cnic, juntament amb Francesc d¡¯A. Gal¨ª.

Esteve Terradas (1883). Matem¨¤tic, f¨ªsic i enginyer format a Berl¨ªn, va ser professor a l¡¯Escola del Treball, va dirigir l¡¯Institut d¡¯Electricitat i Mec¨¤nica Aplicades creat per la Mancomunitat, la Secci¨® de Tel¨¨fons, i posteriorment tamb¨¦ la Secci¨® de Ferrocarrils. Va promoure la visita d¡¯Albert Einstein a Barcelona el 1923. Despr¨¦s de viure a l¡¯Argentina, va tornar a Espanya el 1941 i va arribar a dirigir Telef¨®nica.

Carles Pi i Sunyer (1888). Enginyer i economista, m¨¦s endavant es va dedicar a la pol¨ªtica; director de l¡¯Escola Municipal d¡¯Arts de Barcelona, amb nom¨¦s 28 anys va esdevenir director de l¡¯Escola Superior d¡¯Agricultura de la Mancomunitat (1916), c¨¤rrec que va ocupar fins al 1924.

Eduard Fontser¨¨ (1870). Meteor¨°leg i astr¨°nom, era molt actiu en totes les iniciatives culturals catalanistes. Catedr¨¤tic de la Universitat de Barcelona i considerat el pare de la meteorologia catalana, va ser el creador i el director del Servei Meteorol¨°gic de Catalunya el 1921, instituci¨® regida conjuntament per la Mancomunitat i l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans.

Filiacions diverses, talent, voluntat de modernitzaci¨® i expertesa t¨¨cnica van ser algunes de les claus de la feina d¡¯aquests i altres alts funcionaris de la Mancomunitat. Estaven cridats a una tasca que volien transcendent, encara que la llei de mancomunitats deia que nom¨¦s havien de fer funcions administratives per tal de complir ¡°los fines taxativamente consignados¡±. Sabien que no hi eren per conformar-se a fer aix¨°, perqu¨¨ el mateix Prat els havia dit que calia ¡°fer-nos dignes de la successi¨® gloriosa d¡¯aquells passats que tenien en llurs mans, com des d¡¯ara tenim nosaltres en les nostres, la representaci¨® unit¨¤ria de Catalunya¡±.