Viatges amb la tieta

Ja feia temps que volia retre homenatge a Maria Dolors Pomar, germana de la meva mare, parlant clar una tia meva, que va morir centen¨¤ria ¡ªjo hauria dit bicenten¨¤ria, de tan vella com va arribar a ser¡ª far¨¤ cosa de tres anys, despr¨¦s d¡¯haver dedicat la seva vida a l¡¯ensenyament de criatures impertinents i unes quantes d¡¯educades a l¡¯Institut T¨¨cnic Eul¨¤lia, lloc en qu¨¨ va exercir de professora de llat¨ª i altres mat¨¨ries de desenes i desenes de promocions. El marit l¡¯havia deixada amb tres criatures petites, i es va haver d¡¯espavilar com no he vist mai ning¨² que s¡¯espavil¨¦s en aquesta vida. Va estudiar amb Pompeu Fabra, Carles Riba i Joan Petit, i va ser amiga de grans pedagogs del segle, com ara Francesc Gom¨¤, el matrimoni Garc¨ªa L¨®pez o Ramon Fuster, tots difunts. Al cap dels anys, quan un servidor va veure que els estudis de medicina no eren el seu fort ¡ªencara em desmaio quan em treuen sang del bra? al CAP¡ª, va ser la persona que em va dictar aquesta sent¨¨ncia: ¡°Has nascut per a les lletres¡±, com ella mateixa; i li vaig fer cas amb els ulls tancats.

L¡¯estiu de 1969 un servidor i les dues dones que he esmentat vam decidir fer un viatge plegats, elles acompanyant-me cam¨ª de Bad Reichenhall, Alemanya ¡ªlloc d¡¯estiueig de Thomas Mann i Theodor Adorno¡ª, on jo havia de cursar un trimestre d¡¯intensiu d¡¯alemany. El recorregut va ser aquest: viatge en vaixell, amb cotxe i tot, entre Barcelona i G¨¨nova; pas dels Apenins; dies a P¨¤dua i Ven¨¨cia; estada a Ravenna; uns quants dies a Viena; m¨¦s dies a Praga; estada a Salzburg, i final de trajecte a Munic, a prop de la localitat de dest¨ª. All¨¤ les dones, no precisament exhaustes, em van deixar i van agafar un autob¨²s fins a Barcelona. El viatge va ser glori¨®s en tots els sentits, incloent-hi un bull del dip¨°sit de l¡¯aigua als Apenins, un trencament de la junta de culata a Praga i un dinar indigest a base del pernil ib¨¨ric que uns espanyols es van veure obligats a deixar a la frontera entre ?ustria i Txecoslov¨¤quia per disposici¨® de les autoritats sanit¨¤ries. Per¨° all¨° que m¨¦s recordar¨¦ d¡¯aquella llarga excursi¨® va ser el fet que la tia, que era mani¨¤tica de la higiene, adduint que no hi ha bidets a tots els hotels d¡¯Europa, va insistir que hav¨ªem de portar una palangana de cert embalum per a les ablucions de rigor. Com que el maleter i els seients ja eren plens de gent, d¡¯equipatge i de llibres, la palangana va anar sempre damunt una baca, al cim del cotxe, i aix¨ª ens degu¨¦ veure mig continent, perqu¨¨ era d¡¯un color roig molt viu.

Quan ¨¦rem a Viena, la tia i jo, que ens atur¨¤vem a totes les llibreries, vam descobrir l¡¯¨²ltima novel¡¤la, llavors, de Graham Greene, Travels With My Aunt, i ens vam adelitar en aquella coincid¨¨ncia. No el vam comprar, per¨° em vaig quedar amb ganes de llegir-lo des d¡¯aquell moment. Ara ho he pogut fer perqu¨¨ Dolors Udina l¡¯ha tradu?t amb mestria per a una editorial de pocs llibres, per¨° bons: Graham Greene, Viatges amb la tieta (Barcelona, Viena Editorial, 2014). Els viatges que hi fa un nebot amb la seva tia, Augusta, s¨®n tan sensacionals com el que jo vaig fer aquell remot estiu del segle XX; amb la difer¨¨ncia que els personatges d¡¯aquest llibre van a Istanbul, amb l¡¯Orient Express, despr¨¦s a Bologne (Fran?a), i, finalment, a l¡¯Argentina i el Paraguai. Com era d¡¯esperar en un novel¡¤lista com Greene, no hi falta un fil conductor, secundari de fet, de caire polic¨ªac, a l¡¯entorn de l¡¯amistat eterna entre la tieta ¡ªque comen?a a vellejar¡ª i un tal Visconti, antic col¡¤laborador dels nazis i propietari d¡¯un dibuix fals de Leonardo, que ven com a original per un preu astron¨°mic.

Se sumen, doncs, en aquesta novel¡¤la ¨¤gil i gr¨¤cil, aquella saviesa narrativa que Greene va exhibir a El nostre home a l¡¯Havana o a El tercer home ¡ªles dues amb un rerefons polic¨ªac tamb¨¦¡ª, amb aquell humorisme tan propi de la literatura anglesa: la cosa no arriba als extrems de Woodehouse i menys als de Tom Sharpe, per¨° s¨ª que s¡¯acosta al sentit de la gr¨¤cia ¡ªi de la Gr¨¤cia¡ª propis de Dickens i de Chesterton. Com les llambordes mal cimentades de Proust, el llibre m¡¯ha portat a la mem¨°ria ¡ªla dol?a, no la insidiosa¡ª el viatge fenomenal, extravagant, estramb¨°tic, que un dia vaig fer amb la meva tia, de digna mem¨°ria.